Aquests dies no són pocs els qui s'entretenen a casa fent estadístiques sobre el nombre de contagiats per cada 100.000 habitants. Les matemàtiques poden ser un divertiment per matar les moltes hores mortes del confinament. Paco Montes és membre de la Societat Catalana de Matemàtiques i, fins que es va jubilar, va formar part del departament d'estadística i investigació operativa de la Universitat de València. "Les dades són la matèria primera de la nostra feina", explica. Els seus col·legues de la universitat s'afanyen aquests dies a publicar pronòstic sobre quin serà el comportament de la corba, quan arribarem al pic, quan, en definitiva, començarem a veure la llum al final del túnel. La proliferació d'investigacions era tal que aquesta setmana el Comitè Espanyol de Matemàtiques va llançar una plataforma per canalitzar totes les iniciatives que d'una forma o una altra contribuïsquen a lluitar contra la pandèmia. "Necessitem microdades de qualitat", explica.
Al País Valencià, de moment, les dades que s'ofereixen al conjunt de l'opinió pública són les relatives als contagis, morts, ingressats en l'UCI i donats d'alta. La informació la subministra cada dia la consellera de salut, Ana Barceló a tocar del migdia i sempre amb la referència geogràfica de les tres províncies: Castelló, València i Alacant. La Generalitat Valenciana ha refusat fins al moment donar les dades per àrees de salut. Argumenta que actua així amb l'objectiu de "garantir el respecte a la intimitat i la confidencialitat de les dades dels pacients", tal com planteja el Decàleg de protecció de dades del personal sanitari, elaborat per l'Agència de Protecció de Dades.
Tanmateix, la postura de la Generalitat Valenciana contrasta amb la d'altres governs autonòmics, que sí fan públiques aquestes dades. A Euskadi les dades es poden consultar per àrees de salut a través d'una web habilitada pel govern basc. El mateix ocorre en el cas de Castella i Lleó i de Catalunya. De fet, en el cas de Barcelona ciutat, el Departament de Salut posa a disposició de l'opinió pública les dades per districtes. Totes tres webs aporten les dades mitjançant cartogrames que permeten una navegació molt intuïtiva i entenedora. A Alemanya, el lander de la Baixa Saxònia disposa de dades per als seus 37 districtes rurals. Per la seua banda, l'Institut Robert Koch i la Universitat de Bonn han elaborat uns mapes detalladíssims per a tot el territori alemany on hi ha dades per districtes. A Holanda les dades es poden consultar per municipis
Al País Valencià, l'Institut Cartogràfic Valencià (ICV) s'ha ofert a tractar aquestes dades de què disposa la Conselleria de Sanitat per posar-les a disposició de tothom, com fan altres administracions, però de moment l'oferiment ha caigut en sac foradat. "L'administració sempre ha de pensar en l'interès general. I la ciutadania té dret a tenir la màxima informació sense vulnerar drets personals -opina Xavier Navarro, director de l'ICV -. A més, tenir la informació en l'àmbit territorial baix permet a la gent tenir preocupació si està en una zona afectada i tranquil·litat i confiança si viu en un lloc no afectat".
El debat que s'obre en aquest punt, és força interessant: col·lideix el dret a la intimitat del pacient amb el dret a la informació de la ciutadania? L'emergència sanitària justifica que se siga més laxe en l'exigència de transparència cap a l'administració pública? En quina mesura a la ciutadania li pot perjudicar o beneficiar disposar de dades reals de contagi en el seu municipi? Si el contagi genera cert estigma, tenen el mateix impacte aquestes dades en contextos urbans -on hi ha un cert anonimat- que en contextos rurals?
Rubén Alfaro és, a més de president de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, alcalde d'Elda (Vinalopó Mitjà). L'hospital que dona servei al Vinalopó Mitjà ha anat adaptant-se a la nova situació sanitària. Com a primer regidor, confessa, no disposa de dades del nombre de contagiats que hi ha en el seu municipi. "Jo entenc que la gent vulga saber la incidència del virus en el seu municipi, però crec que això, possiblement, acabaria generant més alarmisme que tranquil·litat entre la població", valora Alfaro, qui considera correcte donar les dades només a escala provincial, tal com està fent Conselleria.
D'una opinió molt diferent és Emilia Bolinches, que es membre del Consell de la Transparència: "Les dades s'han de donar de la forma més extensa i intensa possible. Aquestes dades són útils i necessàries per a extraure resultats i pel dret de la ciutadania a saber en tot moment com està una situació sociosanitària en la qual tots i totes estem afectats". Xoca això amb el dret a l'anonimat dels i les pacients, tal com addueix la conselleria que dirigeix Ana Barceló? "No es tracta d'assenyalar amb noms i cognoms als contagiats, com tampoc no es donen els noms i cognoms dels votants d'un determinat partit polític. Del que es tracta és de saber la quantitat de contagiats per municipis i inclús per barris. Tenim dret a saber què està passant, que s'està fent i quin és el resultat", assegura Bolinches.
L'argument segons el qual disposar de més informació podria generar alarma social no convenç, en absolut, al sociòleg Rafa Castelló. "No podem tractar a la gent amb paternalisme. L'argument segons el qual "no et dono informació perquè així estaràs més tranquil", no se sosté de cap manera", assegura aquest professor de la Universitat de València. Com tampoc considerar que l'ús que se'n farà pot ser perjudicial. "Òbviament algunes persones només volen saber les dades per tafanejar, per saber quantes persones hi ha contagiades al seu poble. Però també hi ha moltes altres que les utilitzaran en benefici col·lectiu", explica l'estadístic Paco Montes, qui recorda que aquesta mateixa setmana el Comitè Espanyol de Matemàtiques va fer una crida als seus socis a aportar dades per elaborar investigacions que contribuïsquen a entendre millor com evoluciona la pandèmia.
També en l'àmbit de les ciències socials disposar de dades detallades és indispensable. "La informació, correctament anonimitzada, és essencial per poder dissenyar a posteriori mesures correctores. Per exemple, és interessant saber quins barris estan més afectats i quins menys perquè això també ens permet introduir la qüestió de la classe social. Estan els barris treballadors més afectats o per contra el contagi és homogeni? Són qüestions que per a l'àmbit de les ciències socials són importants, però encara més per dissenyar les polítiques públiques", argumenta Castelló. I afegeix: "A més, saber com han anat sorgint els positius ens ajudaria a entendre com s'ha produït la difusió de la malaltia al llarg del temps".
Als qui són renuents a oferir aquestes dades per l'efecte estigmatitzador que podria tenir en municipis xicotets, Paco Montes recorda que la mateixa estadística disposa de mecanismes per tal d'anonimitzar les dades. Perquè potser a algunes persones no els importa que siga públic que han emmalaltit per coronavirus, però per a altres pot resultar una llosa en el mitjà i llarg termini. "En l'estadística, quan les dades s'ofereixen a un nivell molt desagregat, aquestes coses es contemplen i disposem de mecanismes per tal que no es puga arribar a identificar a una persona concreta", explica aquest catedràtic emèrit d'estadística, qui espera que les dades es posen a disposició de la comunitat científica, però també de l'opinió pública. "Crec que l'administració pública ha de convèncer-se que cal alliberar les dades. Si parlem d'open data, que siga de veritat i només per quedar bé. Els països anglosaxons són exemplars en això i nosaltres n'hauríem d'aprendre".