La plataforma Disney+ ha debutat amb The Mandalorian, la nova sèrie ambientada en l'univers d'Star Wars, com un dels seus principals reclams. La sèrie arriba tard a casa nostra, com ja vam explicar en aquestes pàgines fa uns mesos, però paradoxalment arriba també en el moment més oportú. I és que actualment les famílies necessiten més entreteniment domèstic que mai a causa del confinament que ens té tancats a grans i petits a casa. I si es tracta d'apel·lar als diversos membres de la família, segurament no hi ha res més eficaç que Star Wars, una franquícia que sempre ha sabut atraure a públics de diferents edats i que, de fa uns anys, ha esdevingut un fenomen multigeneracional, i també un univers que convida a somiar en galàxies llunyanes, molt llunyanes. I, per tant, durant l'estona que som al seu univers, viatgem a llocs més emocionants que el passadís de casa i els seus entorns. A més, en aquest cas, els responsables de la sèrie s'han assegurat que pugui arribar a un públic ampli, sabent que havia de ser la punta de llança de la nova plataforma, i han creat una sèrie a la que fins i tot poden arribar a enganxar-s'hi membres de la família que no hagin vist mai res d'Star Wars.
The Mandalorian
Creador: Jon Favreau
Repartiment: Pedro Pascal, Gina Carano
Temporades: 1
Plataforma: Disney+
Per fer-ho, han situat la història a la perifèria de l'univers d'Star Wars. Això vol dir que els grans fets històrics de la sèrie són un teló de fons, però el protagonista, un caçarecompenses interpretat (rere un casc) per Pedro Pascal, no hi té cap paper, de manera que pots no tenir cap coneixement sobre la franquícia, i no saber qui són els Skywalker, i gaudir de la sèrie. En comptes de connectar-la amb el cànon, l'han fet pràcticament independent. Els seguidors trobaran referències al moment històric en què passa l'acció, però no passen de ser el context on es desenvolupa una història que es presenta des de zero: la d'aquest caçarecompenses amb un passat tràgic que accepta un encàrrec que li canviarà la vida. Entre aquest punt de partida net i el fet de tenir fortes influències del western (el protagonista és una versió de L'Home sense nom de la Trilogia del dòlar), la sèrie produeix una sensació renovadora, amb una energia diferent, més aventurera, més dinàmica, més lleugera, fins i tot, que el to dramàtic que la nissaga ha tingut al cinema. També hi ha moltes menys paraules, deixant que les relacions entre els personatges s'expressin amb silencis, gestos i mirades, a l'estil Tartakovsky.
Però la clau de l'èxit (i a partir d'aquí, spoilers) és la criatura que el caçarecompenses ha de capturar: un nadó extraterrestre que, amb una mirada entendridora, es guanya ràpidament el cor de l'audiència i d'un protagonista que decidirà protegir-lo. La sèrie juga amb la tendresa que desperta el "pare" cuidant d'un nadó sense destresa, i en treu també moments de comicitat que contrasten amb els enfrontaments amb els malvats de la història. El tàndem que formen els dos personatges és el cor de The Mandalorian, allò que fa que visquem amb una intensitat els moments més encertats de la sèrie i el que fa que continuem endavant amb el seu viatge en els moments menys inspirats. El guió combina escenes d'acció (de tot tipus: un dels punts forts és la varietat de situacions a què s'enfronta el protagonista), humor i la relació paternofilial. Sap tibar hàbilment del fil que ens connecta amb els protagonistes fent-nos patir quan posen en risc el petit i recompensant-nos quan surten de situacions impossibles amb escenes que no estan exemptes d'un punt d'èpica aventurera. Tot plegat, és un cúmul d'emocions ideal per sortir, enfilats dalt d'una nau espacial, de la realitat monòtona del confinament.