“Aquestes són les paraules que em van venir a la ment. Arribaren a peu, a cavall, en un Eldorado, en moto; trontollants, a punta de pistola al clatell, a punta de pistola en el meu ventre, amb l’agulla en el braç, el porro en la boca, les pastilles en el torrent sanguini; però no importa com arribaren, van fer el puto treball. Hi ha profecies, bestieses, meticulositat i deliris de grandesa. La seua càrrega és pesada, em fa mal el cervell. Tanmateix, són el meu orgull i alegria, i no hi ha més que dir”.
No es pot demanar més sinceritat i honestedat en la introducció d’un llibre que parla de tu mateix. Iggy Pop, nascut James Newell Osterberg un dia d’abril del 1947 a Muskegon (Michigan), obri així el seu peculiar volum de memòries, publicat en castellà per Cúpula. En aquestes línies se sintetitza el periple vital i artístic d’una estrella del rock que, sobretot a la dècada del 1970, va marcar l’evolució del gènere al front de la seua banda, els seminals The Stooges, una torrentera en disc i en directe que, a través del conreu de l’estil garatge, va posar el sement del que seria més tard el punk i, una dècada més tard, el rock alternatiu. Els responsables de temes cabdals de la història de la música de guitarres i amplificadors a tota virolla com “Search & Destroy”, “Lust for Life”, “I’m Bored”, “The Passenger” o la molt crua “I Wanna Be Your Dog”.
Un dels personatges clau de la música del segle XX, amic de David Bowie, Lou Reed o Patti Smith, que recorda el seu bagatge, barreja de creativitat, rebel·lia i un punt de salvatgisme autodestructiu, en Til wrong feels right. Un referent per a influents músics posteriors de l’univers rock com Josh Homme (Queens of the Stone Age) o Jack White (The White Stripes).
Una trajectòria així, amb tantes connexions, que creua cinc dècades de la història de la música, des de la irrupció estel·lar amb The Stooges fins a la resurrecció miraculosa dels 90 amb la sensacional cançó “Candy”, un dels seus grans èxits gràcies també a incloure la meravellosa veu de Kate Pierson (The B-52’s), donava per a una autobiografia a l’ús farcida d’anècdotes sucoses, exhibicionisme i autoreivindicació.
Un llibre com alguns dels que hem vist publicar els darrers temps. Lluny d’això, Iggy Pop es presenta amb el tors nu, com fa en els seus electritzants concerts, i ofereix al lector les lletres de les cançons, un abundós material gràfic que conté molta informació, petits textos introductoris de l’estrella —precisos i substancials, una autèntica delícia— i alguns testimonis de companys de viatge que serveixen de context i contrapunt.
Una filosofia que hem volgut preservar en aquestes pàgines reproduint alguns dels testimonis i agafant fragments d’un grapat de cançons. Paraula d’Iggy Pop. Paraules d’un mite viu.
1960
“Drogues, drogues i drogues. El puto Vietnam. Nixon aguaitant en cada cantonada. L’alegria i inseguretat de ser jove. El descobriment de la cultura negra. L’oblit necessari per escapar d’Amèrica. Control de natalitat, LSD, amor i dolor.”
1969 (1969)
Well, it’s nineteen sixty-nine okay
All across the USA
It’s another year for me and you
Another year with nothing to do
Well it’s another year for me and you
Another year with nothing to do
Another year with nothing to do
Now, last year I was twenty-one,
I didn’t have a lot of fun
And now I’m gonna be twenty-two,
I say oh and my boo-hoo
Now I’m gonna be twenty-two,
Oh my abnd a boo-hoo
Well, it’s nineteen sixty-nine, okay
All across the USA
It’s another year with nothing to do
(...)
1969
Doncs sí, és el mil nou-cents seixanta-nou / arreu dels EUA / És un any més per a mi i per a tu / Un any més sense res a fer / Sí, un any més per a mi i per a tu / Un any més sense res a fer / Un altre any sense res a fer // L’any passat en tenia vint-i-un / i no m’ho vaig passar gaire bé / I ara en faré vint-i-dos / I dic “oh-my” i “bu-hu” / Ara en faré vint-i-dos / “Oh-my” i “bu-hu” // Doncs sí, és el mil nou-cents seixanta-nou / arreu dels EUA / Un any més sense res a fer
Ann (1969)
You took muy arm and you broke my will
You made me shiver with a real thrill
You took my arm and we walked along
Down the road to a quiet song
I looked into your cool, cool eyes
I felt so fine. I felt so fine
I floated in your swimming pools
I felt so weak, I felt so blue
Ann
My Ann
I love you
Ann, my Ann
I love you
Right now
Ann
Em vas agafar el braç i vas sotmetre la meva voluntat / Em vas fer tremolar de veritat / Em vas agafar el braç i vam caminar / carrer avall al so d’una cançó tranquil·la / Vaig mirar els teus ulls sereníssims / Estava de meravella. Estava de meravella / Flotava en les teves piscines / Em sentia molt dèbil, estava molt trist / Ann / Ann meva / T’estimo / Ann, Ann meva / T’estimo / ara mateix
“Vaig descobrir als Stooges a través de Danny Fields, Josi Mori i la seua amiga Natalie Schlossman (...) Natalie admirava tant els Stooges que li deien Natalie Stoogeling. Danny em va contar que havia vist aquest grup a Detroit. Quan em va preguntar que em semblaria anar a Detroit, vaig acceptar. (...) No va estar malament, per dir alguna cosa. Vaig veure un fum de coses en la casa dels Stooges. Drogues. Sexe. Allò habitual. (...) Estaven començant a treballar en el seu primer àlbum. Recorde que tenien aquelles grans torres Marshall en l’estudi amb tot encés al màxim; John Cale, de Velvet Underground, els cridava que baixaren els maleïts amplificadors. Les mescles de John no van fer l’àlbum”
Glen Craig (Fotògraf)
1970
“A sota, en el carrer, amb els meus talons cubans, en el carrer. (...) Tot fa voltes. Malalt i boig. També molt bonic. Nixon de nou. Petimetres londinencs desfilant per King’s Road amb uniformes de boy-scout d’Iowa. Elegants xiques de Hollywood amb fons sense fons, eximides de tot pensament, en Barney’s Beanery. The Wall com a refugi capaç de detindre la retrògrada Amèrica. Lou Reed per a la forma. The Doors per a la bellesa. Stones per a la llibertat. Butterfield Blues Band per passar-ho d’allò més bé.”
Serch & destroy (1973)
I’m a streetwalking cheetah with a heart full of napalm
I’m a runaway son of the nuclear A-bomb
I am the world’s forgotten boy
The one who searches and destroys
Honey gotta help me please
Somebody gotta save my soul
Baby, detonate for me
Aaaoogh
Look out honey, ‘cause I’m using technology
Ain’t got time to make no apology
Soul radiation in the dead of night
Love in the middle of a fire fight
Honey, gotta strike me blind
Somebody gotta save my soul
Baby, penetrate my mind
And I’m the world’s forgotten boy
The one who’s searchin’, searchin’ to destroy
And honey I’m the world’s forgotten boy
The one who’s searchin’, only to destroy, hey, hey
hey, hey
(...)
Busca i destrueix
Soc un guepard que fa cantonades amb un cor ple de napalm / Soc un fill que ha fugit de la bomba nuclear / Soc el noi oblidat del món / El que busca i destrueix / Amor, m’has d’ajudar, sisplau / Algú ha de salvar la meva ànima / Nena, explota per a mi / A-hu // Vigila, nena, perquè faig servir tecnologia / No tinc temps per disculpar-me / Radiació de l’ànima en plena nit / Amor enmig d’un tiroteig / Nena, deixa’m cec / Algú ha de salvar la meva ànima / Nena, penetra la meva ànima / Soc el noi oblidat del món / El que busca i busca per destruir / I, nena, soc el noi oblidat del món / El que busca només per destruir / Hey, hey
Raw power (1973)
Dance to the beat of the living dead
Lose sleep, baby, and stay away from bed
Raw power is sure to come a-runnin’ to you
If you’re alone and you got no fear
So am I baby let’s move on out of here
Raw power is sure to come a-runnin’ to you
Raw power got a magic touch
Raw power is much too much
Happiness is guaranteed
It was made for you and me
Raw power, honey, just won’t quit
Raw power, I can feel it
Raw power, it can’t be beat
Poppin’ eyes and flashin’ feet
Don’t you try, don’t you try to tell me what to do
Everybody always tryin to tell me what to do
(...)
Potència en estat pur
Balla al so dels morts vivents / Perd el son, nena, i no t’acostis al llit / La potència en estat pur segur que vindrà corrents cap a tu / Si estàs sola i no tens por / Jo estic igual, nena, anem-nos-en d’aquí / La potència en estat pur segur que vindrà corrents cap a tu // La potència en estat pur té un toc màgic / La potència en estat pur és massa / La felicitat està garantida / Es va crear per a tu i per a mi / Aquesta potència, nena, no se n’anirà / La potència en estat pur, ja la sento / Aquesta potència és invencible / Amb els ulls ben oberts i ensenyant els peus // No ho intentis, no intentis dir-me què haig de fer / Tothom sempre intenta dir-me què haig de fer
(...)
“Saps com vaig conèixer a Iggy i Lou Reed? Estava en una festa de la RCA en el Max’s Kansas City, en Nova York, i em presentaren a Lou. De seguida va començar a contar-me una història —molt típic de Lou— sobre un paio que es punxava cavall en el front. En qualsevol cas, apareix aquell paio, baixet, malgirbat i graciós amb les dents trencades, i Lou em diu: ‘No parles amb ell, és un ionqui’; era Iggy. No pots evitar estimar-lo, és tan vulnerable ”
David Bowie
1980
“Pestilents imbècils d’estúpida corbata estreta miolant amors falsos amb pentinats de nous romàntics (...) I jo, l’últim focus d’immunda resistència que es retorcia, ho vaig venir tot; tot l’indigne futur cancerós (...) I en la mesura que la dècada passava, eh, un cataclisme!, arribaren hordes amb cuir i cadenes. Cridaneres cintes de cabells televisades sense parar i amb mala il·luminació. Aquesta fou la dècada mortal per al rock and roll.”
I’m a conservative (1980)
I used to lead a quiet life
In fact it was a bare existence
I passed out on many floors
I don’t do that any more
Hello my friends
Is everybody happy?
Hey look me over
lend me an ear
I’m a conservative
I like the small black marks on my hands
I’m a conservative
I like the crazy girls that I screw
Hey I know them all well
And when I run out of bread I laugh
All the way to the bank
Sometimes I pause for a drink
Conservatism ain’t no easy job
I smile in the mornings
I live without a care
Nothing is denied me
And nothing ever hurts
(...)
Soc conservador
Abans portava una vida tranquil·la / De fet, existia i prou / M’he desmaiat en moltes pistes de ball / Però ara ja no ho faig // Hola, amics / Esteu tots contents? // Ei, mireu-me / pareu atenció / Soc conservador / M’agraden les petites marques negres que tinc a les mans / Soc conservador / M’agraden les noies esbojarrades que em tiro / Sí, les conec bé a totes / I quan em quedo sense pa, vaig / rient fins al banc / A vegades m’aturo per fer un beure / Ser conservador no és fàcil / Als matins somric / Visc sense anar amb compte / No se’m nega res / I mai res no em fa mal
(...)
“Els Stooges foren pioners en so, aparença i presentació en viu; pel camí, inventaren un gènere, el punk rock, i influïren en molts altres que vingueren després. El que van fer no té cap precedent en la música rock”
Jack White
1990
“M’he convertit en una espècie en perill d’extinció (...) M’adone que necessite un gran èxit. Necessite una hipoteca. Necessite un productor. Necessite un nou campió (...) No els agrade molt als del negoci de la música, així que necessite superar el fracàs. Deixe la droga. Massa ansietat. Vaig contractar un comptable. Em vaig tallar els cabells. Vaig escoltar el meu productor i vaig traure un èxit. Fins i tot em vaig clavar en el cinema. Vaig sobreviure (...).”
Candy (1990)
It’s a rainy afternoon
In ninteen-ninety
The big city
Geez, it’s been twenty years
Candy, you were so fine
Beautiful, beautiful girl from the north
You burned my heart with a flickering torch
I had a dream that no one else could see
You gave me love for free
Candy, candy, candy I can’t let you go
All my life you’re haunting me, I loved you so
Candy, candy, candy I can’t let you go
Life is crazy
Candy, baby
Yeah, well it hurt me real bad when you left
Hey, I’m glad you got out, but, but I miss you
I’ve had a hole in my heart for so long
I’ve learned to fake it and just smile along
Down on the street
Those men are all the same
I need a love
Not games
Not games
(...)
Candy
És una tarda plujosa / del mil nou-cents noranta / La gran ciutat / Mare meva, han passat vint anys / Candy, eres tan bonica / Una noia guapíssima del nord // Em vas cremar el cor amb una torxa centellejant / Vaig tenir un somni que ningú més podia veure / Tu em vas donar amor gratis // Candy, Candy, Candy, no et puc deixar marxar / M’has obsessionat tota la vida, t’estimo tant / Candy, Candy, Candy, no et puc deixar marxar / La vida és una bogeria / Candy, amor // Sí, em va fer molt de mal quan te’n vas anar / Ei, estic content que sortissis d’allà, però et trobo a faltar // Fa molt temps que tinc un forat al cor / He après a fingir i a somriure / mentre baixo pel carrer / Aquells homes són tots iguals / Jo necessito un amor / i no pas jocs / no pas jocs
(...)
“Lemmy ha marxat. Bowie ha marxat. Ell és l’últim dels únics i inigualables... Tots haurien d’agenollar-se davant Iggy. S’ho mereix”
Josh Homme
2000
“El segle XXI per fi s’havia acabat. Encara sort! Vaig rebre una pallissa. Però ara era tot nou. Saturn devia haver-se mogut. El Senyor va fer rodar la pedra i vaig eixir de la meua cova obscura a la llum de l’amor i l’acceptació. Pizza gratis. Reunits fins i tot els nocius Stogges. Tothom guanya diners. Continuava, de vegades, bastant deprimit, però aquesta és la condició humana. El telèfon sona, les aus canten, els crítics estan continguts i jo tinc una mica de pau”. •