El temporal 'Gloria' ha anegat amb aigua del mar tres mil hectàrees d'arrossars al Delta de l'Ebre, arribant fins a tres quilòmetres terra endins. El temporal marítim ha afectat notablement l'Illa de Buda - especialment les llacunes- i també la zona de La Marquesa, on el fort onatge ha destrossat les defenses marines, i els corrents estan causant danys a la flora i fauna d'aquestes zones.
Les conseqüències del temporal que assetja Catalunya han estat platges esborrades del mapa, carreteres engolides (literalment) per forats a la terra o centenars d'hectàrees de camps d'arròs sepultats a més d'un metre de profunditat d'aigua salada. Els efectes del temporal ha fet que el mar hagi guanyat vint-i-cinc metres de terra al Delta, accelerant la regressió del sòl fins a l'equivalent previst en cinc anys.
Les nombroses destrosses en infraestructures urbanes, que requeriran despeses milionàries, no són les úniques conseqüències del pas de 'Gloria'. Centenars d'animals morts, algues inertes i sediments inutilitzats són alguns dels efectes d'aquest desastre natural. El temporal ha trasbalsat la biodiversitat de la zona, la virulència del Mediterrani contra el seu litoral -gens habitual en aquesta època- ha provocat que les onades arrenquin milers d'algues, vitals en l'ecosistema. Les tres mil hectàrees d'arrossars que han quedat inundades amb aigua del mar perjudicaran la propera collita. La comunitat de regants haurà de treure l'aigua salada, amb el sistema de bombes d'aigua que hi ha instal·lades al Delta, i després inundar amb aigua dolça. Tot i això, pot quedar sal al terreny que perjudiqui la propera campanya de l'arròs.
El Delta de l'Ebre és un dels punts del litoral català més fràgils i susceptibles al canvi climàtic. Els tres grans problemes que amenacen el futur del delta són la regressió per falta de sediments i el baix cabal del riu, l'enfonsament de la plana deltaica per la compactació del terreny -d'entre un i tres mm cada deu anys- i el creixement del nivell del mar. Però el delta no és l'únic ecosistema català que perilla pels efectes de l'emergència climàtica.
Com afectarà el canvi climàtic als Països Catalans?
Coincidint amb l'arribada del temporal 'Gloria', aquesta setmana s'ha celebrat la 1a Cimera Catalana d'Acció Climàtica, presidida pel president Quim Torra, punt de trobada per acordar un full de ruta, a curt i mitjà termini, en polítiques de mitigació i adaptació al canvi climàtic, amb compromisos no només del Govern sinó també d'empreses i entitats. La Cimera és una de les mesures que va aprovar l'executiu el mes de setembre per fer front a l'emergència climàtica. El passat mes de maig el Govern de Catalunya va declarar formalment l'emergència climàtica.
Els compromisos que proposa la Generalitat són els següents: l'adhesió a la neutralitat de carboni per al 2050, reduir l'ús d'energia provinent de combustibles fòssils i fer la transició a les energies renovables o descarbonitzar la mobilitat. En la Cimera i en els acords assolits s'hi han adherit empreses i entitats com l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l'Associació Catalana de Municipis (ACM), la Universitat Autònoma de Barcelona, el Port de Barcelona, Seat, Bodegues Torres o Bon Preu.
La lluita contrarellotge per aturar el canvi climàtic és crítica a Catalunya, experts auguren la desaparició i modificació de nombrosos ecosistemes del territori en les dècades vinents. Però, com afectarà, concretament, aquest fenomen als territoris de parla catalana en un futur pròxim?
Des del 1950 la temperatura mitjana dels estius a Catalunya ha crescut 2,5 graus, 0,37 cada decenni. És una dada que evidencia els efectes del canvi climàtic, publicada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Durant els mesos més càlids de l'any també plou menys. Les precipitacions s'han reduït un 5,7% cada decenni. Entre el 1971 i el 2018 la severitat de les sequeres també ha crescut.
El Mediterrani és considerat la zona zero de la crisi climàtica: s'escalfa un 20% més de pressa que la resta del planeta, un grau i mig l'any. Dels impactes més significatius, però, per al territori català és la pujada del nivell del mar. El 2100 s'estima que haurà pujat un metre, el que tindrà un impacte en un terç de la població que viu a la costa del Mediterrani, segons dades de l'estudi Riscos associats al canvi climàtic i els canvis mediambientals a la regió mediterrània, en el que van participar més d'una vuitantena d'experts.
Aquest mateix text exposa que la salinització dels sòls utilitzats per a l'agricultura, el deteriorament de la qualitat de l'aire i de l'aigua per la contaminació suposarà un empitjorament en la qualitat de vida al Mediterrani, amb augment en les malalties respiratòries i cardiovasculars i una disminució de l'accés a aliments saludables. També molts ecosistemes es troben en perill: l'acidificació de l'aigua del mar ja ha provocat la desaparició del 41% dels depredadors marins mediterranis. La substitució d'espècies té conseqüències com la falta de pol·linitzadors, la dessincronització dels animals o l'augment de les plagues, que es veuen afavorides per l'increment de la calor. L'eruga del boix, la vespa asiàtica o l'eruga que amenaça les sureres als medis terrestres, però també als aquàtics, com el peix escorpí, la granota toro o el cranc blau al delta de l'Ebre. Una Catalunya més calorosa és més susceptible a les "bioinvasions", moltes espècies vegetals colonitzadores que vénen d'altres latituds i que es propaguen ràpidament. També degut a l'augment de les temperatures també augmentarà notablement l'extensió de les àrees susceptibles de patir incendis.
La inferior disponibilitat d'aigua serà un dels problemes més rellevants en els pròxims decennis a Catalunya. Els mesuraments de les últimes dècades constaten una reducció del cabal a les parts altes de rius com el Segre, la Muga o el Ter, una minva lligada al factor climàtic per l'augment de la temperatura. Els pronòstics apunten que això anirà a més: l'aigua disponible s'haurà reduït un 18% de mitjana en tots els sistemes hídrics del país cap al 2050, segons constata el Tercer Informe sobre Canvi Climàtic a Catalunyade la Generalitat.
L'estudi exposa també que l'erosió a les platges fruit dels temporals que s'enduen la sorra ja és habitual en molts indrets, com a la costa central -el Maresme és un dels exemples més clars- i la situació empitjorarà a mesura que els aiguats descarreguin més sovint i també que la crescuda del nivell del mar avanci. Avui hi ha 61 quilòmetres de costa molt vulnerables als danys dels temporals, i la xifra s'haurà doblat el 2050.
Seran especialment delicats els danys a la costa més urbanitzada, amb passejos, carreteres i vies de tren, que s'hauran de repensar. Aquestes infraestructures al litoral actuen com a barreres que impedeixen que la sorra retorni a les platges via rius i rieres. Espigons i altres solucions no han funcionat, i això obliga a portar sorra cada any, una solució que econòmica i ambientalment ineficaç.
Al País Valencià els efectes del canvi climàtic, si no es prenen mesures determinants, deixaran efectes devastadors al litoral. Una part important de l'entorn de l'Albufera quedarà inundat, fins a Sueca. Les costes del Pilar de la Foradada i la Devesa de Campoamor, a Oriola (Vega Baixa), també s'anegaran. Cullera es quedarà quasi sense platja i les zones de Santa Pola o Torrenostra (Torreblanca) veuran com l'aigua cobrirà gran part del territori. La Marjal dels Moros entre Puçol i Sagunt, o el Port de València també es veuran afectats pel guany de terreny del mar a la costa. A Calp, algunes parts del Penyal d'Ifac, així com més de la meitat de l'illa de Benidorm estan en risc, com la línia de costa de la Serra Gelada.
Aquest és el panorama al qual s'enfronta València en les tres pròximes dècades, segons un informe publicat recentment per Climate Central.
A Balears la pujada del nivell del mar podria esborrar del mapa bona part de les platges de Ses Illes abans del final del segle, situació que posaria en escac la indústria turística de l'illa. A més, també estan en risc de desaparèixer algunes zones de gran valor mediambiental, com les albuferes de Mallorca i Menorca, i els estanys de Formentera. La majoria de les platges urbanes de les Balears desapareixeran amb la pujada del nivell del mar i no se'n crearien de noves de forma natural, s'haurien de construir artificialment, segons dades de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats.
El canvi climàtic s'acarnissarà, doncs, amb més duresa als Països Catalans, i els seus efectes es faran patents en la nostra generació. L'emergència climàtica és un fet, i és a les mans de la ciutadania i executius actuals revertir-ne les conseqüències, que ja comencen a ser visibles a l'ecosistema català.