The Fountayns of Wayne, banda fundada per Adam Schlesinger i Chris Collingwood i que va debutar amb èxit des del principi, el 1996, era una formació amb una legió considerable i fidel de seguidors a casa nostra, com ho demostra l'acollida de la notícia a les xarxes socials. Formació referencial de l'esclat power-pop de la dècada del 1990, amb el mateix rang que formacions com Weezer, Teenage Fanclub, The Posies, The Dandy Warhols o Nada Surf, els nord-americans foren uns assidus dels nostres escenaris. I temes com “Stacy's mom”, “Hey Julie”, “Mexican wine” o “Go hippie”, entre molts més, formen part de l'educació sentimental i musical de molts catalans, valencians i balears.
El moment d'irrupció era idoni, perquè el pop de guitarres alhora lluminós però amb múscul ocupava les primeres planes de les publicacions musicals i gaudia d'una esplèndida salut. Però la banda de Schlesinger sumava a una innegable inspiració compositiva la capacitat de reunir qualitat i comercialitat, gràcies a uns imbatibles ganxos melòdics, unes guitarres poderoses i uns teclats que connectaven amb la new wave. Fou així des dels inicis, amb un debut de títol homònim que arrencava amb una míssil com “Radiation vibe”. “Joe Rey”, “Survival car” o l'evocativa “Leave the biker” feien la resta.
Utopia Parkway (1999), reblava el clau, un disc “entre l'irreprotxable exercici d'estil de qui se sap un consumat artesà de la cançó i les rampellades de geni de qui a més té el quall per proposa una cosmovisió des d'aquesta destresa”, dictaminava el crític Carlos Pérez de Ziriza en el generós espai que dedicava a la banda en el seu enciclopèdic 3 minutos de magia. Una historia del power pop i la new wave (2018). Welcome interestate managers (2003) completa el seu particular trio d'asos, l'àlbum que conté “Stacy's mon”, un gran èxit en part també per un vídeo amb la supermodel Rachel Hunter que MTV emetia en bucle i que el 2020 potser no resistiria el judici de la correcció política. Un disc, a més, dels més diversos de la seua carrera, amb incursions fins i tot en el country rock.
Potser és el cim i l'inici del declivi de Fountains of Wayne. Però entre el seminal Fountains of Wayne i la publicació d'Utopia Park Adam Schlesinger realitza una col·laboració que li serveix per ocupar un petit lloc en la història del cinema i, també, en el relat musical de l'època. Requerit per al debut de Tom Hanks com a director, Schlesinger composa el tema central de The Wonders (1996), la història d'una formació d'èxit que arrenca gràcies a un hit incontestable. La cançó era “That thing you do”, una mena de reivindicació del pop de dècades anteriors amb una subtil sonoritat que remetia en part a la contemporaneïtat musical del moment.
Un altra bomba. Un tema que li val una nominació als Oscar. I també als Globus d'Or. Triomf que li permet continuar treballant en altres pel·lícules com Tu la lletra i jo la música (1997), amb Hugh Grant i Drew Barrymore, que no va tenir tant d'impacte.
Del 2003 fins aleshores la trajectòria de Fountains of Wayne ha estat irregular, amb treballs honestos però sense la grapa dels anteriors. L'últim data de 2011. A Schlesinger, amb tot, no li calia mantenir artificialment la banda per viure bé de la música, fent composicions per a teatre i televisió (especialment intensa va ser la relació amb l'estrella televisiva Stephen Colbert), produint i escrivint per a uns altres músics.
Amb la seua mort, a mans de la pandèmia del coronavirus, es posa punt i final a una existència i una trajectòria artística brillant. L'adéu d'un músic que ens va fer ballar i somriure. Un follet de la música de guitarres, del pop enèrgic i amb vitamines.
Avui la història del pop ha perdut un dels seus raigs solars més intensos.
