La vida de Homeland ha estat una vida mutant. Inicialment es va plantejar com una història d’intriga sobre un soldat nord-americà que és alliberat després d’anys d’estar empresonat en mans dels enemics i que genera desconfiança en una agent de la CIA, que sospita que potser s’ha passat a l’altra bàndol. És un heroi o un traïdor? Se l’ha de condecorar o interrogar? L’enigma de Brody, basat en la sèrie israeliana Hatufim, en què es basava Homeland (en el cas de l’original eren tres els soldats que tornaven a casa) va servir per bastir tres primeres temporades que van destacar per la interpretació de Claire Danes, els girs de guió imprevisibles i, sobretot, per un posicionament més obert per tractar el terrorisme del que és habitual a la televisió nord-americana. En un episodi, fins i tot, es va arribar a argumentar que la mirada de Brody havia canviat després de veure el dolor provocat pels atacs contra la població civil d’un dron nord-americà (novè episodi de la primera temporada). Va arribar un moment en què la trama de Brody es va esgotar i el van tancar a la tercera temporada, però la sèrie va continuar.
Homeland
Creadors: Howard Gordon i Alex Gansa
Temporades: 8
Canal: FOX
Aquí comença la primera reinvenció de la sèrie, que passa a adoptar una estructura d’una missió per temporada, i s’articula al voltant de Carrie Mathison com a heroïna d’una manera molt semblant a com 24 s’havia articulat al voltant de Jack Bauer. Les similituds entre totes dues sèries esdevenen molt nombroses. I és que, com que Homeland ja no compta amb el referent de Hatufim, els seus creadors s’acullen al que saben fer, i tots dos havien treballat abans a24. Però, mentre Jack Bauer sempre va ser un personatge molt ben definit, el personatge de Carrie Mathison és construït de forma poc consistent. Hi ha temporades en què la sèrie se centra en la bipolaritat, d’altres en el seu paper com a mare, d’altres en la seva vida sexual o amorosa, d’altres en la relació amb la CIA... en funció del que interessi al guió aquella temporada, que va tocant diversos gèneres: sèrie política, sèrie d’espies, sèrie d’acció... Cada temporada reinventa la sèrie i presenta un escenari nou, agafa idees de l’actualitat i se centra en un vessant diferent del personatge. Pel camí, la sèrie perd la voluntat de trobar matisos i esdevé més maniqueista.
Així s’arriba a la vuitena temporada, que serà l’última de Homeland i, per tant, té el repte d’intentar cohesionar una sèrie amb un recorregut que ha fet molts tombs i ha acumulat moltes contradiccions. Per fer-ho, els guionistes han optat per tancar el cercle connectant l’última temporada amb la primera. Així, al primer episodi de l’última temporada Carrie torna a casa després de mesos en mans dels enemics i és qüestionada per la CIA. Qui aleshores va sospitar d’en Brody ara és objecte de sospites. Amb la inversió de papers s’assegura crear un relat sobre el personatge que permeti posar-li un punt i final. Al mateix temps, l’última temporada manté dos secundaris que han estat a la sèrie des de l’inici i que van ser els seus còmplices en l’afer Brody: en Saul i en Max, tots dos involucrats en la mateixa trama d’una negociació amb els talibans que serveix a Homeland per posar en marxa una altra de les seves missions. Si juga bé les seves cartes, la sèrie forçarà el personatge i els espectadors a fer una mirada retrospectiva a tot el que han viscut junts i tancarà un recorregut tumultuós de forma reeixida.