Emmanuel Macron ho va deixar clar aquest dilluns a la nit. Cal prendre mesures contundents per combatre el coronavirus. Per això, entre altres mesures com ara la injecció de tres-cents mil milions a l'economia, el president va anunciar la suspensió de la segona volta de les eleccions municipals a l'Estat francès, prevista per aquest diumenge. Així doncs, moltes localitats nord-catalanes hauran d'esperar per saber qui són els seus nous batlles, entre elles, Perpinyà.
Alguns creuen que el màxim mandatari francès va tard i que ja hauria d'haver suspès les votacions del passat cap de setmana. La participació en la primera volta, marcada pels efectes socials del Covid-19, va ser extremadament baixa, per sota del 50% en molts municipis de la Catalunya del Nord. Per aquest motiu, la presidenta de la regió administrativa d'Occitània, Carole Delga, ha demanat anul·lar els resultats de les votacions del dia 15 de març.
No sembla, però, que l'executiu francès s'hagi de prestar a això, encara que els resultats del partit d'Emmanuel Macron no han estat gaire bons en aquesta darrera volta. La República en Marxa només ha guanyat en una ciutat important, Le Havre (Normandia). A París ha estat tercera força i a PerpinyàRomain Grau ha obtingut una modesta quarta posició. Macron, que en la seva al·locució de dilluns va arribar a dir "estem en guerra. Guerra sanitària", va consultar la decisió amb els seus predecessors François Hollande i Nicolas Sarkozy i va acompanyar les mesures de l'ajornament de la tramitació de la polèmica reforma de les pensions.
El cap d'estat francès, però, no serà qui tindrà la darrera paraula. Entre dimecres i dijous el Parlament haurà d'aprovar de quina manera es concreta aquest ajornament -que només té precedent durant els anys de la Primera Guerra Mundial-. Qualsevol decisió haurà de passar després per l'òrgan Constitucional. Serà ell qui donarà el vistiplau per ajornar sine die la segona volta o qui decidirà que, per garantir el principi d'igualtat a molts ciutadans que no van poder o voler anar a les urnes per coronavirus, cal repetir la primera votació també.
Perpinyà, en mans de l'extrema dreta?
En alguns municipis, ajornar la votació és ajornar l'agonia. En la primera volta, a la capital del Rosselló, l'Agrupació Nacional, antic Front Nacional, va guanyar àmpliament. La formació ultradretana que encapçala l'exmarit de Marine Le Pen, Louis Alliot, va obtenir el 35% dels vots. Prop del doble dels de l'actual alcalde, Jean-Marc Pujol, dels Republicans, que va tenir un 18,44% dels subsidis. Per darrere seu van quedar la candidata dels verds -que han experimentat un gran ascens arreu de l'Estat francès- Agnès Langevine amb el 14,51% dels vots i el candidat del partit de Macron, Romain Grau, amb el 13,17% dels vots. Tots quatre superen el llindar del 10% dels vots i podran participar, si volen de la segona volta.
No serà així en el cas de la llista de l'Alternativa (on hi ha la França Insubmisa, el Partit Comunista Francès, l'Nou Partit Anticapitalista i Esquerra Republicana) o la candidatura de Clotilde Ripoll (dins la qual s'hi va integrar Unitat Catalana). Totes dues formacions podran optar per donar suport a una de les altres grans candidatures. De fet, Clotilde Ripoll -que en les anteriors eleccions havia donat suport a Jean-Marc Pujol- ja ha avançat que recolzarà a Agnès Langevine si es presenta.
No és aquesta una qüestió banal. Pujol, Langevine i Grau hauran de decidir què fan amb les seves candidatures si volen sumar prou per evitar que l'extrema dreta governi a la capital nord-catalana. En principi, el termini per presentar coalicions acabava a les dotze de la nit d'aquest dilluns. L'ajornament electoral decretat per Macron, però, donarà més marge a aquests partits per decidir què fan. L'actual alcalde, Jean-Marc Pujol, de la formació centredretana Els Republicans, ja va demanar, la mateixa nit electoral, que sumessin forces amb la seva candidatura per fer un front republicà contra Aliot. Per ara, no hi ha resposta per part de Langevine o Grau. Aquest darrer, que havia estat dins la candidatura de Pujol en un passat, i seria estrany que acabés sumant amb Pujol. Tampoc Langevine té massa incentius per fer-ho, malgrat que el Partit Socialista, la Generació S i el Partit Radical d'Esquerres, que li havien donat suport a la primera volta, ja han demanat el vot per Pujol. De moment, només ell i Aliot han presentat la seva candidatura. La resta de partits aprofitaran el marge que dona l'ajornament per acabar de fixar la seva posició.
Sense saber què poden decidir de cara a la segona volta, una enquesta feta abans de les eleccions per l'IFOP i publicada a l'Independant, assenyalava els resultats en tres possibles escenaris. En tots ells, Aliot era vencedor. En una competència a tres, Langevine tindria el 31% dels vots, Pujol el 29% i el candidat ultradretà el 40% restant. La competència d'aquest darrer amb només un dels altres dos candidats el faria guanyador per 51% a 49% en el cas de Pujol i per 52% a 48% en el cas de Langevine. Cal tenir en compte que aquest mateix sondeig va aproximar molt acuradament els resultats de la primera volta.
Certament, les dades demostren que l'única manera de fer front a l'extrema dreta de l'Agrupació Nacional a Perpinyà és a partir d'una llista conjunta d'oposició. En aquest context, l'ajornament electoral ofereix marge a la resta de partits per negociar i plantejar una fórmula que permetés cohesionar el vot de totes les formacions. Una de les opcions que podria facilitar l'agregació al voltant de la llista dels Republicans seria que Pujol -desgastat pels anys al poder- es fes al costat i donés pas a algú menys cremat que pogués encapçalar la candidatura. De moment, però, aquest extrem no ha estat contemplat públicament.
Caldrà veure com s'organitzen els partits republicans per evitar que l'extrema dreta es faci amb el que seria un dels seus principals bastions pel que fa a nivell de població. També, si és cert el que diuen alguns analistes que assenyalen que la baixa participació podria haver afavorit als partits de dretes.
Dubtes i certeses
En cap altra de les principals poblacions nord-catalanes hi ha aquest risc tan evident. De fet, en bona part d'elles, si el Parlament o el Constitucional no decideixen que cal repetir la primera volta, ja saben qui serà el proper alcalde. La normativa electoral diu que no necessiten una segona volta tots aquells que superen el 50% dels vots. A Canet de Rosselló, Stephane Loda, dels Republicans, ho serà amb un 67% dels vots; a Cabestany, Jean Vila, del Partit Comunista Francès, seguirà essent alcalde amb el 58,9% dels sufragis; a Sant Cebrià de Rosselló, repetirà Thierry del Poso amb el 63%; a Argelers de la Marenda, Antoine Parra, del Partit Socialista, ha recollit el 59,71% dels vots.; a Tuïr, René Olivé, socialista, s'ha enfilat fins al 74% i a Prada Jean Castex fins al 75,7%. Tots ells tenen la vista posada a París per saber si se'ls confirma al càrrec.
D'altra banda, hi ha municipis on hi pot haver votacions ajustades per escollir el nou batlle. A Elna, Nicolàs Garcia, membre del Partit Comunista Francès i que havia estat alcalde fins a l'anterior legislatura, va fregar el 50% amb el 48,86% dels vots. Ara, però, hauria de competir, en segona volta amb l'actual batlle Yves Barniol, proper a Macron, que va obtenir el 29,27% dels vots. Per posar un altre exemple, a Ceret, el candidat d'esquerres Michel Coste va obtenir el 45,8% dels vots i haurà de competir amb Patrick Puigmal (30,7%) i Jean Jacques Planes (23,4%). També a Ribesaltes el candidat que ha quedat primer ho ha fet per sobre del 40%. En aquest cas, el dretà André Bascou tindria fins a tres competidors per sobre del 10%. Més ajustada podria ser la competència a Sant Llorenç de Salenca. Allà, el dretà Alain Got té el 36,9% dels vots i el seu competidor més proper Franck Sasot, el 31%.
Tot plegat, però, queda lligat al que s'acabi decidint des de París. De moment, però, deixa de ser la principal preocupació dels nord-catalans, abocats a combatre el coronavirus.