Tot i que no era inesperada, la divisió entre partits independentistes, escenificada al Parlament el passat dilluns, es va fer més evident que mai. A ningú no se li escapa que aquesta investidura que ara camina cap a l’extinció no ha estat fàcil. Principalment, perquè els jutges l’han boicotat tant com han pogut. I també, perquè no dir-ho, perquè les estratègies diferenciades dels dos partits més votats de l’independentisme s’han demostrat, almenys fins ara, incompatibles.
Lluny d’aconseguir la pretesa unitat, bona part dels votants contemplen amb desengany aquestes divisions que han fet inevitable el final anticipat de la legislatura, que es materialitzarà els propers mesos. I davant dos relats clarament contraposats i l’evidència que no s’han aconseguit els objectius establerts des del Govern, l’electorat català haurà de decidir, novament, la composició del Parlament.
Els politòlegs consultats no contemplen un gran canvi a la cambra catalana pel que fa a la correlació de forces independentistes i espanyolistes. Però la decepció entre els votants de les forces que fins ara han governat al Principat hi és. Segons Marc Guinjoan, politòleg de la Universitat de Barcelona, perquè «és evident» que l’independentisme «ha fracassat» en aquesta legislatura. «Ho tenia molt difícil amb l’atzucac judicial i amb el nivell de repressió brutal que ha patit», diu, però reconeix també que les estratègies diferenciades dels dos partits del Govern «han acabat xocant institucionalment». «Per mi, el més greu és que no han demostrat tenir traçat cap rumb polític», lamenta Guinjoan.
Berta Barbet és l’editora de Politikon. Argumenta que aquestes divisions han reflectit «la diversitat interna del moviment independentista, que sempre ha sigut molt plural tot i que abans, amb la causa comuna del referèndum, no es notava tant». Per això, segons aquesta politòloga, la divisió actual «pot ser frustrant a ulls de certs votants, perquè s’ha perdut aquella il·lusió per un projecte molt majoritari». Alhora, Barbet considera que també hi haurà votants independentistes que se senten còmodes amb «la diversitat parlamentària», tot i que el debat a la cambra no ha estat «gens enriquidor», i això també els pot haver decebut. Preguntada per quin és el principal motiu pel qual, segons ella, l’independentisme podria estar decebut amb els governants, respon que aquests votants «tenen dret a demanar que se li expliquin les opcions i projectes que hi ha sobre la taula, més enllà dels grans discursos». Assenyala que l’objectiu plantejat a finals de 2017 «és evident des de fa temps que no reeixiria», però «la manca de plans alternatius pot disgustar».
El barceloní Juan Rodríguez Teruel és professor de Ciència Política a la Universitat de València. Considera que l’independentisme no ha fracassat en tant que «va aconseguir una victòria electoral el 2017 i va mantenir els llocs de poder després de l’aplicació del 155» i perquè, a més, «aconseguirà tirar endavant uns Pressupostos sumant una majoria que fa dos anys semblava molt difícil d’aconseguir». Alhora, el politòleg indica també que «els escenaris de futur indiquen que la relació de poders difícilment canviaran i això, des de la perspectiva de poder, no és cap fracàs». En canvi, «si atenem al discurs de l’independentisme sobre la república imminent, és evident que hi ha hagut un fracàs que obligarà a redefinir agendes i discursos». Aquesta redefinició, segons Rodríguez Teruel, no esdevindrà un fracàs sempre que garantesca els rèdits electorals gràcies a la construcció d’un discurs creïble. «Això serà complicat», avisa, atès que implicarà «desmentir», d’alguna manera, «tot el que han anat dient els darrers any sense, al mateix temps, renunciar a la independència». El politòleg està segur que el que no canviarà serà «la disputa constant entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya per mirar de guanyar l’hegemonia política entre l’electorat nacionalista, que no ha canviat essencialment respecte al que hi havia a l’inici del procés».
Si l’electorat no ha canviat massa, caldria pensar que en unes properes eleccions l’independentisme no correria massa riscos pel que fa a la pèrdua de la seua majoria. Quan Berta Barbet és preguntada si els partits independentistes perdran vots respecte a les eleccions de finals de 2017 reconeix que no ho té clar, però interpreta que «el vot independentista és molt potent: ho va ser el 2017 i estic segura que això no ha desaparegut. Fins i tot amb la frustració que hi pot haver en alguns votants independentistes per la manca d’opcions atractives, amb l’independentisme passa com amb altres partits, com ara el PSOE, que es nodreix d’un votant molt fidel que sovint vota aquest partit encara que faci polítiques de dreta, perquè resulta molt difícil renunciar al vot tradicional». Barbet empara la seua tesi en el fet que «tot i que han passat moltes coses els darrers anys, la correlació de forces no ha canviat gaire al Parlament. El votant independentista no deixarà de ser-ho», conclou, tot i que no descarta que «una part de l’independentisme hi renunciï a favor d’altres partits i voti als comuns o altres opcions d’esquerra».
Guinjoan també és del parer que l’independentisme no serà castigat. «Les persones que s’identifiquen com a sobiranistes o més catalanes que espanyoles no estan disposades a canviar de vot per regalar-li’l a altres partits», explica, matisant que aquest fenomen tindrà rèplica també entre els votants de les formacions no independentistes. «El vot al Parlament de Catalunya està molt marcat per les preferències identitàries i territorials dels individus i en tot cas hi haurà moviments a dins dels blocs, especialment dins del no independentista, on hi haurà un gran traspàs de vots de Ciutadans cap al PSC».
Un quart partit independentista?
El politòleg de la UB és qüestionat per la possibilitat d’irrupció d’un quart espai polític independentista al Parlament. No sóc poques les veus que han alertat, especialment a través de debats a les xarxes socials, que partits independentistes d’extrema dreta puguen mirar d’aprofitar-se d’un descontent generalitzat entre l’independentisme. «No crec que a dins d’aquest espai hi hagi lloc per a un discurs xenòfob», diu Guinjoan. «L’independentisme és més respectuós en aquest sentit que altres corrents polítics, com ara l’unionisme». De fet, sembla bastant factible que en les properes eleccions catalanes Vox entre al Parlament, aprofitant-se dels votants més radicals procedents de Ciutadans i del Partit Popular.
Berta Barbet també pronostica que Vox es beneficiarà de la davallada de Ciutadans. La caiguda del partit taronja també serà aprofitada, segons l’editora de Politikon, pel PSC, «i potser una mica, en menor mesura, per PP i comuns». En canvi, «de la divisió independentista crec que no se’n beneficiarà ningú». Sí que preveu que, «d’una forma molt marginal», el descontent entre aquests votants siga beneficiós per alguna opció radical i minoritària, tot i que «el vot independentista no és procliu a votar partits d’extrema dreta».
Des de la Universitat de València, Rodríguez Teruel insisteix que «no hi ha elements per pensar que l’equilibri electoral, que no ha canviat des de 1980, canviï ara. Una altra cosa és que la fragmentació del moviment independentista sigui major: abans el monopoli el tenia Convergència i Unió», diu matisant que es pot fer paral·lelisme entre l’antic nacionalisme i l’actual independentisme, «però el procés ha fragmentat un espai que ara està dividit en tres parts interdependents, tant que avui la majoria independentista se sustenta amb els vots de la CUP» des de 2015. «Abans, amb una sola força política nacionalista n’hi havia prou», argumenta el politòleg referint-se a l’antiga CiU. En aquest sentit, Rodríguez-Teruel té dubtes que hi haja espai per quatre forces. «A nivell local poden tenir cert èxit expressions més rotundes de l’independentisme: aquest discurs de la traïció dels líders no és nou, però ara, a ulls d’alguns, cobra més sentit, però quin espai electoral té això?», es pregunta descartant, pràcticament, la possibilitat que algun partit d’aquest tipus aconseguesca entrar al Parlament. En canvi, segons aquest politòleg, el que cal preguntar-se és «què passarà al bàndol més pragmàtic de l’independentisme, concretament amb aquells nous independentistes que fa deu anys eren federalistes, que van passar a votar Esquerra Republicana o Junts per Catalunya, que són proclius a una opció de pacte amb les institucions espanyoles i que no saben ben bé quina opció els representarà més». Per això, el docent de la UV no descarta que durant les properes setmanes, a mesura que s’aprope la convocatòria electoral, sorgesquen opcions polítiques adreçades a cobrir aquest espai.
Siga com siga, el que sembla més probable és que la majoria independentista no perilla. Per això, per a Guinjoan, com que «l’independentisme hauria d’aconseguir novament la majoria absoluta, el debat és què farà després».