El Partit Popular espanyol i Els Republicans francesos miren, de nou, cap a un altre costat davant l'autoritarisme de Viktor Orbán. El passat dilluns 30 de març, el parlament hongarès va aprovar cedir la capacitat al primer ministre Orbán de governar per decret i sense control parlamentari fins que acabi l'estat d'alarma provocat per la crisi del coronavirus. Una finalització que també serà ell qui la determini i que deixa Hongria molt a prop de ser un país autoritari en mans de l'actual president.
La decisió va provocar una ràpida resposta per part de bona part dels partits que formen part del Partit Popular Europeu. Fins a tretze formacions, entre elles la del primer ministre grec Kyriakos Mitsotakis o la del seu homòleg norueg Erna Solberg. A la carta els partits de la dreta europea es mostren "profundament consternats" per les recents decisions del president hongarès i denuncien que són una "clara violació dels principis fundacionals de la democràcia liberal i els valors europeus". A més, criden a l'expulsió del Fidesz, el partit d'Orbán, del Partit Popular Europeu.
Entre els que recolzen la iniciativa no hi ha ni el Partit Popular, ni els Republicans, ni la CDU d'Angela Merkel.
L'expulsió del Fidesz no és la primera vegada que està a sobre la taula. El març de 2019 l'assemblea del Partit Popular Europeu ja va votar sobre aquest fet. Finalment, però, va optar per només suspendre temporalment al Fidesz. El PP espanyol no va participar d'aquella votació. François-Xavier Bellamy, cap de llista europeu d'Els Republicans, va dir en aquella ocasió que era millor mantenir Orbán dins el PPE per evitar la consolidació d'un grup populista al Parlament europeu i la divisió entre orient i occident.
Tant el PP espanyol com Els Republicans francesos també han evitat posicionar-se en contra d'Orbán en dues votacions al Parlament europeu. Primer, el 2018, quan el Partit Popular en bloc i part dels Republicans es van abstenir en la votació que demanava obrir un procés sancionador contra Hongria per incompliment persistent de les normes democràtiques. La situació es va repetir el gener de 2020 quan el Parlament europeu va aprovar una resolució que exigia unes mesures de vigilància molt més estrictes sobre Hongria i Polònia per part de Brussel·les arran de la seva deriva autoritària. Els arguments, per part del PP espanyol va ser el d'evitar l'ingerència en la tasca de vigilància de la Comissió Europea.
Malgrat que en l'actualitat els populars espanyols han evitat fer declaracions sobre aquesta qüestió, el 2018, acabat d'arribar a la direcció del partit, Pablo Casado va afirmar que "el PPE té molt present Hongria. Quan Espanya ha demanat suport a l'hora d'encarar el procés independentista, sempre ha estat amb Espanya".
Erdoganització
De fet, des que Viktor Orbán va arribar al poder l'any 2010 ha pres un seguit de mesures que el posen sobre les passes del seu aliat turc, el president Recep Tayyip Erdoğan. El mandatari hongarès ha optat per centralitzar poders entorn la seva figura sempre que ha pogut, malgrat les crítiques que li arriben de la Unió Europea. Reduir l'autonomia del banc central, els consells financers o de les universitats posant persones properes a ell al capdavant i reduint els mecanismes independents de control van ser alguns dels primers passos.
El 2012 va fer entra en vigor una nova constitució que reduïa els mecanismes d'equilibris entre els diferents poders de l'estat, limitant, especialment, la capacitat del poder judicial. Significatiu va ser, també, el fet que canviés el nom de l'Estat: de República Hongaresa a Hongria. L'any 2014 va expressar públicament que volia convertir Hongria en una democràcia il·liberal.
Més enllà d'això, durant tota la crisi de refugiats, ha estat dels països més contundents en tancar fronteres i ha protagonitzat un fort discurs antiimmigracionista que li ha valgut el reconeixement de bona part de l'extrema dreta europea. Polèmic va ser, també que posés traves a la contrucció d'un museu en memòria de l'Holocaust, per que va ser acusat de blanquejar els hongaresos que en van participar.
A més, durant tots aquests anys, a més, els índexs de corrupció al país han escalat considerablement, situant a Orbán com a líder d'un entramat pràcticament mafiós. Un historial que juga a la seva contra i que no ha fet reaccionar el PP espanyol.