Pocs minuts abans de tancar aquesta edició d’EL TEMPS hem conegut la trista i sobtada notícia de la mort del pintor Joan Genovès i Candel, tot just quan faltaven 15 dies perquè complira els 90 anys.
La de Joan Genovès és una història de cultura entesa com un valor de compromís amb la societat. Nascut a la València prerrepublicana l’any 1930, Genovès va ser l’artista de les multituds: el qui millor va saber plasmar aquesta idea i qui, de fet, va aconseguir fer de la representació de la unió de la gent la seua marca diferencial. Format a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, va saber renovar l’art del país a través d’una visió transformadora i de denúncia constant. També d’internacionalització: no és estrany que Genovès integrara el Grup Parpalló, format a la València inquieta de finals dels cinquanta que començava a vertebrar l’oposició a la dictadura i la reconstrucció d’un país vençut. Amb ell hi havia en aquell grup altres artistes de vàlua i prestigi indiscutible com ara Andreu Alfaro (1929-2012), Manuel Gil (1925-1957) o Eusebi Sempere (1923-1985).
Fruit d’aquell compromís polític, Genovès va militar en el Partit Comunista durant la dictadura i també durant la Transició, quan l’obra del pintor valencià va guanyar més rellevància. Si Genovès era l’artista de les multituds, l’obra que més ho evidencia és ‘L’abraçada’, pintura avui representada a través d’una escultura al centre de Madrid, convertida en homenatge als advocats d’Atocha, assassinats pel feixisme en plena Transició. Aquella pintura, de fet, va ser reproduïda en un cartell d’Amnistia Internacional i li va valdre, a Genovès, la detenció per part de les autoritats del règim, incòmodes per veure representada una abraçada fraternal entre persones anònimes. Solidari, Genovès va ser l’encarregat d’acollir Josep Renau (1907-1982) en la seua tornada de l’exili alemany, amb qui va conviure i treballar durant molt de temps.
El seu vincle amb la lluita política sempre va estar unit a la defensa del seu país. Membre de la primera junta consultiva d’Acció Cultural del País Valencià, entitat constituïda el 1978, el seu vincle amb la cultura el va acompanyar, a més a més, amb el seu talent indiscutible. Gran representant del realisme social, Genovès creia en el poder transformador de l’art i va exportar el seu art arreu del món. Autor d’exposicions a la Galeria Marlborough de Nova York o a Kunsterverein, Frankfurt, o al museu Haus am Waldsse de Berlín, el bagatge de Genovès també és ben ampli a nivell internacional. De fet, Genovès va ser reconegut amb guardons arreu del món, com per exemple la Medalla d’Honor a la Biennal de Venècia (1966) o la Medalla d’Or a la Biennal Internacional de San Marino (1968) i es va relacionar, a més, amb artistes com ara l’irlandès Francis Bacon (1909-1992), el francès Marcel Duchamp (1887-1968) o Marcus Rothkowitz (1903-1970), entre molts altres que van despertar, encara més, el seu talent i el seu estil singulars.
Genovès, que se sentia com “un estranger a Madrid”, ciutat en què vivia i en què ha faltat era, sobretot, un treballador infatigable. Encara a prop dels noranta anys es llevava cada dia cap a les cinc de la matinada per treballar en els seus projectes i per perfeccionar-los. La vida, però, no li ha permès anar encara més lluny, tot i que tenia les condicions per fer-ho.
Amb Genovès se’n va un referent de la cultura del país i, sobretot, un artista compromès amb els valors de la democràcia i de la llibertat. Un compromís que va haver de pagar amb persecucions, però que mai no va abandonar. Un compromís que les generacions actuals i futures tindran la responsabilitat de valorar i preservar.
