No hi ha sort. Espectadors forçats per la crisi de la Covid-19. Observen com a les compareixences del Govern espanyol es van llançant sobre la taula propostes per fer front a l'aturada de l'economia. Poques vàlides. I com qui juga al penjat i no li endevinen les lletres, es van dibuixant la soga que estrenyerà la seva subsistència per als mesos vinents. Qui sap si més temps.
Les persones que es dediquen a les tasques més precaritzades del sector turístic saben que la temporalitat és el pa que s'hi dona. Organitzen, com poden, la seva subsistència al voltant d'això. Enguany, però, amb l'aturada de l'economia pel coronavirus veuen com l'inici de la temporada d'estiu es difumina, si és que ha d'existir. Amb això, també els números en verd al seu compte corrent i les expectatives de trobar ingressos.
Aquesta és la realitat de les cambreres de pis, animadors, recepcionistes, cambrers... que treballen cada any a molts indrets de la costa catalana. Un dels més afectats és, potser, la Costa Brava i del nord del Maresme.
Doctor en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona, Sergio Yanes explica a El Temps que la crisi arriba en un moment en què "el sector turístic, a escala laboral, està més precaritzat que mai". La crisi del 2008 va tenir com una de les vies de sortida el creixement del sector turístic. Aquest, però, ha anat acompanyat d'un augment de la inestabilitat i la temporalitat. "Hi havia la figura del fix discontinu, que oferia certa estabilitat malgrat la precarietat. Ara ja no hi és tant. Els contractes es renoven any rere any. El cos laboral dels hotels pot ser renovat d'un any per l'altre sense cap perjudici", relata Yanes.
Aquest antropòleg afegeix que la crisi, en aquest cas, impacta "sobre unes economies i contextos laborals ja de per si molt precaris i sobre una massa de treballadors que no poden saltar d'un sector a un altre". Una característica que explica, també, "el tipus de condicions laborals i precarietat". La caiguda d'aquest sector, doncs, deixa una "paràlisi que caldrà veure cap on anirà".
En aquesta zona, a més, es tracta de zones on la dependència d'aquest sector és alta.
De Lloret de Mar (La Selva) és l'Eulàlia Corralero, portaveu de les Kellys Unió Catalunya i cambrera de pis. No sap si aquest estiu tindrà feina. Tenia un hotel emparaulat, però amb la irrupció de la Covid-19, els seus caps es van fer enrere. Denuncia que persones com ella no es poden acollir a l'ERTO.
"A Barcelona totes les companyes s'han agafat a l'ERTO. No hi ha problema perquè totes estan en plantilla. Quan acabi això, tornaran a la feina i estaran cobertes. En canvi, a les zones que treballem de temporada tenim una incertesa total. No sabem si hi haurà temporada i els empresaris no es fan responsables de la seva plantilla. Ni la fixa, ni la fixa discontinua", explica Corralero. Afegeix, a més, que tampoc ho fan les empreses externes "s'estan rentant les mans" perquè "sembla que no vagi amb ells perquè no compleixen el decret".
Posa sobre la taula que a moltes de les treballadores no els han donat cap informació de futur i no saben si les trucaran. En aquest punt, denuncia la poca sensibilitat d'algunes empreses i exposa que "hi ha hotels que s'estan oferint per medicalitzar-se i atendre pacients. Però, què passa amb els seus treballadors? Quina responsabilitat social tenen?".
La Joëlle, de vint-i-set anys, ha estat treballant durant sis anys en un hotel de Lloret de Mar. Combina aquesta feina amb els estudis i les classes d'anglès en una acadèmia. La temporada turística -normalment de març a novembre- li permet costejar-se la carrera d'Educació Social per la UOC.
Aquest any, no sap quan podrà començar la temporada. Dona per fet, però que perdrà la Setmana Santa -una època de forts ingressos- i que fins a finals de juny no podrà començar.
"Guanyo prou a l'hotel i faig calaix per pagar-me la universitat. El que vaig traient durant l'any dels caps de setmana i les classes és el que tinc per viure. Si en comptes de començar ara, començo al juny, són gairebé tres mil euros que deixaré de guanyar", relata la Joëlle. Viu de lloguer amb la seva mare, que també treballa al sector del turisme i, com ella, també s'ha quedat penjada. Reconeix que si no entren en cap ERTO o s'amplien les ajudes, ho tindran complicat per tirar endavant els mesos vinents.
Ella, com Corralero, destaca una paraula "la incertesa". Del moment en què podran treballar i de si treballaran. "Jo sóc encarregada de secció i crec que tornaré segurament. El cap ja ens ha dit que molt treballadors no podran tornar perquè no hi haurà necessitat. Espero que no sigui així. No tenen l'obligació de trucar-los perquè no són fixes ni res. Són eventuals", explica.
La situació de la Lídia, de Pineda de Mar, al nord del Maresme, és similar. "Fa tres temporades que treballo en un hotel i havia de començar el 3 d'abril. Amb això, hem quedat tots penjants. El director em va dir que provarien de fer un ERTO", relata. Per a ella és la seva feina habitual, fins ara d'animadora i ara havia de començar a recepció. "Abans que passés tot, estàvem començant a treballar per entrar reserves. De cop es van començar a cancel·lar i un dia o altre ens van dir que tancarien perquè no donava de si la cosa", recorda. Per sort, explica que encara dret a l'atur.
Més cru ho veu l'Aleix de vint-i-un anys que va fer la temporada d'estiu passada en un bar d'Arenys de Mar (Maresme) i durant aquest any havia anat treballant els caps de setmana en negre amb l'esperança de reincorporar-se de nou. "Ara em diuen que faran un ERTO i que el més segur és que no m'agafin. Jo no entro a l'ERTO. Firmo contractes d'obra i servei", relata i afegeix que amb aquests diners es paga la carrera de sociologia. "Normalment no em costa trobar feina, però si ara ve una crisi, em fa una mica de por", conclou.
De 22 anys i de Calella (Maresme), la Clara es troba en una altra situació habitual. El càmping on havia treballat els dos darrers anys li va dir que no la tornarien a contractar la nova temporada fa temps. "Jo esperava tornar a trobar feina en un altre hotel o càmping, però ara...", manifesta mentre es mostra preocupada perquè aquests diners "els faig servir per pagar els estudis".
Amb tot, la Joëlle es mostra optimista perquè pensa que "els estrangers vindran perquè ja tenen les vacances pagades. Ho fan d'un any per l'altre". Pateix més pels turistes provinents de l'Estat espanyol, una part important de la clientela del seu hotel, i que "són els que potser perdrem perquè van més a ofertes d'última".
Menys optimista és Corralero. "Potser la crisi no se supera. A més, el virus potser estarà a Anglaterra o Alemanya i la gent no podrà sortir o tindrà por", argumenta.
No pot amagar la indignació. "És per posar-se a plorar. Com que tot el dia estem a casa, es presta molt a això. El que està passant és terrible. Els treballadors que estem més a sota són els que rebem la part més brutal". Ho diu, també, en referència a les ajudes decretades del Govern de l'Estat. "Intentem estar molt al cas de totes les ajudes que surten. Però, hi ha col·lectius que no hi entren. Nosaltres som moltes que no podem justificar que estem a l'atur pel virus. Com justifico que el cap m'havia donat esperances que començaria a treballar el quatre de maig si no tinc cap paper?"
La sensació, per a elles, és d'estar perdent el joc de nou.