El confinament ha suposat que moltes persones hagin hagut de renunciar a les seves fonts d'ingressos. D'una manera o altra, les ajudes institucionals han aconseguit cobrir, amb menor o major encert, la manca d'ingressos de molts dels treballadors. Com sempre, però, el més complicat és que aquestes ajudes arribin als que estan més als marges. Es tracta, per exemple, d'aquells que treballen en sectors no regularitzats i que per tant, que no consten com a usuaris objectius de les mesures econòmiques del Govern català i estatal. Per a molt d'ells, aquesta és una situació forçada en tant que no han pogut regularitzar la seva situació a l'Estat espanyol i no tenen papers. Un còctel que els exposa especialment als efectes de la crisi derivada del Covid-19.
Treballadores de la llar
Sindillar és una organització que agrupa treballadores de la llar, algunes d'elles sense papers. És el cas de la Marian, membre del sindicat, que explica a El Temps que, ara per ara, la majoria de dones que es dediquen a aquest sector no estan treballant, només aquelles que són internes. En el seu cas, ella treballava per hores fent neteja de cases. "Les persones per les que treballava, el mateix cap de setmana del confinament, em van dir que, fins que tot això no es normalitzés, no em podien cridar més. En les tres setmanes de confinament, no he tingut cap mena d'ingrés", detalla. Un cas particular, però que, diu, és similar al de les seves companyes. A més, com que no tenen contracte, les persones que les contractaven, no les segueixen pagant. "Aquesta és una de les desaventatges de no tenir papers. No tenim contracte. Si no hi ha res firmat, no hi ha cap suport legal i el pagament es fa en negre", explica.
La seva situació, a més, parteix d'un entrebanc en el seu procés de regularització legal. "Jo tenia cita per regularitzar la meva situació aquest mes de març. Es va suspendre per tot el que ha passat i quan vaig trucar a la policia em va dir que havia perdut el tràmit i que havia de començar des de zero. Imagina com han estat els meus dies. Si de veritat he perdut els set mesos que he trigat i he de començar de nou... aconseguir la cita em va costar molt", denota. Posa sobre la taula que això li ha costat perdre alguna feina: "una empresa amiga de Sindillar està buscant gent per contractar. Jo els vaig passar el passaport, però em van dir que demanaven el DNI. Si hagués tingut la cita, amb el DNI provisional m'hagués servit".
Aquesta manca de regularització d'aquestes feines, és una barrera per accedir a les ajudes que planteja el govern. "He mirat tot el que ha fet el president, tot el que ha sortit, els comunicats, però en tot quedem fora. El que demanen és el DNI. Com que no en tinc, res...", lamenta.
De cara a posar-hi solució, el seu parer és que cal agilitzar els tràmits de regularització. "Com que necessiten metges, han demanat que els que ho siguin avisin perquè els puguin regularitzar. Ho haurien de fer amb tots", exposa. Argumenta que "fins que no hi ha una situació d'emergència, els governs no s'adonen que tenen poc personal preparat a l'Estat. El coll d'ampolla està en la regularització", i explica que motles persones sense papers tenen títols o formació acreditada, però que no poden treballar de la seva especialització per manca de papers. "Si en la part mèdica s'adonen que el país no està preparat, hi ha dèficit en moltes altres coses. Però fins que el país no senti la necessitat, no regularitzarà. Fins que no es vegi als migrants amb els ulls que se'ls hauria de veure, passen coses com les que passen. Quan el necessites, l'immigrant sí que et serveix pel país, però quan no...", conclou.
Manters
Una situació similar a la que relata la Marien és la que viu el col·lectiu de venedors ambulants de la capital catalana. Un dels portaveus del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, Aziz Faye relata a El Temps que el gruix de col·lectiu tampoc està tenint l'oportunitat de treballar aquests dies a causa de les mesures de confinament. "No tenen ingressos. Ja portaven dies explicant als grups de Whatsapp que molts d'ells estan al límit i que estaven molt preocupats perquè no tenien ni per menjar el dia següent", exposa. Davant d'aquesta situació, es van decidir per crear un banc alimentari manter a Barcelona. "Gràcies a la xarxa solidària tan àmplia que tenim, hem pogut aconseguir una gran quantitat d'aliments i distribuir-los a més de tres-centes famílies". El funcionament d'aquest banc s'aconsegueix a partir de les donacions directes de menjar de les persones que són a prop de la botiga del sindicat o de transferències de gent d'arreu que dediquen a comparar menjar. Per ara, les racions que han distribuit són per cinc dies.
Més enllà d'això, la situació és molt delicada a l'hora de pagar el lloguer i hi ha casos de persones que estan "en risc de quedar-se al carrer, quan el govern està dient que tothom ha d'estar a casa" i reivindica que "el Govern ha d'intentar participar per pagar aquests lloguers". A ells tampoc els estan arribant, per ara, les mesures aprovades per les diferents institucions. Posa una excepció, els punts de distribució d'àpats que ha habilitat l'Ajuntament de la capital catalana. Una acció que veu com a positiva, tot i que "les persones han d'anar a recollir el menjar, però hi ha persones que viuen molt lluny i no poden anar fins allà perquè no tenen els mitjans per arribar-hi".
En paral·lel, des del sindicat han posat la seva botiga-taller al servei de la confecció de material sanitari. "En un moment tant complicat, hem d'ajuntar les forces entre tots. Només podem sortir de la crisi ajudant-nos. Per això, com que la majoria de nosaltres som costurers, hem decidit desmuntar la nostra botiga i començar la producció de productes sanitaris", diu Faye. Van començar fent mascaretes i, deprés, els va contactar l'Ajuntament de Sentmenat (Vallès Occidental) per si podien fer bates per l'hospital de Granollers (Vallès Oriental). Tot i això, "la majoria dels productes els estem distribuint als centres on hi ha persones vulnerables amb dificultats de salut", remarca.
Treballadores sexuals
La situació de vulnerabilitat es repeteix entre les treballadores sexuals. Així ho explica Sabrina Sánchez del sindicat Otras. Diu que la crisi derivada del Covid-19 l'estan vivint "amb terror i espant. Amb molt estrés i ansietat". El motiu, explica, és que elles no són tingudes en compte per cap "pla governamental. De fet, tenim un govern que vol abolir el nostre treball". Diu que les treballadores de sectors de les cures o de la llar tenen una situació de vulnerabilitat. Per a elles, explica, a tot plegat se li suma que "hem d'aguantar articles de senyores molt ben posicionades parlant de 'l'abolovirus' i que cal aprofitar aquesta situació per acabar amb la prostitució". Afegeix que "en aquest moment està absolutament acabada. Però, necessitem menjar". Afegeix que "qui està treballant és perquè està molt desesperada. Es diu que ho fan perquè les obliga el xulo, però no, ho fan perquè els obliga la gana". Són un col·lectiu, a més, on hi ha"moltes mares solteres, o companyes que envien diners als seus països on les seves famílies depenen d'això".
És aquesta situació el que els ha dut a organitzar-se per aconseguir cobrir les seves necessitats. "Estem exigint una pensió universal pel coronaviurs. Cal liquiditat per a les persones que no tenen manera de fer ingressos. També cal que es regularitzin les companyes que no estan regulars, com a Portugal, perquè puguin accedir a la sanitat pública si estan malaltes. Són reivindicacions molt bàsiques, el que hauríem de tenir com a treballadores", reclama. "No som ni tan sols dignes de rebre una ajuda econòmica?", es pregunta.
Mentre no arriben solucions institucionals, han organitzat una campanya de micromecenatge. "És el que estem fent molts col·lectius marginats. Els companys migrants també o Diverses 8-M, les antiracistes... som poblacions a les quals les ajudes no arribem. Quan n'hi ha, són insuficients. Quan es viu al llindar de la ciutadania, és el que toca. Ens quedem enrere", lamenta. Davant d'això, doncs, reivindica "l'autoorganització i les xarxes". També busquen rebre fons d'alguna organització internacional que estan fent ajudes.
La nova crisi, sanitària i econòmica, torna a deixar més de costat aquelles persones que ja són als marges.