Aprovar els comptes de la Genralitat és l’únic fil de vida d’un Govern independentista amb data de caducitat. Aquest dimecres, els partits que formen part de l’Executiu català (Junts per Catalunya i Esquerra Republicana) votaven en contra de les esmenes a la totalitat al Projecte de Llei de Pressupostos i Catalunya en Comú Podem s'hi abstenia. Un primer pas que, sobre el paper, hauria de culminar el 18 de març amb la votació definitiva dels comptes. Els mateixos partits han estat els responsables d’aprovar la Llei d'Acompanyament dels Pressupostos que inclou les mesures fiscals complementaries -que emanen de la negociació entre ERC i els comuns i acceptades amb una pinça al nas per JxCAT- als comptes que han de permetre un augment dels ingressos i, per tant, de la despesa.
A la votació de les dues qüestions s’arribava després d’un matí en què es feia evident que els socis de Govern tenen coll avall que s’hauran de batre a les urnes un cop tancada la qüestió pressupostaria. Així ho va prometre Quim Torra el dia que es va acabar la legislatura. Els darrers dies, però, des de Junts per Catalunya s’ha refredat la imminència de la convocatòria electoral. La resta de formacions polítiques dubten que el president català polsi el botó just després dels pressupostos, tal com va prometre l’endemà de la seva compareixència del 29 de gener en una entrevista a Catalunya Ràdio. “No sabem quan se celebraran les eleccions”, afirmava la portaveu del Govern Meritxell Budó en la roda de premsa posterior al consell executiu d’aquest dimarts.
Siguin quan siguin, algunes fonts asseguren que es podrien ajornar fins a passat l’estiu, a les portes del tercer aniversari del primer d’octubre. I aquest dimecres es feia palès que la campanya ja ha començat, malgrat l’aprovació inicial d’uns Pressupostos que tenen a l’horitzó ser gestionats amb un govern en funcions. Així ho retreia a l’executiu José Maria Cano, exercint de portaveu de Ciutadans, quan criticava que tramitessin els pressupostos amb un incert final de legislatura per fer-los servir “per les seves batalletes”.
Unes disputes que s’havien fet paleses a l’inici del ple del Parlament, durant la sessió de control al Govern, amb un insòlit foc encreuat entre socis. El marc de disputa, la mesa de negociació amb l’Estat espanyol i la necessitat, o no, de la figura d’un mediador. Començava Sergi Sabrià, portaveu d’ERC, avisant de la importància de la mesa de negociació i alertant de les “excuses que, malgrat semblar coherents, volen amagar que no es vol fer possible la negociació”. El replicava el president Quim Torra, deixant clar que “el diàleg, en si mateix, no té sentit. Necessitem garanties perquè pugui produir fruits”. I encara ho reblava el portaveu de Junts per Catalunya, Albert Batet, assegurant que si no s’acceptava un mediador internacional el Parlament s’hauria de pronunciar al respecte.
Era la prèvia a la intervenció inicial de la presentació del projecte de llei de Pressupostos. Un primer torn de paraula que fins dilluns pertocava a Pere Aragonès (ERC), però que el president Quim Torra va demanar de poder fer. La situació va sorprendre als socis republicans, que hi van acabar cedint. Així, Torra feia uns primers apunts generals per “deixar constància de la importància que té per aquest govern l’aprovació del pressupost de 2020”, exposar que estaven “fets amb mirada llarga, per primer cop amb una planificació a anys vista” i demanar que “en els dies que vindran els demano a tots i totes responsabilitat i sentit de país”.
Vist que Torra agafava protagonisme, Aragonès sortia del guió fent un discurs més polític que no pas tècnic sobre els pressupostos. De nou, la campanya electoral indefinida ben present. “Presentem els pressupostos per construir un futur millor, tot superant les legítimes competicions electorals”, afirmava el vicepresident català. També reivindicava que eren uns Pressupostos que deixaven “enrere la dècada de l’austeritat” i demanava al PSC i a la CUP que se sumessin a la majoria que els recolza. “Creu que si fossin els pressupostos de la fi de l’austeritat la CUP no en votaríem a favor?”, replicaria més endavant la portaveu de la CUP Maria Sirvent. El vicepresident català acabava el seu torn insistint que es tractava d’un “pressupost imperfecte. Com a independentista i persona d’esquerres estic convençut que el pressupost d’una Catalunya independent és la millor eina. Esperem que el 2030 Catalunya ja sigui un país lliure”.
Darrere d’això, s'obria la porta dels retrets per part dels grups contraris als Pressupostos. Els primer, C’s, que per boca de Cano retreia al Govern que “si ni tan sols vostès mateixos creuen en el seus pressupostos, com hi creurem nosaltres? Si no els volen ni gestionar!”, i afegia que es tractava d’uns “Pressupostos autonòmics. Espero que no ens tornin a dir que són els darrers. Però, són uns pressupostos del procés”. Per altres motius, també els socialistes assenyalaven que el Govern no creia en els pressupostos. En aquest cas, perquè, segons la portaveu del PSC, Alicia Romero, les reformes fiscals incloses en la llei d’acompanyament dels Pressupostos aprovada al final de la jornada, les fan “no perquè estiguin conformes amb això, encara menys els seus socis de JxCat, ho fan perquè els comuns els ho han demanat. Ho fan a contracor, perquè l’artimètica parlamentaria els obliga”. Romero, a més, denunciava que l’augment pressupostari que remarca el govern no era tal perquè “no tenim tres mil milions d’euros nous per gastar. Si ho comparem amb el pressupost inicial de 2017 sí, però aquests darrers anys han passat coses”. Feia referència a que finalment, el pressupost executat els darrers dos anys era similar al pressupost projectat per 2020 per la Generalitat. Li seguiria el fil Santi Rodríguez per part del PP: “sense cap mena de dubte el pressupost és el reflex de les prioritats del Govern. Aquesta vegada ens han portat uns pressupostos embolcallats amb paper de regal i un llacet. Un il·lusionat obre el llacet, treu el paquet i es troba els mateixos pressupostos que van aprovar el 2017”.
Des d’un altre punt de vista, la portaveu de la CUP, Maria Sirvent assenyalava la paradoxa que per ella suposava que “pressupostos autonòmics i no un full de ruta cap a l’autodeterminació sigui el que sustenta aquesta legislatura. Hem pogut constatar el fracàs de la via que se sustenta en el pragmatisme”.
El seguit de rèpliques s’allargava fins ben entrada la tarda i cap a les sis començaven a intervenir els grups que donaven suport als pressupostos. Així, des d’ERC, Lluís Salvador destacava que la negociació havia “apropat els tres partits” i remarcava la posició central d’Esquerra en l’acord tot agraint les concessions als dos aliats. Al seu torn, Teresa Pallarès, de Junts per Catalunya, remarcava que aquests eren “els pressupostos del Govern Torra” i li agraïa el “sentit d’Estat”.
En un to diferent, també Jèssica Albiach, per part de Catalunya en Comú, defensava els pressupostos. Ho feia per exposar s’abstindrien en les esmenes a la totalitat i a la votació dels Pressupostos del març. “Per què els que volen Pressupostos de l’Estat són incapaços de mullar-se per uns pressupostos de Catalunya, senyors del PSC? Per electoralisme?”, etzibava la portaveu dels comuns als socialistes. A més, destacava que havien acceptat negociar amb Junts per Catalunya perquè “cal deixar de banda la política de trinxera”. En el torn dels retrets, criticava als seus aliats que “no és pot dir que es vol ser uns instrument per les classes populars i que, alhora, t’hagin d’arrencar algunes mesures socials amb tenalles”. Afegia, també, que els hagués “agradat aprovar els pressupostos amb un altre govern”.
Després de les votacions previstes caldrà esperar fins al 18 de març per l'aprovació definitiva del text pressupostari i desvetllar, potser, la data de les pròximes eleccions catalanes.