Si fos un vídeo de Youtube, segurament el títol d'aquest reportatge seria alguna cosa així com 'Dos partits decideixen fer una coalició per agrupar tots els vots del seu espai polític (no surt bé)'. A les urnes, 1+1 no sempre fan 2. Així ho vaticina la ciència política, però també l'experiència de les recents coalicions entre partits a Catalunya i a l'Estat espanyol.
En el passat les topades se les han endut l'independentisme català o l'esquerra espanyola. Va passar l'any 2015 quan, davant d'una situació complicada, Convergència va collar a Esquerra Republicana per arrossegar-la cap a una llista conjunta de l'independentisme. En aquella ocasió, la coalició va obtenir nou escons i cinc punts percentuals menys que les dues formacions per separat l'any 2012.
La història es va repetir en la repetició de les eleccions al Congrés espanyol l'any 2016. Podemos i Izquierda Unida van sumar esforços amb l'esperança de millorar els resultats de la primera volta el 2015 i avançar el PSOE, que s'havia quedat a només quatre-cents mil vots de Podemos. Eren faves contades. Si als 5 milions de vots (69 escons i 20,66%) dels morats s'hi sumaven el gairebé milió de votants d'IU (2 escons i 3,67%) castigats pel sistema electoral en el repartiment d'escons, la suma se n'anava als sis milions. A l'hora de la veritat, però la suma va seguir essent 71 diputats, però la coalició va perdre 3,2 punts percentuals de vots.
Malgrat que les xifres recents no ho assenyalen com una via d'èxit assegurat, el mite de la unitat segueix seduint a diferents formacions que intenten buscar-hi refugi. En aquest cas, els protagonistes són Ciutadans i el Partit Popular, que estudien repetir una experiència similar a la de l'aliança Navarra Suma de cara als futurs comicis catalans.
Així ho ha proposat la dirigent en funcions de Ciutadans, Inés Arrimadas. "En moments excepcionals, en llocs excepcionals i en circumstàncies excepcionals, unir forces, fent servir una fórmula com 'Millor Units', pot donar veu i representar millor els ciutadans preocupats i que estan sota el jou nacionalista o l'amenaça del jou nacionalista". Amb aquestes paraules, la líder taronja llançava a l'arena pública l'aposta per fer llistes transversals de l'espanyolisme a Catalunya, el País Basc i Galícia. Un bloc on hi posava el PSC -que se'n desmarcaria ràpidament-, però sobretot el PP.
Salvar els mobles
El nom de la cosa, 'Millor Units', amaga darrere el fet que ara Ciutadans es presta a una cosa que va rebutjar quan abans de les eleccions al Congrés del 10 de novembre Pablo Casado va oferir a Albert Rivera presentar-se junts sota la marca d'Espanya Suma. Pel camí, però, hi ha la sonora topada electoral que van partir els taronges en els comicis estatals i les males projeccions de vot que les enquestes els pronostiquen per a unes possibles eleccions catalanes avançades.
"Històricament, els partits que fan aquestes crides a la unitat són partits amb perspectives negatives de creixement. Un partit que se sap guanyador o en tendència de creixement no està interessat a compartir el rèdit electoral amb ningú més", argumenta l'experta en comunicació política Verónica Fumanal.
En el cas concret de Ciutadans, la politòloga Blanca Nicasio considera que "Arrimadas fa un moviment desesperat per mantenir cert nivell de representació a les institucions. És un moviment abans del desastre. Les enquestes a Catalunya diuen que podria arribar a perdre més de la meitat dels escons. Una caiguda tan forta es podria entendre com el cop final per rematar el partit".
Un altre punt que posa de manifest que la jugada és per intentar salvar els mobles és el moment en el qual Ciutadans s'ha decidit a proposar-la. "Cal mirar si Arrimadas té legitimitat per prendre aquesta decisió. Hipoteca el partit en un moment precongresual en el qual s'està parlant del model de partit o de si és correcte posicionar-se al costat del PP", argumenta Fumanal. El cert és que, malgrat ser favorita al Congrés del partit, la líder taronja no és l'única candidata. "Si jo fos militant de C's, estaria enfadat. Aquesta proposta obeeix a una determinada concepció del partit, més centralitzat. Francisco Igea [el candidat dels crítics], en canvi, defensa més autonomia per als territoris perquè puguin sobreviure millor", rebla el politòleg Pablo Simón.
Fumanal encara afegeix que Ciutadans "s'estaria posant la bena abans de la ferida. Si la cosa va molt malament, sempre podrà dir que es van equivocar unint-se al PP".
Diferent ho veu l'opinador i exdiputat del PP Joan López Alegre. Per a ell, la proposta "no és només bona, sinó que és imprescindible. No té cap sentit que en la situació que viu Catalunya, el constitucionalisme vagi per separat a les eleccions. Això només ens perjudica electoralment. No veig moltes diferències ideològiques a Catalunya i, de ser-hi, són perfectament superables".
De fet, el PP català, que ja ha dit en moltes ocasions que veu amb bons ulls l'aliança amb el partit taronja. No obstant això, afirmen que no entraran en detalls de la negociació fins que Ciutadans no hagi superat el seu Congrés.
A tres bandes
Un dels únics impediments que pot trobar el PP per sumar-se a la coalició és el fet que Arrimadas hagi vinculat l'acord català amb el fet que aquest es repliqui a Galícia i el País Basc. Bé és cert que a Catalunya el partit taronja té una representació molt més àmplia que no pas els populars. Però les seves expectatives van a la baixa. En canvi, el PP gaudeix al País Basc d'una representació fins ara desconeguda per a C's i a Galícia de la darrera majoria absoluta que queda present a l'Estat espanyol. Fonts populars exposen a EL TEMPS que, per tant, se'ls estaria demanant que cedissin molt més que no pas el que podrien guanyar a Catalunya, on els sondeigs els auguren una lleugera recuperació.
Ciutadans, en canvi, exposa que el seu suport podria permetre a l'espanyolisme créixer una mica al País Basc, on el PP és la darrera força parlamentària, i ajudaria a garantir la majoria absoluta d'Alberto Núñez Feijoó que, segons alguns sondeigs, podria ballar per un escó.
És important, però, el fet que finalment s'hagi anunciat que les eleccions basques i gallegues seran abans que les catalanes. L'avançament de les urnes al 5 d'abril primer per part del lehendakari basc Iñigo Urkullu i després del seu homòleg gallec, Feijoó, és una bona mostra de com els dos líders no volen ni sentir a parlar de la possibilitat que les seves campanyes electorals es vegin tacades pel procés electoral català.
Això posa en una situació especialment complicada a Ciutadans i PP perquè, segons la llei electoral basca, els dona un marge de deu dies des de l'anunci de la data electoral per presentar candidatura. Més encara si es té en compte que la data prevista pel Congrés de Ciutadans és el 15 de març.
Així doncs, la manera com s’acabin tancant els pactes en aquests dos territoris i els resultats finals que se’n derivin poden marcar bonament el rumb de l’aliança catalana.
La trampa
En tot cas, que aquestes coalicions tiressin endavant comportaria un risc important per a Ciutadans. "Aquest possible pacte els perjudicarà la seva supervivència futura. Pel PP és positiu perquè ja tenia a la seva agenda la intenció d'unir el centredreta i absorbir a Ciutadans", explica Nicasio. Hi ha diversos arguments que, segons la politòloga, podrien afavorir això. Per exemple perquè "Ciutadans no té una estructura tan consolidada com el PP i podria ser que a altres comunitats els absorbissin. També per la fidelitat de vot de C's, que és molt baixa. El pacte amb el PP fa difícil recuperar els vots que va perdre a les darreres eleccions". També Simón creu que "el PP, a mitjà termini, vol acabar absorbint a C's i ho té relativament fàcil. A Catalunya C's té una mica més de base territorial, però no és així a la resta de llocs".
Montserrat Nebrera, qui va intentar liderar el PP a Catalunya fa ara una dècada creu, a més que això podria afavorir tant al PSC com a Vox. "Hi ha uns plantejaments de C's més laïcistes que no pas els que ha tingut el PP, cosa que pot fer que molts votants conservadors vagin a Vox", explica l'exdiputada popular amb relació a qüestions com ara el tema de la família o la religió. Pel que fa a les fuites pel vessant socialista, Fumanal argumenta que hi ha una part de votants del PP que potser van votar a Ciutadans en les darreres eleccions però que "això no és substancial. El que és substancial són els vots que et permeten ser primera força política a Catalunya. Aquests vots C's els aconsegueix del PSC. El cinturó roig es va convertir en taronja, però mai es convertirà en blau, perquè té record de vot socialista".
De fet, veient aquestes prospeccions, Fumanal no descarta que la proposta d'Arrimadas no sigui res més que un "globus sonda d'apostar per la unitat per després dir que els altres no volen sumar. Una estratègia per sumar al PSC i després dir-los que no volen sumar amb els constitucionalistes perquè estan fent un pacte amb ERC. Estratègicament només pot ser un crit de socors".
Simón, però, no té clar que sigui un globus sonda i planteja que fa la proposta mirant tant cap a fora com cap a dins del seu partit "perquè pensa que de cara al congrés pot agradar als seus militants".
Sembla doncs, una jugada plantejada més des del tacticisme que no pas des de l'estratègia la que fa que el mite de la unitat irrompi en la dreta espanyolista a Catalunya.