L’aprovació dels Pressupostos acostuma a ser un tràmit obligat en qualsevol Govern. Però el cert és que a Catalunya no se n’aprovaven uns des de 2017. L’aplicació del 155 i les complicacions derivades de les males relacions entre els socis del Govern català -que desembocaran en un avançament electoral, tal com ha fet públic el president Quim Torra- van impossibilitar l’aprovació dels comptes catalans durant els anys 2018 i 2019. Enguany, el propòsit del president era aprovar-los. Tant que ha condicionat la convocatòria d’eleccions al desbloqueig dels comptes, que previsiblement seran aprovats definitivament el 18 de març al Parlament. Així, almenys, ho pronosticaven Roger Torrent i Pere Aragonès en roda de premsa. L’entesa d’Esquerra Republicana amb els comuns i l’aprovació de Junts per Catalunya ha estat fonamental perquè el Principat escapés de la paràlisi pressupostària.
El projecte de Pressupostos de 2020 preveu un increment de 3.000 milions d’euros de despesa pública i no finalista: aquella que no procedeix de les transferències de l’Estat i sobre la qual té el control la Generalitat de Catalunya. Quant als ingressos, es pronostica un increment de quasi 4.200 milions d’euros respecte al 2017. El departament que més creix en pressupost és el liderat per Alba Vergés: el de Salut (9.700 milions d’euros). Per sota hi haurà Educació (5.600) i Treball i Afers Socials (2.697). El menys beneficiat serà el Departament d’Exteriors (76 milions d’euros), un dels més vigilats pels tribunals espanyols. Entremig, per ordre de més capacitat de despesa a menys, hi ha els Departaments de Territori (2.000), Empresa (1.500), Interior (1.400), Justícia (1.000), Presidència (600), Agricultura (350), Cultura (290), Vicepresidència (210) i Polítiques Digitals (130). Cada departament tindrà un creixement del 13% de capacitat de despesa respecte a 2017. Malgrat les xifres modestes, el de Polítiques Digitals és el Departament que més creix en pressupost, seguit pel d’Acció Exterior, que s’implicarà especialment en la cooperació al desenvolupament.
Ingressos
La Generalitat de Catalunya contempla recaptar 4.200 milions d’euros més que el 2017, quan es van aprovar els últims comptes, i sumar en total quasi 27.000 milions d’euros. La major part de la suma procediria dels 173 milions previstos per la reforma fiscal facilitada pel Projecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives del sector públic. L’impost sobre instal·lacions relacionades amb el medi ambient garantiria una suma de 73 milions d’euros -caldria afegir-hi, a més, diners procedents dels impostos sobre la cogeneració i l’energia hidràulica. Cal tenir presents, també, els 47 milions que arribarien de les successions i els 39 del gravamen per les emissions de CO2 de vehicles.
El Govern català també explora aplicar un salari mínim català de referència per aplicar-lo en el sector públic i en les contractacions de la Generalitat de Catalunya. Aquesta xifra seria de 1.239,5 euros mensuals. Alhora, es preveu que les taxes universitàries queden reduïdes a un 30%.
Tot i que l’objectiu és el dèficit 0, el Govern català considera que aquest propòsit injust i que hauria d’assolir-se un 0,3%. Com que després de l’aprovació hi haurà eleccions catalanes, caldrà veure si la possible formació d’un Govern de distint color al que fins ara hi ha hagut a la Generalitat seria totalment lleial a aquesta aprovació. És la principal incertesa que deixen aquests pressupostos que hauran de ser aprovats durant la segona quinzena de març si tot va sobre el calendari previst.