El PSIB-PSOE d’Eivissa està immers en una greu crisi interna. D’ençà que el mes de maig passat va perdre el Consell Insular –l’única illa on així passà- pareix que com si li haguessin llançat una maledicció. No se’n surt de cap de les maneres. Cada pic està pitjor. L’últim episodi és la sortida del partit d’un dels màxims dirigents dels últims vint anys, Xicu Tarrès.
Crisi. Els comicis locals i autonòmics foren magres per al PSOE eivissenc. Dels cinc ajuntaments únicament va assolir el govern local en dos, Sant Josep i Vila. Si bé és vera que retingué la capital, el fet que el PP guanyés als altres tres consistoris i, sobretot, que es fes amb el Consell Insular –gràcies al vot de l’únic representant de Ciutadans- deixà la federació socialista eivissenca força tocada, en especial si es compara amb els resultats electorals que el PSOE va obtenir a Formentera, Mallorca i Menorca. Les divergències entre les diferents famílies locals que convivien en el si del PSIB d’Eivissa aleshores emergiren i començaren les topades. Res de nou, sol ser el que passa en els partits perdedors. El problema per als socialistes és que lluny de refer-se, des d’aquell moment tot ha empitjorat.
Depressió electoral. El mes d’octubre es coneixia que Marta Díaz, que havia estat vicepresidenta socialista del Consell durant l’anterior mandat (2015-2019) i presidenta en funcions durant molt de temps, per mor de la baixa per malaltia del president Vicent Torres, carregà com a despeses institucionals cremes de bellesa, galetes, tiquets de benzina... L’escàndol l’obligà a abandonar el partit. Però no se’n va anar en silenci. Es queixà en públic i amargament perquè considera que el partit l’havia deixat caure injustament i recordava que quan el PSOE eivissenc fou acusat de finançament irregular, pel cas Eivissa Centre –presumpte cobrament de comissions per l’adjudicació d’un projecte urbanístic en el centre de Vila-, i el seu líder, secretari general insular, Xicu Tarrès, a més de president del Consell en aquells moments, va ser imputat, tota la formació li va fer costat -val a dir que finalment el cas es tancà sense cap conseqüència per a Tarrès. Díaz considerava que el PSIB insular feia parts i quarts amb ella de manera molt injusta. Abandonà el partit però es negà a retornar l’acta de membre del Consell, agreujant així la crisi de representació que tenien els socialistes perquè passaren de quatre a tres escons a la institució. Una presència pobríssima que contrasta fort ferm amb els temps en què liderava (1999, 2007 i 2015) els governs insulars progressistes.
L’escàndol de Díaz no s’acabà amb ella. El secretari general, Vicent Torres, va dimitir del càrrec. Després d’uns mesos d’interinatge, finalment el batlle de Sant Josep, Josep Marí Ribas, conegut popularment com Agustinet, el substituí fins que un pròxim congrés triï el nou líder que haurà de conduir el partit cap a les eleccions de 2023.
Tampoc s’acabà la crisi amb la desaparició política de Torres, perquè ara s’ha sabut que en aquells mateixos moments –dia abans, dia després- l’antic líder socialista eivissenc Xicu Tarrès havia comunicat –durant l’octubre- que abandonava la militància en el PSIB-PSOE. Els dirigents actuals que conegueren la intenció de Tarrès –entre els quals destaca la presidenta del Govern, Francina Armengol, que és també secretària general balear- no la feren pública. Ara, quan s’ha sabut, ha deixat bocabadada la militància socialista, i no només l’eivissenca, perquè Tarrès ha tingut un lideratge polític que transcendí sobre l’estricte àmbit de la seva illa.
Francesc ‘Xicu’ Tarrès i Marí va néixer a Vila d’Eivissa el 1958, és mestre de professió i destacat esportista –fou entrenador d’handbol. Entrà en política amb el PSOE eivissenc el 1991, essent elegit regidor de Vila. En el si del Partit Socialista s’enquadrà en el sector més autonomista. En aquells moments Josep Maria Costa, vicesecretari general del partit a l’illa des de 1996, apostava per l’obertura del partit a d’altres corrents progressistes. Així va néixer la candidatura de 1996 al Senat de la seva germana Pilar, aleshores independent, amb el suport de tota l’esquerra de l'illa. Guanyà l’escó. A les eleccions autonòmiques de 1999 es repetí l’operació i Pilar Costa fou presidenta del Consell d'Eivissa. Tarrès, al mateix temps, era elegit batlle de Vila. Vuit anys després fou el substitut de Costa en la llista del PSOE al Consell el 2007 i en resultà elegit president, alhora que diputat del Parlament balear. Des d’aquell moment sempre feu part de la direcció socialista insular i balear i comptà amb la confiança de Francesc Antich,president del Govern de 1999 a 2003 i de 2007 a 2011, així com secretari general del PSIB entre 2000 i 2012 i senador des de 2011. Juntament amb els germans Josep Maria i Pilar Costa personalitzava el que la premsa de Palma en deia ‘el clan eivissenc’, considerat un puntal del poder socialista balear.
A principis de 2019 Tarrès anuncià que es presentaria a les eleccions internes per ser el cap de llista a l’Ajuntament de Vila a les eleccions de maig, en contra de Rafael Ruiz. Tanmateix, i a pesar de la llarga i densa biografia política, resultà que els suports interns que assolí per presentar-se foren força menys que els de Ruiz. Decebut, decidí no concórrer finalment. Els mesos següents s’anà allunyant del seu partit. A l’octubre anuncià que l’abandonava.