Política

Tres veus de C’s per tombar la via Arrimadas

Parlem amb tres membres destacats de Ciutadans que des del País Valencià, les Illes Balears i Catalunya han decidit recolzar a Francisco Igea en la seva lluita per guanyar les primàries del partit a la candidatura oficialista, encapçalada per Inés Arrimadas. Fernando Mulas, Olga Ballester i Antonio Espinosa exposen la seva visió de la formació taronja a EL TEMPS.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fernando Mulas: “Els filtrejos amb el PP són l’antesala de la fusió”

El valencià Fernando Mulas, president de la Societat Valenciana de Neuropediatria i cap de la secció de d'aquesta disciplina en l’hospital La Fe de València durant 35 anys, forma part de l’executiva proposada per Francisco Igea de cara a l’assemblea estatal de Ciutadans. Parla amb convicció, tractant de persuadir el seu interlocutor sobre la partida a vida o mort que el partit taronja disputa la setmana vinent. “Crec en la intel·ligència de la militància, supose que la gent desitja que Ciutadans subsistesca”, afirma de cara a la votació telemàtica i presencial que se celebra els dies el pròxim cap de setmana.

“Vam començar sent de centre, progressistes, però l’any 2017 vam passar a dir-nos liberals”, recorda, “tots aquells canvis estatutaris van fer del nostre un partit molt més rígid”. Segons Mulas, “el creixement de Ciutadans guardava relació amb la nostra capacitat de pactar a esquerra i dreta, molta gent anhelava una formació com la nostra a Espanya”. Al seu parer, la culpa d’aquest viratge és atribuïble a “l’omnipotència d'Albert Rivera”, ja que, segons considera, “va adoptar decisions molt transcendents sense consultar la militància”. “La culpa de tot plegat és del model de partit aprovat el 2017, que va generar un Ciutadans massa vertical, de tall cesarista”, insisteix a dir.

En aquest sentit, Mulas censura el “continuisme” que representa Inés Arrimadas: “Proposa un model idèntic a l’anterior, sense la participació de les bases, en què unes poques desenes de persones ho controlen tot des de l’executiva, a diferència del model que Igea ha posat damunt la taula, gràcies al qual els líders dels comitès autonòmics serien escollits per la pròpia militància”. En efecte, l’executiva d’Igea reserva una cadira als 17 portaveus autonòmics, així com als del Congrés dels Diputats i el Parlament europeu. Tots ells en serien membres nats.

“Els nostres flirtejos amb el PP són l’antesala de la fusió que ens proposaran d’ací a un temps”, lamenta Mulas, “si cal arribar-hi a coalicions, és millor que siga en passar les eleccions i no abans, com hem fet al País Basc i preteníem fer a Galícia”, una estratègia que qualifica com a “contraproduent” però que, malgrat tot, podria estendre’s a Catalunya. “Va ser una llàstima que no tinguérem el coratge de mantenir Inés com a líder del partit a Catalunya”, afegeix en referència a la seua renúncia per tal d’ocupar un escó al Congrés dels Diputats.

Mulas maleeix, igualmemt, els acords que han inclòs Vox a l’equació de govern. “No ens hi assemblem gens, el nostre model de drets i llibertats no hi té res a veure, així com tampoc el concepte d’Europa... I, a més, són molt populistes”, comenta. Davant fotos com la de la plaça de Colom de Madrid, que han escorat a la dreta la imatge de la formació, Mulas apel·la a la “sensatesa” que assegura que desprèn Igea. “Si la gent vota amb el cor, optarà per Inés, que sempre ha sigut la figureta del partit, la perla de Ciutadans; si ho fan amb el cap, s’inclinaran per Paco”, sosté.

Està convençut que hi ha opcions de donar la sorpresa. “O canviem Ciutadans o Ciutadans se’n va en orris”, avisa. “Com ha de redreçar el rumb si continua en mans dels mateixos dirigents que l’han dut a aquesta situació?”, es pregunta. Mulas va més enllà i fins i tot deixa surar alguns dubtes sobre la fiabilitat del vot telemàtic, que volien eliminar en aquesta ocasió. “No ens en refiem, havíem reclamat un vot exclusivament presencial, però ens ha estat denegat”, explica amb l’experiència que Igea arrossega a l’esquena, quan va denunciar ––i va demostrar–– una tupinada en contra de la seva candidatura i a favor de Silvia Clemente, l’exdiputada de PP a qui Rivera volia com a cap de llista del partit a Castella i Lleó.

Igea va guanyar aquella batalla però va perdre la guerra contra la direcció de Ciutadans per tal d’arribar a un acord amb els socialistes en lloc de prolongar el domini de la Junta de Castella i Lleó per part del PP. “Paco va expressar la seua preferència clara per arribar a una entesa amb els socialistes i encetar-hi una nova etapa, però qui manava era Rivera”, apunta Mulas. “En un partit tan cesarista com aquest, qui pensa massa, molesta”, remata.

Olga Ballester: “Tots els càrrecs deuen el lloc al president i això tapa el debat”

També és part de la mateixa llista la balear Olga Ballester. Ella exposa que dins del partit se saben els motius pels quals es va arribar als mals resultats del 10 de novembre. Ella diu que, com a càrrec dins de l’àrea d’Acció Institucional del partit, comentava a José Maria Espejo Saavedra “que les coses no funcionaven bé a l'organització”. Exposa que “tenim un partit on, per exemple a les Balears, es posaven persones al capdavant sense tenir en compte si era allò idoni ni les persones que duen el projecte a les comunitats autònomes”. A més, denuncia que “afiliats que tenien talent i molta iniciativa, t’adonaves que des de l’organització es posava una maquinària en marxa per desgastar aquesta persona”.

Tot plegat, per a ella, ha portat a una “completa desarticulació de les agrupacions i l’afiliat s’ha allunyat del partit”. Descriu una manera de fer jeràrquica perquè “tots els càrrecs deuen el lloc al president i això tapa el debat”. Reconeix que de partida, volien que “Arrimadas ens escoltés” perquè “tenim un programa molt bo, però una errada molt grossa a organització”. Com que ella no compartia això, va decidir que el partit, que veu “pràcticament mort”, necessitava un canvi que es podia impulsar des de la candidatura de Francisco Igea. Reclama, doncs “un partit on hi hagi debat democràtic. De centre i liberal cap a fora i cap a dins”.

Creu que sense aquestes modificacions, és complicat atreure de nou al votant de centre. Més encara quan hi ha uns pactes amb el PP que, al seu entendre, “no són pactes, són flotadors” per dissimular uns possibles mals resultats. “Ningú havia imaginat que C’s podia fer coalicions sense parlar de programa”, lamenta.

Pensant en les votacions, destaca que, malgrat la batalla dels comissaris hagi caigut del costat de la candidatura d’Inés Arrimadas, Ciutadans Ets Tu, ha recollit el 44% dels vots a les Illes Balears. “Estic molt contenta perquè hem desanestessiat a l’afiliat. A cada agrupació s’ha creat un debat”, celebra. Critica, però que des de la direcció gestora s’hagi volgut portar el debat al terreny de les persones i no al del model de partit.

“Si no es produeix aquest canvi d’organització, veig molt difícil que Ciutadans pugui ser un partit que pugui liderar el centre”, rebla la mallorquina. “Hi ha molta gent que es va donar de baixa després de moltes errades d’organització en un projecte un poc despòtic. Hi ha altra gent està esperant i continua lluitant per a veure si al final té una oportunitat aquest dissabte i, si no es donarà de baixa, probablement també n’hi hagi”, assenyala la candidata de l’equip d’Igea que, amb tot, manté que hi haurà gent que es quedarà dins el partit presentant batalla. “Tots ens hem plantejat fer les maletes. És una batalla continua per una forma de funcionar que no estimes correcta. Clar que t’ho planteges, però jo per ara no ho he decidit i hauré d’esperar perquè tinc esperances. Ja ho veurem. Ara per ara estic enfocada perquè la candidatura d’Igea pugui sortir endavant”, confessa.

Antonio Espinosa: “La gent acabarà pensant que som el PP”

Antonio Espinosa, una de les persones que són al partit des de la seva fundació l’any 2006, té clar que ell no abandonarà les files de Ciutadans a Catalunya passi el que passi. Això, però no treu que aquest diputat del Parlament català hagi optat per sumar esforços amb Francisco Igea i Ciutadans Ets Tu. “Totes les postures són comprensibles, però penso que no s’ha de fer. Si la gent amb cert esperit crític, en lloc d’organitzar-se i quedar-se, marxa, debilita l’opció que defensava”, explica aquest diputat partidari de fer oposició des de dins.

De fet, exposa que el fet que hi hagi una alternativa com la d’Igea fara que poca gent es doni de baixa “perquè existeix aquesta esperança d’oposició dins el partit. Quan això no hi era, era més difícil quedar-se”. Així, espera els millors resultats possibles per als seus, però, en tot cas, la necessitat d’esdevenir “un referent i mantenir-nos organitzats perquè els afiliats vegin que hi ha una possibilitat de continuar dins el partit”

Manifesta, també, que les eleccions dels compromisaris “posen sobre la taula que un trenta per cent de la militància” no està d’acord amb la llista oficialista. A parer seu, això suposa que hi ha aquest número de gent disconforme en dos punts. El primer és “que es pot aprofundir amb la democràcia interna del parit”. El segon, les aliances electorals que s’estan pensant des de la direcció amb el PP. Una aliança així, pensa que és “tirar per la borda la feina de molta gent que durant 14 anys ha estat treballant per Ciutadans que va néixer perquè molta gent ens sentíem orfes de representació dins aquests partits”. La seva, doncs és una lluita perquè la marca de Ciutadans sigui “singular i diferenciada” en la centralitat perquè en l’actualitat “ens estem acostant tant que acabarem essent la marca blanca del PP”.

“La gent acabarà pensant que som el PP”, lamenta i posa sobre la taula que els populars reivindiquen que això serà “la reunificació del centre”. Assegura, doncs, que des de Ciutadans ets tu, s’oposen “a aquesta deriva que va iniciar Albert Rivera i en la que vol aprofundir Arrimadas”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.