Amb la retirada de la primera línia política de Nel Martí, que ocupà el màxim càrrec orgànic i alhora fou portaveu parlamentari de la formació, Més per Menorca es veié abocada a una renovació que ha culminat el passat cap de setmana.
En efecte, Martí va anunciar l’any passat que no repetiria com a candidat al Parlament a les eleccions autonòmiques del mes de maig de 2019. Posteriorment, durant l’estiu, envià una carta a tota la militància en la qual explicava que tampoc es presentaria a la reelecció de coordinador de Més que se celebraria al cap d’uns mesos, en un congrés a principis de febrer de 2020. La cita finalment ha estat aquest passat cap de setmana a Ferreries.
Canvis. El canvi no ha estat només de persona. El model de direcció de Més per Menorca també ha mudat. Almenys en el seu màxim càrrec orgànic. En lloc que la mateixa persona sigui portaveu parlamentari i alhora porti la coordinació del partit, tal com feia Martí, s’ha optat per un model que es podria qualificar de bicèfal. Per una banda, qui fins ara havia estat coordinador interí en substitució del citat Martí, Damià Moll, ha estat ratificat en el càrrec. D'altra banda, el pes institucional parlamentari el seguirà portant, com des de l’inici de la present legislatura, Josep Castells, qui, a més, està a la comissió executiva de la formació.
En aquesta comissió directiva, formada per 11 membres, a banda de Damià Moll i de Josep Castells, hi apareixen també Eduard Riudavets com a secretari d'organització; Damià Coll, secretari d'actes i quatre vocals: Raquel Marquès, Helena Vílchez, Patrícia Font i Catalina Ferrer, a més d’altres tres membres nats nomenats pels tres partits que formen la coalició: d'Esquerra Republicana, Joan Giménez; en representació del PSM, Miquel Àngel Maria; i de part d'IniciativaVerds-Menorca-EQUO, Raúl Escandell.
També s’han esdevingut alguns canvis programàtics que per ventura poden ser subtils –perquè no representen un gir espectacular amb el que defensava la formació fins ara- però que tenen la seva importància. A partir d’ara Més per Menorca anirà més enllà de l'ecologisme tradicional i combinarà lluites més clàssiques a favor del territori amb l'ecologisme de nova fornada que propugna «una transformació ecològica de l'actual sistema econòmic i lluita contra el canvi climàtic». A l’estil, doncs, de les reivindicacions actuals de l’ecologisme, el partit menorquinista aposta per la imprescindible transformació econòmica i social en clau ecològica, l'ecologisme, així, ha de ser essencial i, per tant, transversal: «hem de donar resposta local a la creixent insostenibilitat social, ambiental, econòmica i política del sistema global».
En paraules que va dir davant l’assemblea de militants el ratificat líder orgànic, Damià Moll, «no hi haurà prosperitat econòmica sense protecció del territori, de la mateixa forma que no hi haurà progrés econòmic si no som capaços d'assegurar la sostenibilitat ambiental». En aquest sentit, la ponència aprovada apunta que la lluita ecologista del partit ha de tenir un plantejament «transformador i plenament social: les mesures que vagin encaminades a la transformació del model productiu no poden oblidar, en cap cas, la classe treballadora ni els països empobrits». L’aposta de Més per Menorca serà a partir d’ara, si cal, més intensa a favor «de la diversificació econòmica de Menorca, el desenvolupament de l'economia del coneixement, de les polítiques actives d'ocupació, del cooperativisme, però també de mesures de redistribució de la riquesa com la fiscalitat verda o la lluita contra la precarització laboral; Més per Menorca no ha de tenir por de denunciar les condicions precàries sota les quals es troba sotmesa la classe treballadora menorquina sota el monocultiu del turisme», es llegeix a la ponència.
En relació a l’autogovern, la formació menorquinista incideix novament en el sobiranisme insularista. Amb el nom de “Menorca decideix” ha batejat l’estratègia política que està destinada a incrementar el poder polític insular menorquí com a “única forma” de resoldre de bon de veres els problemes i reptes que tenen plantejat els ciutadans de l’illa.