-Què és ser un Latin King?
-És una forma de vida, un estil. Es conforma de respectar unes lleis escrites a la nostra literatura, la nostra bíblia. Es tracta de servir la comunitat, ajudar la societat. També arrosseguem una història des de l'any 1962, quan ens vam fundar a Chicago, que és part del que som.
-Es fa Latin King de jove, a l'Equador. Com hi entra?
-Durant la meva adolescència vaig conèixer un grup de persones del que em va cridar molt l'atenció uns colors, el groc i el negre, que són els nostres colors. També em va atreure que ells em diguessin que dins l'agrupació em sentiria important i tindria un poder que, potser, abans no tenia. Em puja l'autoestima. També, una part, no mentiré, va ser per guanyar respecte als carrers, amb les baralles i tot plegat. Ser reconegut als carrers i tenir el protagonisme que, potser, necessitava. Així vaig entrar als Latin Kings. Volia sentir-me important i tenir l'autoestima alta. Això, quan vaig entrar. Quan passa el temps, ja no penses en el mateix que al principi. D'adolescent vols acció i tot plegat. D'adult veus les coses diferents i entens les nostres lleis que enlloc diuen que ens hem de comportar d'aquesta manera. Un Latin King de veritat ha de ser com està escrit. Ha de ser servicial per la societat i autoeducar-se.
-Com és el pas de migrar i unir-se als Latin King de Barcelona?
-Quan vaig migrar a Madrid, l'any 2003, no tenia la mentalitat de seguir als Latin Kings. Tenia el sentiment de portar-ho dins del cap i del cor, però ja està. Però, un grup d'hermanitos d'aquí, de Barcelona, van venir a Madrid i em van convèncer perquè jo vingués a Barcelona a ajudar-los a organitzar-se. I, si era possible, a complir els propòsits. Un d'ells era mantenir una associació legal i no haver d'amagar-nos. Al principi ens reuníem clandestinament per por a les represàlies de la policia o altres grups. Quan arribo a Barcelona veig que hi ha una desorganització total i començo a treballar.
-Al llibre parla de la feina que van tenir per constituir una associació. Per què era important fer-ho?
-Ens deien que érem un grup il·legal, il·lícit. Nosaltres no ens volíem sentir il·legal. Volíem ser una associació legal per poder donar oportunitats als joves implementant tallers i altres coses culturals o formatives. Que serveixin als joves per al dia de demà tenir l'oportunitat de treballar o estudiar. Ser associació legal ens obria les portes dels llocs com entitat legal. Si anàvem com abans als llocs, moltes portes no s'obrien pel fet que no ens coneixien. Ens preguntaven d'on érem i nosaltres teníem temor de dir que érem Latin Kings. Un cop ens constituïm, s'obren moltes més oportunitats.
-Al llibre parla d'una manera de funcionar dels Latin Kings que és diferent de la seva etapa a Equador a la de l'actualitat.
-Les autoritats i les lleis no són les mateixes. En aquell temps parlo. Ara les coses han canviat. Quan jo arribo aquí, tot era molt diferent, en el sentit que els espais públics són de tothom. Allà, si un grup ocupa un territori, és seu, no hi ha l'opció que si un altre grup bé, l'ocupi. Aquí tot és de tots. El procés de constitució aquí va ser molt llarg. Les coses que nosaltres hem viscut a l'Equador és una vida plena de conflictes i passar necessitats. És molt diferent aquí. Si treballes, és menys possible que passis necessitats. Hi ha menys conflicte aquí, hi ha una mica més de control. Ens volíem formalitzar com a entitat i poder rebre les ajudes necessàries -no en el que és econòmic, mai vam rebre subvencions- per fer formacions a joves. Molts dels joves que van aprofitar, ara tenen la seva feina fixa o són professionals.
-Quan organitzen l'associació i la comencen a visibilitzar, us trobeu un estigma...
-Érem vistos com a bitxos rars. Se'ns van obrir les portes del Consell de la Joventut o d'altres espais. Encara que ens havíem posat el nom d'Associació de Reis i Reines de Catalunya, darrere ens miraven d'una manera estranya. Encara que ens obrien les portes i fèiem activitats amb ells. Hi havia una petita desconfiança que va canviar amb el pas del temps. Ells es van anar integrant i nosaltres també.
-Per què creus que hi ha aquest estigma sobre vosaltres?
-Per totes les coses que han passat. Els conflictes al carrer i les baralles. Jo sempre matiso que, en general, les baralles entre joves no tenen a veure amb el col·lectiu. En si, l'associació no envia ningú a barallar-se. Enlloc està escric que nosaltres haguem de ser uns delinqüents o males persones. Crec que són casos aïllats. Com amb la resta de joves. Quan hi ha una baralla en una discoteca llatina, entre llatins, la gent ja pensa que ha de ser de bandes. Tampoc et negaré que sí que hi va haver conflictes. Arran de la meva arribada a Barcelona, comencem a fer una feina de mediació amb els Mossos d'Esquadra i els altres grups de joves de Barcelona. Vam treballar amb ells, fins i tot amb l'associació Nyeta amb qui vam fer el projecte Unidos por el Flow. Aquí vam integrar també joves del barri que no tenien res a veure amb les associacions.
-Que s'hagués fet aquesta feina de mediació és important per poder fer aquesta feina comunitària que demanava...
-Van ser uns anys molt positius. Aquells anys, juntament amb el director de professions de l'Ajuntament de Barcelona i la Guàrdia Urbana i els Mossos ens implantaven cursos de mediació de conflictes. Vam treballar amb ells i es van reduir força els conflictes a les discoteques. Ens trucaven a les quatre o cinc del matí, que és quan surten els joves de la discoteca i ens hi presentàvem. No rebíem cap sou, ho fèiem només perquè volíem pau. Vam evitar moltes baralles.
-Al llibre s'explica que a Barcelona ara hi ha dues faccions...
-Quan vaig arribar a Barcelona, tota l'agrupació de Latin Kings estava unida. A partir d'unes desavinences, hi va haver una divisió. La de Baby White i la meva. Encara que jo hagi viscut en un país complicat, jo ara visc aquí. Per tant, el primer que haig de fer és respectar les lleis del país i les nostres lleis. Ell volia fer unes altres coses, que per mi no són les adequades. Tampoc el jutjo. Nosaltres vam seguir amb l'associació i ell va seguir fent activitats il·legals i així. Hi va haver la batuda i el van detenir. Després, el juny de 2015 fan la batuda contra la nostra agrupació, la part legal. Agafen a gent que no és, i ens acusen de tot. A mi fins i tot d'organització criminal. Fa un any hi va haver el judici i vaig quedar absolt. Els que han condemnat, per delictes menors, ni tan sols són de l'associació. Algú ho altre tindrà una multa per baralles, però no ha anat a més.
-Vostè remarca, sobretot, però, la tasca que fan d'educació amb els joves. Com la fan?
-Crec que totes les persones que entren, que volen ser part de la Nació, han de deixar de costat la mentalitat de ser gàngsters, mafiosos. Molts entren perquè es volen guanyar el respecte als carrers i sentir-se respectat, com quan jo era jove. Però, aquesta no és la idea. En aquell moment jo no tenia ningú que m'eduqués com ara podem fer amb els joves. Jo vull que es treguin tot això del cap. El primer que han de fer és estudiar per ser professionals, i si després volen ser Latin Kings, d'acord. O, si no volen estudiar, els demanem tallers perquè ara estan de moda coses com la música. O altres tallers de lampisteria. El que és important és que ells tinguin al cap que aquí no vénen a trencar les lleis o fer el que vulguin.
-Que hi hagi lideratges positius o figures referents és important, doncs...
-Jo parlo amb la majoria de persones per si volen ser guiats per aquest camí. Però, n'hi ha que no volen, que volen viure la seva història com a Latin Kings amb baralles als carrers o tràfic de droga en petites parts. Però, en realitat, en lloc de la nostra llei diu que haguem de fer això. Està penat en alguns casos, fins i tot. Qui fa això, trenca les lleis dels Latin Kings. Però, hi ha gent agraïda també. Que s'estan formant per ser exemple en un futur per als seus fills i perquè els seus pares se sentin orgullosos.
-La manera com es va abordar la integració del vostre col·lectiu, pot ser exemple a aplicar ara, per exemple, en el cas dels joves no acompanyats que arriben a Catalunya?
-Jo crec que sí. Si nosaltres ho vam poder fer... En el projecte de Transgang estem fent un seguiment a aquests joves. No es pot jutjar als joves sense saber d'on provenen. És cert que fan petits actes de delinqüència que han de ser jutjats. Però, en la integració és on algú es llaura el futur. Quan et decideixes a integrar, és on t'obres portes i comences a integrar-te. Si tu et tanques, et fas fantasma, t'amagues, no et vindran a buscar. Les oportunitats hi són, però molts cops, nosaltres, o per desconeixement o perquè no tenim ganes, deixem tot això de banda. Però, oportunitats n'hi ha.
-En què consisteix el projecte de Transgang?
-El projecte el dirigeix en Carles Feixes i investiga projectes de mediació arreu del món amb organitzacions de joves. No només bandes o pandilles. Joves que no tenen oportunitats.
-Teniu cap conclusió, per ara?
-Els que en saben són ells. Però, tenim investigadors de camp a diferents ciutats. Jo sé del cas de Barcelona amb els joves llatins. També estem intentant integrar els menors no acompanyats per fer-los visibles.
-La sensació és que ara es parla menys dels Latin Kings. És perquè van a la baixa?
-Mai hem anat a la baixa. Sempre hi som. Vam passar d'un període de ser invisibles a fer-nos visibles i ara tornem a ser invisibles de nou. Vam decidir fer-nos invisibles per por a represàlies de la policia. Encara que no facis res dolent, només per ser Latin King, ja et volen jutjar per organització criminal. Però les activitats les seguim fent. Els joves segueixen, per exemple, repartint xocolata calenta a qui dorm pel carrer o activitats esportives. Ara ja no són visibles, han tornat a la clandestinitat, per por a això.
-Ha pujat la pressió policial?
-Sí. Fa uns anys, un policia va dir que calia passar de la mà tova a la mà dura. I hi ha hagut un assetjament policial molt gran. Ara, només pel fet d'estar reunit en un espai públic, la policia ja ve a detenir-te.
-Com si la institució hagués fet un pas enrere?
-Sí. Nosaltres seguim amb l'associació, però les autoritats ja no ho veuen així. Veuen que ets part dels Latin King i per a ells ja és una cosa dolenta. Sense aquest assetjament policial, els joves seguirien ocupant els espais públics, com casals o espais juvenils. Si ens segueixen dient delinqüents, els joves trobaran la manera de fer-ho tot d'amagades. No parlo de res dolent, sinó d'ajudes socials. Ho faran sense ser reconeguts.