Una taula rectangular amb quinze persones, dos presidents al mig cara a cara i tres hores de reunió. La mesa de diàleg, que ha viscut el primer episodi aquest dimecres 26 de febrer, ha servit per constatar que encara hi ha molta distància entre els governs català i espanyol. Si més no, però, totes dues parts semblen disposades a entendre’s, tot i que tenen clar que tot això “anirà per llarg”.
Poc abans de les 16.30, els representants catalans -no tots formen part del Govern- arribaven a Moncloa i eren rebuts, amb las càmeres com a testimonis, per la delegació del Govern espanyol. El gran absent de la trobada era Pablo Iglesias. El vicepresident, víctima d’una amigdalitis, estava cridat a ser un dels ponts de trobada entre ambdós governs, però encara es tardarà a notar l’efecte -o la ineficàcia- de la seua presència. La cordialitat definia les primeres salutacions entre les parts i la trobada, com calia esperar, no estava exempta de simbolisme. El més destacat en aquest sentit era el de Josep Maria Jové. El diputat d’Esquerra Republicana va ser secretari general del Departament d’Economia i Hisenda durant l’octubre de 2017, quan el vicepresident Oriol Junqueras presidia la Conselleria. Ell va ser un dels primers imputats per l’1 d’octubre i encara està a l’espera de judici. La principal prova contra ell era una agenda moleskine en què apuntava, presumptament, els seus plans sobre el referèndum. En la reunió amb el Govern espanyol, Jové no només lluïa una agenda idèntica a aquella que va servir com a prova contra ell: també feia servir un bolígraf amb el rostre i el nom de Carme Forcadell.
Hi havia altres detalls estètics que també explicaven el context. Per exemple, la presència de les banderes oficials espanyola i catalana a Moncloa a l’arribada de presidents, un gest que els més desconfiats consideren una equiparació entre ambdós governs i territoris. Un altre detall, però, trencava amb la possible voluntat bilateral. I és que després de la reunió compareixia el president Quim Torra i, tot seguit, la ministra d’Hisenda María Jesús Montero.
En la seua compareixença, el president Torra reivindicava les presències de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Marta Rovira com a líders polítics de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana respectivament -i com a representants legítims del Govern català en els casos de Puigdemont i Junqueras. Tot i l’escepticisme i la cautela que acostuma a exhibir davant aquesta taula de diàleg, Torra reconeixia que el debat havia estat “honest”, malgrat que tornava a evidenciar “la distància i la discrepància” entre les parts. “Continuem sense conèixer la resposta d’Espanya al conflicte polític”, etzibava, si bé també celebrava que “aquesta primera reunió ha servit per establir les bases del diàleg”.
Pel que fa a María Jesús Montero, la ministra celebrava que la reunió havia suposat “un primer pas molt important per avançar en la normalització de les relacions institucionals”. Destacava la voluntat de “construir un nou clima” i advertia que, ateses les distàncies, “no podem esperar fruits en el curt termini”. Insistia a perseverar en el diàleg, criticava la posició “immobilista” del Govern de Mariano Rajoy per “ineficaç” i per haver “radicalitzat” les parts i definia la situació com “un conflicte polític”. Per a Montero la reunió havia estat “satisfactòria”. Si bé, la seua insistència a “garantir la convivència” sense concretar el com i les seues evasives quan era preguntada per com afrontarà les demandes d’autodeterminació i amnistia, no conviden massa a l’esperança que el conflicte siga resolt tal com es reclama des del Govern català.
Al remat, un document conjunt, duplicat per ser publicat en català i castellà, enumerava els acords assolits: la mesa es reunirà mensualment, les reunions se celebraran alternativament a Madrid i Barcelona, els presidents i vicepresidents habilitaran grups de treball per una delegació de cada part i, el més important, “qualsevol acord que s’adopti en el si de la mesa es formularà en el marc de la seguretat jurídica”. Aquest últim punt, el més sensible per al Govern català, pot convidar a pensar que aquestes reunions no serviran per satisfer les demandes del sobiranisme. Tampoc no es pot negar que, des de l’inici del procés independentista, avui els governs català i espanyol estan més a prop que mai pel que fa a la voluntat d’entendre’s. Les conclusions individuals dependran, com sempre, de la perspectiva amb que es mire aquesta primera reunió de la taula de diàleg.
Les expectatives eren baixes
El cert és que no hi havia massa esperances en la primera edició d’aquesta taula. Des del PSOE i des del PSC ja es venia advertint aquests dies que la solució al conflicte no arribaria l’endemà de la primera reunió. Les posicions de partida estan ben distanciades: Pedro Sánchez ofereix 44 punts que no contemplen ni l’amnistia ni l’autodeterminació, que són els objectius de la part catalana. I si bé l’executiu espanyol està format per ministres de distints partits, no hi ha hagut diferències públiques sobre com encararien aquesta taula de diàleg. Si més no, la discreció entre els ministres espanyols ha estat la nota dominant. En canvi, a Catalunya aquesta taula ha estat objecte de disputa i de retrets entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, incapaços d’obviar l’horitzó electoral que els assetja.
Aquesta reunió entre governs ha estat la tercera des que Pedro Sánchez i Quim Torra comparteixen presidències. Tots dos s’han trobat alguna vegada més i aquesta està cridada a ser l’oportunitat definitiva per traure profit de la voluntat d’ambdues parts per dialogar. De la reunió bilateral de Pedralbes va eixir la proposta del relator per mitjançar entre els governs. Una figura dinamitada per les protestes de la dreta espanyola, que va aconseguir la marxa enrere del PSOE, que mai més no ha volgut plantejar aquesta possibilitat. Abans, a l’estiu de 2018, poc després que Pedro Sánchez fora investit amb la moció de censura contra Rajoy -en què l’independentisme va ser imprescindible-, la primera comissió bilateral entre l’Estat i la Generalitat va servir per evidenciar la distància entre ambdós governs, atès que l’espanyol va rebutjar parlar sobre el dret a l’autodeterminació.
Aquell desencís, però, haurà de ser superat en les pròximes edicions de la taula actual. Les dues parts hauran de rebaixar les aspiracions per traure profit d’un instrument del qual, segons alertava Esquerra Republicana durant la sessió d’investidura de Pedro Sánchez d’inicis d’aquest any, dependrà la legislatura vigent.
Si més no, aquesta reunió, que ha atret una gran expectació mediàtica, ha comptat amb la compareixença del president català a Moncloa. L’últim acte d’aquestes dimensions celebrat al palau del Govern espanyol va acabar amb Artur Mas compareixent des de Blanquerna, on hi ha la delegació del Govern català a Madrid. Era juliol de 2012 i la proposta del pacte fiscal havia estat rebutjada per Mariano Rajoy. Almenys, el passat dimecres, els dos executius no es van haver de distanciar físicament per exposar les seues sensacions després d’una reunió entre ambdues parts.