-Senyor Hahn: Ha fracassat la Unió Europea en aquesta crisi del coronavirus?
-No estàvem preparats per afrontar aquesta crisi. Aquesta crítica es pot fer tant a la Comissió Europea com als estats membres. Molts d’aquests van reaccionar de manera espontània. Els controls fronterers sovint es van establir sense fer cap consulta als estats veïns. Puc entendre determinades reaccions, però algunes no van ajudar ningú.
-Markus Söder, primer ministre bavarès, va criticar recentment el paper de Brussel·les. Allà, diu, la crisi està sent gestionada amb massa tranquil·litat, i adverteix que la Comissió Europea ha d’organitzar millor la distribució de l’ajuda a Europa.
-Jo sempre dic que tothom porta l’aigua cap al seu molí. A l’inici d’aquesta crisi, Alemanya va suspendre temporalment les exportacions. Alhora, països com ara Itàlia no podien comprar material mèdic, cosa que xoca amb els nostres principis i les nostres lleis.
-Estem experimentant el retorn a l’estat-nació en aquesta crisi. No té raó Söder quan atribueix l’estat de coses a una manca de gestió de la crisi des de Brussel·les?
-Els estats són responsables de l’atenció mèdica i la protecció civil. Nosaltres, des de Brussel·les, no podem decidir on cal establir l’estat d’alarma o on cal l’ús de més màscares. Ens hem assegurat que els bens i subministraments mèdics puguen ser distribuïts amb llibertat i eficiència. Pel que fa a la coordinació econòmica, al fet de garantir el funcionament del mercat interior i a estudiar-ne la reconstrucció posterior a la crisi, el d’Europa és un paper important. És en aquest punt en el qual treballem amb els estats membres.
-El seu optimisme contrasta amb la divisió que s’evidencia al si dels estats europeus pel que fa a la crisi. Itàlia, Espanya i França, per exemple, exigeixen l’emissió de coronabons i més capacitat d’endeutament. Alemanya i Àustria, però, n’estan en contra.
-El virus està a tot arreu, però les conseqüències són molt diferents segons cada país. Hem d’ajudar els membres que estan més afectats, com ara Itàlia i Espanya, de manera més ràpida i efectiva. No és només una qüestió econòmica, sinó també moral.
-Els coronabons són el remei correcte per, almenys, tindre un gest de solidaritat econòmica en aquesta crisi?
-Si soc sincer, crec que el terme bon ha esdevingut tòxic per alguns estats des de la crisi de l’euro. L’objectiu és trobar, conjuntament, instruments per enfortir la resiliència dels estats membres. M’agradaria dir una cosa als països del nord d’Europa: ells són els qui es beneficien més d’un mercat intern en funcionament. Si països com ara Itàlia són ajudats no és per donar almoines. Al contrari: és per actuar conforme a interessos particulars.
-La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, suggereix la necessitat d’un subsidi de treball europeu a curt termini. També vol modificar el pròxim pressupost plurianual per fer front a la crisi econòmica. Els estats europeus més rics, com ara Alemanya o Àustria, haurien de pagar més?
-La proposta d’un subsidi de treball europeu a curt termini serà la primera prova decisiva per comprovar si els estats membres som, de veritat, solidaris. Segons la proposta de la Comissió Europea, el pressupost de la Unió Europea per als propers set anys supera àmpliament el bilió d’euros. És evident que tot s’ha d’adaptar a la crisi. Els primers tres o quatre anys del nostre pressupost s’hi adaptaran, de fet. Però també sé com de difícil és per a tots els estats membres afrontar les conseqüències del coronavirus. Per tant, no crec que la quantitat total pressupostada augmente de manera significativa.
-Llavors parlem d’una distribució distinta. Com s’ha d’ajudar a Itàlia o a Espanya?
-Estem considerant diverses opcions. El pressupost de la Unió Europea ha de tindre la flexibilitat necessària suficient com per permetre’ns reaccionar de manera ràpida i contundent a la crisi. És important que el futur pressupost plurianual de la Unió Europea puga desenvolupar tot el seu potencial com a instrument d’inversió. La Comissió té una excel·lent qualificació per part de les agències, cosa que ens podria permetre, amb el suport dels estats membres, obtenir préstecs per ajudar països com ara Itàlia. Sempre sota el control dels estats i del Parlament europeu, és clar. La crisi del coronavirus és una crisi global. Algunes regions i alguns continents es recuperaran amb més força. Altres no. Desitge que Europa es trobe entre els primers.
-Per tal que la xifra de víctimes siga la més baixa possible, les economies europees han entrat en una fase d’hibernació. Disposen de xifres fiables sobre com de gran serà l’impacte econòmic?
-Això dependrà molt de la rapidesa amb què puguem tornar a posar en marxa les nostres economies. Si volem que l’impacte de la crisi siga el menor possible, ens hem de coordinar estretament si del que es tracta és de fer emergir les nostres economies.
-Fa una al·lusió a l’estreta integració de les economies de la Unió Europea...
-... Sí. En una Europa amb unes cadenes de subministrament molt unides, l’última determina, en bona part, el ritme del conjunt. Cada membre de la Unió Europea exporta, aproximadament, dos terços dels seus productes i serveis a un altre país de la UE. Al voltant d’un de cada cinc treballadors en tots els països de la UE depèn, només, de les exportacions. Només s’ha de tindre en compte això per comprovar com d’important és l’acció coordinada. Quan tornaran a obrir els restaurants, els petits comerços, els grans i les fàbriques? Hem de coordinar tot això. Només podem superar aquesta crisi si ho fem junts.
-Quan parlem del coronavirus no ho fem només de polítiques sanitàries i monetàries: també parlem de drets civils i democràcia. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha utilitzat la crisi per buidar el parlament de competències. Per què Europa no reacciona de manera més brusca?
-Actualment hi ha 14 estats membres que han adoptat lleis d’emergència. La majoria dels governs han buscat una cooperació estreta amb l’oposició i han mirat d’integrar tots els partits amb representació. No entenc perquè Hongria està optant per un camí diferent. Dir que el Parlament restringeix l’activitat d’un govern és absurd. El desenvolupament de la política hongaresa és absolutament preocupant.
-Vostè ostenta un alt càrrec al si del Partit Popular europeu, al qual pertany el Fidesz d’Orbán. Aquest partit no hauria de ser expulsat?
-Si l’avaluació que s’ha de fer evidencia que les accions d’Orbán contradiuen els nostres principis bàsics, prendrem les decisions necessàries. Els contractes s’han de complir, no hi poden haver excepcions.
-El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha estat clar: Hongria, com tampoc Polònia ni la República Txeca, no haurien d’haver ignorat la distribució de refugiats decidida per la Unió Europea al setembre de 2015.
-Com a membre de la Comissió Europea, que és la institució adreçada a protegir els tractats de la UE, he rebut amb satisfacció aquest pronunciament clar del TJUE. Per descomptat, espere que hi haja un replantejament dels països pel que fa a les seues decisions unilaterals. Després de tot, la legislació de la UE és la seua base. I els judicis del TJUE han de ser respectats per tots els estats membres.