Entorn digital

Coneixement sense saviesa: els perills d’Internet

Dimecres de vesprada, el Col·legi Major Rector Peset  acollia la visita del filòsof nordamericà Michael Patrick Lynch, autor de l’assaig ‘Internet i nosaltres’, un llibre que ens explica com la xarxa, a més d’haver-nos canviat radicalment l’existència, la manera de treballar i relacionar-nos, està intervenint en els nostres processos mentals i canviant, no sempre per a bé, les nostres ments. Ens està fent Internet menys raonables i més acrítics? Fem una ullada al volum publicat per la Institució Alfons el Magnànim.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Sovint es compara la irrupció d’Internet amb l’impacte que va tenir la impremta. Per a Michael Patrick Lynch, tanmateix, escriptor i professor de filosofia a la University of Connecticut, col·laborador entre altres de The New YorkTimes, la comparació fa curt, “subestima la importància dels canvis que ha comportat Internet actualment”. Històricament, l’arribada de noves tecnologies sempre ha generat debats i focus de resistència. Lynch no pretén alinear-se amb les reaccions anti-tecnològiques, però llança en el seu llibre una seriosa advertència, en la línia del que el filòsof Bertrand Russell explicava a la dècada del 1950 del segle passat, a propòsit de la carrera nuclear: el creixement del coneixement sense un creixement assimilable de la saviesa és perillós.

L’autor adverteix que el més gran coneixement que ens proporcionen les ferramentes de la xarxa no sempre comporten una comprensió més gran. Són paràmetres diferents. La hipòtesi bastant plausible de Lynch és que Internet “està perjudicant la nostra capacitat de conèixer per vies més complexes”, que comporten responsabilitat i, alhora, comprendre i raonar. Encaixar el volum brutal d’informació al nostre abast.

Altrament, la qüestió filosòfica i ètica centra d’Internet i nosaltres (subtitulat significativament com “Saber més i entendre menys en l’època de les dades massives”) és que podem saber més sobre el món, però el món també sap més sobre nosaltres. Al voltant del que s’anomena la “tercera onada” d’Internet, el web 3.0 (la xarxa intel·ligent) i l’anomenat “Internet de les coses”, els objectes que disposen de sensors integrats que els connecten a la xarxa (des dels telèfons intel·ligents a xips instal·lats en animals, electrodomèstics etcètera), ha sorgit el concepte de les dades massives (el big data). Dades que deixen un rastre per ser analitzat per les grans corporacions “com a part essencial del seu model de negoci”. Un model que compromet seriosament la nostra privacitat. Un motiu de preocupació perquè no podem saber quin ús se'n farà en el futur de les nostres dades. Paradoxalment, una qüestió que no sembla preocupar una bona part de l’opinió pública.

“Les xifres massives que hi ha al voltant de les dades massives, així com el poder inherent a aquestes xifres són impressionants”, adverteix Lynch. Una sobreabundància que ens aclapara i supera, com un corrent que, quan comença a créixer, ja no es pot parar. “Intentar parar-lo és com plantar un pal en un riu”, deia el filòsof William James. I Lynch retruca: “James té una part de raó, però tinc el propòsit de plantar un altre pal al riu de totes maneres”. Un propòsit benintencionat que creua el text.

El pal de Lynch

Una de les advertències més serioses és sobre la dependència creada amb Google, una font d’informació ràpida i còmoda però de la qual cal destriar el gra de la palla. Ens obliga a ser receptius per assimilar les dades. Però el coneixement receptiu “no és ‘intel·lectual’. És el coneixement que tenen els gossos, els dofins i els nadons””. El pensament receptiu, a més, és un pensament “no reflectiu”, no ens fa pensar. És com si treballàrem amb un pilot automàtic, tenim una actitud de “confiança automàtica envers la informació rebuda via digital”. I no és qualsevol cosa, perquè, com adverteix Lynch, Google “és la nostra principal manera de formar les creences sobre el món”. Un buscador que, a més, sap perfectament què és el que estem buscant.
 

L'Internet de les coses ens fa més vulnerables.

Relacionat amb això, hi ha les anomenades cascades d’informació, remors que assumim acríticament, sense preguntar-nos si són certs. Una manifestació digital del tradicional gregarisme humà: “No només tendim a seguir les accions dels altres, sinó que mostrem una disposició excessiva a assumir el que els altres creuen”, adverteix l’autor. “Un desafiament clau que ens planteja Internet (...) és no permetre que el nostre accés superfàcil a tanta informació ens arrossegue a convertir-nos en receptacles passius de les opinions de les altres persones”, rebla. Més encara quan Internet s’ha convertit en “l’eina més poderosa del món per controlar i distorsionar la veritat”, un camp de batalla en el qual les organitzacions astutes que fan un ús intel·ligent de les dades poden traure profit. Sense citar-la, òbviament, sembla que Lynch estiguera pensant en la formació d’extrema dreta que ha ocupat el centre del debat a l’Estat espanyol.

Els extrems, tot just, se’n beneficien d’aquest brou. Un altre perill abordat en el volum és l’aïllament tribal, la recerca d’aixopluc, la tria de bàndol, en escenaris de polarització i fragmentació. Lynch es queixa de l’estat d’indignació quotidiana que transmet una xarxa com Twitter, lamenta que vivim en un món “de cristians i musulmans, d’ateus i teistes, de republicans i demòcrates, de socialistes i partidaris del lliure comerç”, unes diferències que afecten el nostre comportament i porten el filòsof a preguntar-se si no ens estarem fent menys raonables.

Lynch matisa que no es tracta d’un repte nou, que Internet no és la causa d’això, sinó que ens estaria ajudant a ser menys raonables. I malgrat tot, “hi ha vies òbvies per les quals Internet pot ser una força positiva per a la cohesió social i el debat democràtic”. L’autor posa sobre la taula la lluita per la privacitat i la transparència i alerta de canvis de paradigma preocupants, com ara pel que fa a l’ensenyament universitari als Estats Units en temps de dades massives, la bombolla sospitosa dels cursos massius, oberts i en línia que amenacen a fer esclatar tot el sistema.

Optimisme, malgrat tot?

El que hem llegit abans és un resum, perquè la lectura íntegra d’Internet i nosaltres encara produeix més neguit i contrarietat, ens fa submergir-nos en la mateixa sensació que deixa el visionat en bucle dels capítols més inquietants de Black Mirror. Lynch, no obstant això, és un filòsof, la seua tasca és la de cercar eixides del laberint, no sols mostrar els obstacles. D’aquest coneixement hiperconnectat es podia extraure el potencial “de curar malalties, contribuir a solucions constructives per al canvi climàtic”, assegura, però insta a tenir “els ulls molt oberts” per compensar la vulnerabilitat a la qual ens sotmet la xarxa.

Comptat i debatut, però, Lynch no és especialment convincent (o eficient) a l’hora d’espantar el neguit, comparteix aquella actitud tan nordamericana de creure en les bondats del progrés humà i tecnològic. Els dubtes s’acaben imposant a les bones intencions, a una aparent ingenuïtat que sembla més un intent de no traçar una panoràmica apocalíptica. Podem confiar en què els avenços tecnològics comporten millores, com ja està passant, admetre que no és la tecnologia el problema, sinó l’ús de la tecnologia allò que ens pot preocupar. Però l’esperança que l’augment de potència de coneixement es combine amb un un esforç per conèixer “d’una manera més responsable i basada en la comprensió”, requereix un acte de fe. Una confiança imbatible en l’espècie humana que els antecedents fan difícil. 

Internet i nosaltres
MICHAEL PATRICK LYNCH
Institució Alfons el Magnànim
Assaig, 201 pàgines

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.