Pedro Rubira: un "fiscal indomable" contra Trapero

En el seu pas per l'Audiència espanyola, al que fou major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, li tocarà defensar-se d'un dels darrers símbols en actiu de la dreta judicial dels anys 90. Es tracta del fiscal Pedro Rubira que, conjuntament amb d'altres quatre fiscals, van ser coneguts com els rebels indomables per posar-se en peu de guerra contra els seus superiors durant els anys en que el felipisme escurava els seus darrers dies de poder.

José Aranda poc imaginava la batalla intestina que es lliuraria al si de la institució que havia de liderar quan va ser nomenat fiscal en cap de l'Audiència Nacional espanyola l'any 1991. Li tocaria ser l'antagonista dels revoltats Eduardo Fungairiño, Maria Dolores Márquez de Prado, Ignacio Gordillo o el ja esmentat Rubira durant els anys d'importats judicis contra els GAL i ETA, així com el cas Banesto. Els coneguts com a "indomables", anirien sempre a la contra dels interessos socialistes, o en favor del de l'aznarisme emergent. Així, es van posar de costat de Baltasar Garzón i Javier Gómez de Liaño per arribar a fons en la investigació del terrorisme d'Estat vinculat al Govern de Felipe González, mentre Aranda intentava pitjar el fre. Per contra, però, davant l'interès de la cúpula d'investigar Mario Conde pel cas Banesto, els indomables aixecaven el peu de l'accelerador.

De fet, el 1995, el tinent fiscal Fugariño acabaria essent expedientat per ocultar, amb l'ajuda de Márquez de Prado, una prova pericial que exculpava el membre d'ETA Mikel Azurmendi, alies Hankas, en el sumari del judici per l'intent d'atemptat contra José María Aznar.

"Han estat el malson de tres fiscals generals i tants altres fiscals en cap, però, fins ara, s'havien limitat a qüestionar -força freqüentment, això sí-, però no a desobeir les ordres rebudes", explicava el periodista Julio M. Lázaro al diari El País l'agost de 1996. El responsable de visibilitzar aquest gir, segons el periodista del grup Prisa, va ser Rubira, que té també l'honor de ser el darrer del grup que segueix en actiu.

Seguint la crònica de Lázaro, en comptes de demanar la llibertat sota fiança del general de Guàrdia Civil vinculat als GAL, Enrique Rodríguez Galindo "com se li havia ordenat, va sol·licitar que seguís a presó, encara que matisava que si el tribunal acordava la llibertat sota fiança, no s'hi oposaria". Abans, els seus companys havien amenaçat a Aranda en demanar per escrit que fer amb tots aquells presos amb condemnes similars a Galindo i que estaven vinculats a ETA. Com als seus companys, se li obriria un expedient per irregularitats. Amb l'entrada del PP al Govern, el serial acabaria amb la destitució d'Aranda per la seva manca d'autoritat. Més que perseguir els GAL, l'objectiu dels indomables hauria estat desgastar el socialisme espanyol.

Més recentment, el fiscal Rubira s'enfrontaria al jutge José Luís Castro quan aquest va decidir deixar en llibertat condicional l'etarra Josu Uribetxeberria Bolinaga per raons "d'humanitat" a causa de la seva malaltia avançada.

Els darrers moments de glòria mediàtica els va tenir durant el debat sobre qui tenia la potestat per jutjar del cas contra la cúpula dels Mossos d'Esquadra arran de l'1-O. Mentre defensava que era l'Audiència Nacional qui tenia la competència per jutjar a Trapero i els altres dirigents de la policia catalana va deixar anar una pregunta que indignaria el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. "Pot haver-hi imparcialitat, serenitat, si s'envia la rebel·lió i la sedició a Catalunya?", es preguntava Rubira.

Malgrat aquelles declaracions, ara Trapero, Laplana, Puig i Soler se'l tornen a trobar de cara.