El nou servei Disney+ ja està disponible als Estats Units, amb un catàleg de continguts que inclou, entre d’altres, l’esperada The Mandalorian, una sèrie de Star Wars que ha generat moltes expectatives des del dia que es va anunciar, com tot el que té a veure amb la saga galàctica. Però aquest no és un article sobre la nova sèrie. Perquè és igual quantes ganes tinguis de veure The Mandalorian. El cas és que Disney ha decidit que has d’esperar, perquè, en comptes de dur a terme una estrena global del servei, ha decidit fer una estrena esglaonada, i això vol dir que Disney+ i The Mandalorian no arribaran aquí fins al 31 de març de 2020. Fa uns anys això hauria estat relativament fàcil de gestionar, però el món d’avui no és el mateix que el d’ahir, i precisament perquè és global i vivim connectats els uns amb els altres, posar barreres en un llançament es fa particularment antiquat i feixuc. I és que la campanya promocional de The Mandalorian sí que ha estat global. Hem vist el primer teaser, el pòster oficial, el primer tràiler i el tràiler final de llançament, a més d’anunciar com un esdeveniment cada novetat sobre la sèrie. L’expectativa que genera aquesta estratègia de comunicació deriva ara en sensació de frustració quan arriba el dia però toca esperar i s’inicia un període de més de quatre mesos en què continuarem rebent informacions sobre The Mandalorian que arriben des dels Estats Units, sense que aquí estigui encara disponible, per no parlar dels temuts espòilers, que tampoc entenen de fronteres. Sembla que siguem al 1999.
The Mandalorian
Creador: Jon Favreau
Repartiment: Pedro Pascal, Gina Carano
Temporades: 1
Canal: Disney+
Però som al 2019. En el context actual i amb les possibilitats que ofereix la tecnologia, gestionar així una estrena d’aquestes dimensions és absurd. No només això: és un tret al peu per part de Disney. És una invitació als espectadors per no esperar la plataforma i anar a descarregar la sèrie on-line. Encara que el consum de sèries en plataformes de pagament sigui una realitat que s’ha consolidat com la primera opció de manera molt ràpida a casa nostra, no sembla gaire bona idea obligar els espectadors a tornar a hàbits antics. Particularment quan el que ha demostrat l’èxit d’aquestes plataformes és que aquests espectadors descarregaven perquè era l’única manera de mirar les sèries que volien veure, sense esperes respecte a l’emissió estatunidenca. En el moment que serveis com Netflix i companyia els van oferir el que buscaven, la descàrrega de sèries (i tota la feina que implica: la descàrrega, cerca de subtítols, etc.) van ser abandonades massivament a canvi de la comoditat. Una comoditat que també ha fet que espectadors que mai no havien descarregat sèries en el seu moment rebessin amb els braços oberts serveis que, per un preu assequible, tenen una oferta de contingut inabastable.
Evidentment, a Disney saben el que fan i tenen clar que no hi ha risc de tornar a aquell escenari. Potser alguns optaran per descarregarThe Mandalorian, però la majoria tindran paciència i esperaran que el servei arribi aquí. I és que les plataformes han transformat aquella audiència activa, que buscava on fos el que volia veure, en una audiència passiva, que mira la sèrie que li proposa la seva plataforma (o entre les opcions de la plataforma). Malgrat això, no és una bona carta de presentació per part de Disney, començar demanant a l’espectador que esperi i que tingui paciència. Confia molt en les marques que té a la seva plataforma per acabar emergint igualment com la gran vencedora de la guerra de l’streaming. I molt probablement no li falta raó.