L’esquerra balear no defuig el debat amb el partit neofeixista. Tot el contrari. Ha passat a l’ofensiva. Els estrategs de les formacions progressistes han conclòs que no contestar el que diuen –a Balears o onsevulla- els representants de Vox és una greu equivocació. I ara no n’hi passen ni una.
Contraatac. El mes de setembre passat, quan s’havia d’iniciar en el Parlament balear el primer període de sessions ordinari de la legislatura, tot l’entorn de la presidenta Francina Armengol es va reunir per debatre com fer front a Vox a la Cambra. Cal dir que cada dimarts hi ha sessió de control al Govern i que les últimes preguntes del dia les fan els líders dels grups opositors a la presidenta i aquesta els contesta. En realitat poc importa sobre el què demanin formalment els opositors, es tracta de tenir uns pocs minuts de cara a cara amb la líder de l’Executiu. La qüestió que es plantejava era com havia la presidenta de tractar amb el cap de Vox, Jorge Campos. Segons fonts de l’entorn directe de la presidenta, la decisió “va ser contestar amb força i determinació sempre, no callar ni defugir mai el contrast” d’opinions i de posicions polítiques i ideològiques respectives.
En el primer trimestre parlamentari de la legislatura –setembre/desembre de 2019- el resultat d’aquella decisió no pot haver estat més positiu per a l'esquerra. Armengol ha reivindicat cada dimarts la política que fa el seu Govern, s’ha mostrat orgullosa de ser d’esquerres i de lluitar a favor dels drets de tots els ciutadans i de combatre “les idees que el seu grup” defensa, li ha envergat en més d’una ocasió a Campos.
Ara, aquesta estratègia d’oposició sense complexos a la ultradreta s’ha eixamplat a tots els partits illencs d’esquerra. Han presentat una proposició no de llei perquè el Parlament rebutgi l’anomenat pin parental que ha proposta Vox a Murcia, que pretén que els pares hagin d’autoritzar la presència dels seus fills a les xerrades o activitats no previstes en l’ensenyament reglat i que té per òbvia intenció evitar que s’eduqui els menors en els valors d’igualtat entre sexes que la ultradreta rebutja. Aquesta polèmica no havia arribat a les Illes, però finalment han estat els partits d’esquerra –PSIB/PSOE, Podem i els dos Més- els que han volgut que es debati a la Cambra. A tal efecte han presentat la proposició no de llei referida, en la qual s’insta el Govern Armengol perquè vetlli per la llibertat d’ensenyament i una educació en igualtat i sense sexismes. Així mateix, s’insta l’Executiu que garanteixi la pluralitat de pensament, l’ensenyament dels principis de convivència, respecte i tolerància. Finalment, es reclama que el Govern reforci l’autonomia dels òrgans directius dels centres educatius i que, així mateix, estableixi les mesures necessàries per impedir qualsevol “ingerència de caràcter partidista” en els centres d’educació.
Això últim ve a compte de la petició que va fer Vox de visitar els centres públics per comprovar si “hi ha adoctrinament” a les aules. La conselleria d’Educació, que dirigeix Martí March, no s’hi va poder oposar perquè la llei avala que els diputats han de poder fer in situ les comprovacions que estimin oportunes en relació al funcionament de l’administració autonòmica. Ara bé, March, després de consultar amb els serveis jurídics del Govern, decidí que la visita s’hauria de fer fora de l’horari lectiu. Cosa que irrità profundament el líder ultradretà, Campos, qui ara fa uns dies va renunciar a la visita perquè “no té sentit” fer-la fora de l’horari lectiu. Anuncià que denunciaria davant dels tribunals la decisió presa per la conselleria.