Publicitat

Makers

Intel·ligència col·lectiva contra el Covid-19

Davant l'escassetat provocada per l'increment d'afectats pel coronavirus, diferents col·lectius s'autoorganitzen per fer material sanitari de forma voluntària. D'entre ells, destaca el de Coronavirus Makers que treballa en un respirador de codi obert.

Per Xavier Puig i Sedano

Viseres fabricades pels makers. Coronavirus Makers
Viseres fabricades pels makers | Coronavirus Makers

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fer-t'ho tu mateix. Aquest era el lema que brandava el moviment punk sorgit al Regne Unit a finals dels setanta. El thatcherisme certificava la fi de qualsevol esperança en un Estat del benestar per a tothom i el model de consum capitalista a escala global expandia la seva hegemonia. Davant d'això, la filosofia del Do It Yourself (DIY, fes-t'ho tu mateix, en català), esdevenia un pilar dels moviments contraculturals i anticapitalistes.

Tot entorn la idea que "qualsevol persona pugui produir, distribuir o promocionar un producte saltant-se les normes bàsiques de la societat capitalista. Podem dir que el DIY naix d'una actitud de confrontació basada a fer les coses per sobre dels designis del mercat, amb un component important d'autogestió", explica el professor de periodisme de la universitat Carlos III de Madrid, José Ignacio Gallego Pérez, en el seu article 'Do it Yourself. Cultura y tecnología' publicat l'any 2009 a la revista Icono 14. El text, assenyala encara un altre element destacat del moviment, la voluntat d'abolir "l'especialització i trencar les línies entre el treballador i el creador, lligat a que qualsevol pugui crear amb independència dels seus orígens i formació. El DIY es basa en l'acció, primer actuar i després pensar. Això va agafant forma a principis dels setanta i cal relacionar-ho amb moviments com el situacionisme, entre d'altres, que van impulsar intel·lectuals com Guy Debord o Vaneigem i que es basava en l'actitud d'actuar i crear situacions fora del control de les cultures dominants".

A poc a poc van començar a proliferar fanzines i publicacions diverses que explicaven com fer, de forma autosuficient, totes aquelles coses necessàries per sostenir una vida fora dels circuits de mercat.

Amb l'arribada de les noves tecnologies, però, la sensació de separació entre els utensilis especialitzats i els consumidors va fer que el moviment agafés també noves formes. El programari (software) utilitzat per diferents aparells electrònics, amb drets restringits, dificultava la capacitat d'autogestionar els propis aparells. Sota la voluntat de corregir això, el 1984 naix el projecte GNU i la Free Software Foundation amb la voluntat d'impulsar un programari lliure de drets, a l'abast de tothom, que permetés corregir això. Els sistemes operatius de base Linux, el navegador Mozilla Firefox o la Viquipèdia són fills d'aquest moviment. El mateix esperit es repetia amb el maquinari (hardware), és a dir, el disseny dels aparells en si. Als anys noranta naixien diferents iniciatives decidides a crear disseny que es poguessin intercanviar per la web per tal que els usuaris els poguessin replicar o modificar en funció de les seves necessitats. Al voltant d'aquesta idea es genera el moviment maker (en català, moviment dels que fan) que porta el DIY al món tecnològic.

Si bé és cert que el moviment té menys reconeixement públic que el programari, és bàsicament entorn aquesta idea que ha nascut el moviment Coronavirus Makers. Són ells els responsables, entre altres coses, dels models de viseres que estan fent servir molts hospitals, o d'un prototip de respirador fet amb impressores 3D que està pendent de ser aprovat, per tal d'ajudar a abastir de material els centres sanitaris en un moment d'emergència i escassetat de recursos.

Amb implantació arreu dels territoris de parla catalana i l'Estat espanyol, el grup va néixer fa uns deu dies a partir d'un grup de Telegram de 'makers', sobretot d'Astúries. Així ho explica Daniel Cruz, coordinador del grup Coronavirus Makers a Catalunya i informàtic de professió. La idea original era la de fer un respirador "de codi obert que es pugui fer servir a tot el món". Cruz destaca que tot el que fan és des del punt de vista del programari lliure, amb llicència GNU, per tal que se'n pugui beneficiar qualsevol persona arreu del món en un moment de crisi i necessitat generalitzada com l'actual. "La part més important és aquesta, donar una solució des del punt de vista del maquinari lliure", assegura.

Partint d'aquesta filosofia, de mica en mica van anar apareixent persones arreu que es volien sumar a la iniciativa. "Arribat un punt es fan grups per territoris. Hi ha un grup motor de fabricació per cada comunitat autònoma. A banda, hi ha grups de disseny. Cada projecte té un grup de treball: respiradors, viseres, ulleres, mascaretes...", explica aquest informàtic.

A partir d'un formulari compartit al canal de l'aplicació de missatgeria mòbil Telegram, tothom qui vol es pot inscriure i notificar si disposa d'impressores 3D o altres materials. A partir d'aquí, hi ha nodes territorials (fins ara per províncies, però recentment s'ha establert per comarques o zones de proximitat), que s'encarreguen de gestionar les entrades i sortides de material perquè estiguin ben organitzades en funció de les necessitats dels diferents centres hospitalaris. Es tracta d'una xarxa de més de dues mil cinc-centes persones de perfils diversos.

Els dissenyadors preparen models que, després, des de la Generalitat, el CatSalut s'encarrega de validar. Un cop validat, els hospitals fan la demanda de materials i els makers es posen a treballar. "Hi ha un protocol per preparar les peces. No pot anar una persona a entregar les peces als centres perquè les mesures sanitàries no es complirien", explica el coordinador dels makers catalans. Hi ha transportistes que s'encarreguen d'anar a buscar les peces als productors i després les porten als centres de gestió o nodes. A Barcelona està ubicat a l'Escola de Disseny de la Llotja. "Allà arriba el material, es fa la desinfecció i es comença a muntar amb les persones que hi són voluntàries i amb la protecció necessària", explica Cruz. Remarca, també, que cadascú està aportant econòmicament el que pot per fer-ho viable i que estan a l'espera que alguns fabricants els puguin proporcionar les bovines de plàstic que es fan servir per fer les impressions 3D de forma altruista. De fet, algunes ja ho han fet.

Aparells

Ara per ara, la producció dels makers catalans se centra a fer viseres de plàstic. "Són reutilitzables fins que no es trenquin, els hospitals poden desinfectar-les i tornar-les a usar. En casos de plantes d'exposició a la Covid-19, els sanitaris es posen la pantalla sobre les ulleres i la mascareta per reduir el risc i donar més vida útil als elements de producció", detalla aquest informàtic que afegeix que quan tots els hospitals estiguin abastits d'aquest material, es plantegen fer-ne per CAPs o altres serveis que ho puguin necessitar. Com a detall i exemple dels referents, el prototip de viseres s'arxiva a la web de Coronavirus Makers sota l'etiqueta DIY.

Més enllà d'això, Cruz exposa que tenen "un munt" de prototips. El que està més a prop de ser homologat és el de les ulleres de protecció. En ser un aparell que té una exposició més directa, explica que el procés "és més lent". També s'estan intentant fer mascaretes, tot i que el projecte més ambiciós és el del respirador. "Ara mateix està en fase de prova a Astúries. Se li fan proves d'estrès per veure com aguanta. El respirador impulsat per l'empresa Leitat és de súper emergència. El que estem fent té un control major i es pot utilitzar molt més temps", relata. A diferència del que impulsen l'esmentada empresa amb Seat, HP i el Consorci de la Zona Franca, el disseny que fan els makers "serà en codi obert i qualsevol persona a qualsevol lloc del món el podrà reproduir".

Queda per esgrimir com es farà la fabricació d'aquest respirador. L'exigència tècnica és més complexa que no pas la d'altres materials i, segons expliquen, és possible que el facin empreses i no makers des de casa. Aquests "és molt probable que facin un dels components dels respiradors que s'ha de canviar cada vegada que es canvia de persona. En el supòsit que passi tots els test, les empreses no donarien l'abast per fer aquesta part.

Fil, agulla i bosses d'escobraries

Més enllà dels projectes més complexes tècnicament, hi ha d'altres iniciatives que estan implicant persones arreu del territori per fer mascaretes bàsiques. Cassolanes, partir de teles i amb maquines de cosir domèstiques o professionals. Fetes en petits obradors o a les mateixes llars.

També hi ha ajuntaments i d'altres institucions que estan coordinant grups de voluntaris per cosir aquesta mena de mascaretes. Per exemple, el de Manresa (Bages), Sitges (Garraf), Vic (Osona), La Seu d'Urgell (Alt Urgell), Prats del Lluçanès (Osona) o el de Pineda de Mar (Maresme), entre d'altres. També des d'associacions com el Centre Cultural Islàmic Català de Barcelona.

Per internet apreixen tutorials per fer aquesta mena d'utencilis, així com altres. Per exemple, bates impermeables fetes amb bosses d'escombraries i precinto. 

 

La cooperació i la intel·ligència col·lectiva posada al servei de la salut comunitària.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.