Ni una quarantena de persones al Congrés entre diputats, uxiers, taquígrafs i fotògrafs. Guants i mascarilles entre el personal de la Cambra i mostres repetides d’agraïment a Valentina, la responsable de netejar la trona cada vegada que intervé un orador. La imatge que presenta l’hemicicle espanyol aquest dimecres, en el ple monogràfic sobre l’estat d’alarma decretat per l’Executiu, és absolutament fantasmagòrica.
Al costat de Pedro Sánchez, cinc ministres a molta distància els uns dels altres. La vicepresidenta Carmen Calvo i els quatre titulars escollits pel president a l’hora de pilotar la crisi: Salvador Illa, Margarita Robles, Fernando Grande-Marlaska i José Luis Ábalos. Pel que fa als grups parlamentaris, destaca l’absència de Santiago Abascal, víctima de la malaltia, i de tots els integrants de Ciutadans, EH Bildu i Junts per Catalunya.
Meritxell Batet obre la sessió. Els components de la Mesa també guarden una distància considerable. Sánchez pren la paraula i explica que des del mes de gener el Govern d’Espanya “ha estat alerta i ha fet cas als qui més en saben: els científics”. Assegura que en tot moment s’han seguit “les directrius i les recomanacions dels experts” i que s’ha actuat amb transparència. “Fernando Simón, que des de fa vora 8 anys dirigeix el centre d’alertes sanitàries, ja ha dit que aquest tipus de virus ens exposen a escenaris canviants que reconfiguren permanentment la nostra resposta a aquesta situació”, exposa el president espanyol a fi de refugiar-se en un argument d’autoritat. “Durant el mes de febrer i la primera setmana de març vam optar per una fase de contenció que més endavant va evolucionar a contenció reforçada”, continua. “Després les circumstàncies ens han fet passar a una fase de mitigació per a la qual hem recorregut a un instrument jurídic excepcional com ara l'estat d’alarma, que recull la nostra Constitució”.
Envoltat d’un silenci inusual, Sánchez ha remarcat la importància de la “unitat d’acció, per damunt de le sigles”, per tal de contrarestar el virus. Es felicita perquè, gràcies al Covid19, per primera vegada des de l’any 2009, totes les comunitats autònomes s’han reunit conjuntament, cosa que continuen fent cada setmana per tal d’analitzar l’evolució dels contagis.
“La pandèmia del Covid-19 ha desbordat les previsions de tots, començant per l’Organització Mundial de la Salut, que el proppassat 7 de març afirmava que calia retardar al màxim l’impacte del virus i que tothom se n’havia de protegir i protegir la resta”, sosté Sánchez citant un altre argument d’autoritat, en aquest cas extern. “Com ens han dit els experts, la resposta al Covid-19 no és estàtica, sinó dinàmica: en funció de la base en què ens trobem, hem de respondre d’una manera o d’una altra; el 7 de març, l’OMS va repartir uns manuals de gestió sanitària en què remarcava que els escenaris d’actuació s’adaptarien a la casuística de cada context en funció de la propagació del virus. Dos dies després, el 9 de març, el director general d’aquest organisme, el doctor Tedros Adhanom, va avalar públicament Espanya com a exemple de la lluita contra el Covid-19, i l’11 de març, quan l’OMS va declarar el coronavirus pandèmia global, va llançar un missatge clar al conjunt dels estats”. Un missatge que el president espanyol fa seu i que utilitza com a escut: “Tots els països han de guardar un bon equilibri entre el manteniment de la salut, la minimització dels costos socials i econòmics i el respecte dels drets humans”.
Comptat i debatut, el president del Govern estatal opina que el seu gabinet s’ha guiat per un “principi de ponderació” en què concorrien diversos factors, com ara el seguiment de les indicacions científiques i la prevenció de l’alarma socioeconòmica. I cita l’expressió màgica, “biaix de retrospectiva”, que li permetrà de refugiar-se, ara i adés, dels atacs que reba a causa de la gestió de la crisi del coronavirus.
“L’ésser humà sucumbeix sovint a l’anomenat biaix de retrospectiva”, destaca Sánchez, “quan algú coneix el desenllaç d’un esdeveniment, tendeix a pensar que s’hi podria haver previst de manera anticipada”. Aquest és el pompós principi que abandera Sánchez.
“És obvi que, sabent el que sabem ara, el món no hauria actuat com va fer-ho ahir”, diu. “Si la Xina haguera conegut les conseqüències del brot, hi hauria actual de manera distinta, i França no hauria mantingut la primera volta de les eleccions locals sabent que després hauria de cancel·lar-ne la segona”. De nou, les referències a l’actuació exterior com a coartada d’una eventual imprevisió, com a justificació de les possibles errades comeses. “L’estat d’alarma va decretar-se així que vam tenir la certesa que era imprescindible”, admet Sánchez, “els drets que restringeix i els béns que hi posa en joc són prou valuosos com per preservar-los fins el darrer instant”.
Casado, suau; Espinosa, dur
A diferència del to desafiant i les acusacions de mala gestió que ha emès de manera reiterada, el cap de l’oposició, Pablo Casado, adopta transitòriament el paper de polític responsable i li ofereix el suport de tot el PP. “Ja hi haurà temps de mesurar les responsabilitats i les negligències d’aquesta crisi”, es limita a anotar. La creació d’una comissió d’investigació futura al voltant del tempo que ha seguit el Govern espanyol per donar resposta al virus —que ja ha segat la vida de més de mig miler de persones al conjunt de l’Estat— sobrevola la sala de forma permanent. “Trobarà més lleialtat en nosaltres que no en els seus socis d’investidura”, afegeix Casado, “si tracten de condicionar l’aprovació del decret, comptarà amb els nostres vots”.
I és que el decret que avui ha detallat el president té una vigència de 15 dies, després dels quals haurà de ser revalidat per poder legislatiu. Encara que Esquerra, EH Bildu o el PNB se’n desmarquen com a gest de disconformitat per alguna de les mesures que hi porta implícites, el PP estarà al costat de l’Executiu. Casado, de fet, no perd l’oportunitat de saludar el desplegament de l’exèrcit de cap a cap de l’Estat: “Una pandèmia no entén de cognoms, d’accents, de llengües, de races ni de codis postals”, afirma, “hem de centrar-nos en tot allò que ens uneix i aparcar les diferències, sobretot les que són fictícies”.
Valentina neteja la trona i de seguida hi puja Iván Espinosa de los Monteros. Molt ben pentinat, malgrat el tancament de les perruqueries madrilenyes, diu que ha arribat el moment de “rehumanitzar la política”. I, com Casado, garanteix el suport del seu grup a la més que probable prorrogació del decret, d’ací a dues setmanes. No debades, ve a dir que les línies mestres del decret ja havien estat esbossades pel líder de la seua formació, Santiago Abascal: “Han adoptat propostes sensates que nosaltres havíem recomanat setmanes enrere, el realisme s’ha acabat imposant a la ideologia”, etziba, i enumera “el tancament de fronteres, la recuperació del control i la unitat de tota Espanya, la centralització de la sanitat i l’aprofitament de l’experiència de les Forces Armades” com a èxits principals del decret.
El portaveu adjunt de Vox subratlla que el seu grup va efectuar 33 preguntes parlamentàries i va presentar tres proposicions no de llei abans que la crisi esclatara la setmana passada. Fa 49 dies van preguntar pels protocols existents de cara a la protecció del virus per part del personal sanitari; fa 36 dies van sol·licitar el tancament de fronteres a la població xinesa, i fa 22 dies, a l’arribada de població italiana. Fa 20 dies, a més, ja van demanavar d’extremar els controls d’accés als aeroports espanyols.
Però, com que la seua intervenció no podia ser una bassa d’oli, Espinosa de los Monteros reclama la destitució dels vicepresidents primer i segon, Carmen Calvo i Pablo Iglesias, perquè, segons ell, “no saben de salut ni saben d’economia”. “Si a vostè li passa res, cosa que no desitgem, ens trobaríem a les seues mans”, assevera en relació a la parella en qüestió en el que resulta ser una lloança encoberta del sanchisme entès com a mal menor.
En la resposta a Espinosa és quan Sánchez es mostra més contundent: “Fa dues setmanes vostè no va dir-nos ací que avui tindríem 10.000 persones contagiades; si ho haguera sabut, ens ho hauria dit i se n’hauria assabentat tot el país”. I torna a llançar una frase de caire pueril que defineix amb nitidesa quin és el nivell del parlamentarisme contemporani: “Vostè no sabia moltes coses que ara sí que sap; ara és fàcil predir el passat, però el gran repte consisteix a predir el futur”.
En el torn de rèplica, Espinosa de los Monteros encara va més enllà i critica que a Iglesias només li interesse el poder i “instaurar la seua ideologia”. En concret, assegura que a Iglesias “li preocupen tant els ciutadans espanyols, inclosos els més vulnerables, com li preocupava a Stalin el poble rus, com li preocupen a Fidel els seus compatriotes cubans o a Maduro els compatriotes veneçolans".
Unides, i molt
Com era de preveure —ho hauria predit el propi Espinosa de los Monteros— Unides Podem defensa absolutament les mesures preses pel Govern de què forma part i opta per no fer esment, ni que siga de manera col·lateral, a les pugnes soterrades que s’han produït aquests dies al si del gabinet o al bandejament dels ministres podemites del comitè director de la crisi. Amb posat poètic, el portaveu del grup confederal, Pablo Echenique, emfasitza que “la pàtria no és un himne ni una bandera ni encara menys un rei; la pàtria és tota la gent que treballa al nostre país per treure’ns d’aquesta situació”.
L’exmembre de Podem i ara portaveu de Més País, Íñigo Errejón, també fa servir un to eminentment constructiu, per bé que instant el Govern de l’Estat a “aturar tot el país” i a decidir quines empreses han d’obrir i quines no. I suggereix la prohibició dels acomiadaments laborals mentre dure la part més severa de la crisi, com ja ha dictaminat Itàlia, i la instauració d’una renda mínima garantida. Igualment, proposa de crear un “impost de solidaritat” a les grans fortunes. Errejón lamenta que el president francès, el moderadíssim Emmanuel Macron, s’ha revelat més valent en alguns aspectes que no l’Executiu estatal. De ben segur que Nadia Calviño, la titular d’Economia, se’n sent ben orgullosa.
El neguit (contingut) de catalans, bascos i gallecs
Els oradors d’Esquerra, PNB i BNG es mostren continguts a l’hora de censurar la recentralització adoptada per Sánchez i aplaudida per Vox. “No farem servir aquest virus per llançar-nos el virus al cap”, adverteix Gabriel Rufián, “però això no significa, ni de bon tros, que compartim totes les mesures preses pel Govern amb motiu d’aquesta crisi”. De fet, el portaveu republicà coincideix a assenyalar que arribarà el moment de “retre-hi comptes”. En aquest sentit, Rufián es plany per les “decisions tardanes” i la negació sistemàtica dels governants espanyols sobre la possibilitat d’importar contagis de l’estranger. “Espanya és el quart país del planeta en nombre d’infectats, la demora i la incompetència no fa perdre vots, sinó vides; han fet tard als dos principals focus d’expansió del virus, Madrid i Catalunya, en lloc de seguir l’exemple de la Xina i d’Itàlia, que van afanyar-se a aïllar-ne els seus de seguida”. Segons Rufián, “és tan absurd i irresponsable veure Madrid sense mesures de confinament com veure el metro de Barcelona atapeït de gent que va al seu lloc de feina”. En mode propositiu, planteja la reducció d’un 40% del pressupost de Defensa per redirigir-lo al sistema públic de salut, “de manera que se situe en el mateix nivell que estava en temps de José María Aznar”. Rufián anhela que els diners que costa el desplegament militar anunciat pel Govern de Sánchez s’adrece a “la contractació de metges i infermers en tots aquells hospitals que ja es troben al llindar del col·lapse”. “Si no ho evitem, aquesta crisi encara anirà a pitjor”, augura.
De la seua banda, el jeltzaleAitor Esteban —que també deixa anar a l’inici de la seua intervenció la pretensió d’aprovar una comissió d’investigació que dilucide responsabilitats un cop afluixe la pandèmia— evoca l’any 1981, quan la seua formació ja va mostrar-se contrària als límits excessius que reconeix l’estat d’alerta. “Ens hauria agradat que haguera fet com la cancellera alemanya [Angela Merkel], qui va reunir abans els presidents de tots els lander”, enuncia Esteban, que tampoc no ha estalviat retrets al Banc Central Europeu (BCE). “Era l’hora d’Europa, però Europa no ha estat a l’alçada”, ha lamentat Esteban, que ha coincidit a considerar oportú “el tancament de totes les empreses que no siguen estrictament necessàries” a fi de superar la crisi sanitària.
El gallec Néstor Rego —reclòs a Madrid, com tants altres diputats, des de l’esclat de la pandèmia— ofereix la col·laboració plena del BNG, malgrat que hi haja “mesures que ens agraden més i d’altres que ens semblen insuficients”. Rego insistiteix en la necessitat d’aïllar els principals focus de contagi i pronuncia directament l’expressió “tancar Madrid”, posant l’exemple de Vigo, en què “14 dels 15 casos detectats a l’inici hi tenien relació”. “El 70% dels contagis de tot Espanya tenen el seu origen a Madrid”, rebla alhora que prega pel “blindatge de Galícia”.
Per últim, Joan Baldoví, en la seua breu intervenció, aprofita l’avinentesa per recordar la importància d’un finançament autonòmic òptim en casos com aquest, en què els recursos en sanitat són vitals com mai. Baldoví té un record pels emigrats que no han pogut retornar a casa i envia un missatge al rei, Felip VI: “Ha d’escoltar allò que li dirà la gent aquesta nit, a les nou”. Tot just quan, a través de TVE i RNE, s’adreçarà a la població en un discurs extraordinari.
Enmig de la crisi del coronavirus, la crisi de la monarquia espanyola sembla, fins i tot, un mal menor. Com Sánchez per a Vox.