La sentència del Suprem marca la pauta a l'Audiència espanyola en el judici a Trapero

El judici a l'Audiència Nacional contra la cúpula dels Mossos d'Esquadra per la seva actuació durant la tardor de 2017 arrenca aquest dilluns dia 20 de gener. A la banqueta dels acusats s'hi asseuen dos càrrecs policials i d'altres dos de caràcter polític. D'un costat, qui fou major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la intendent TeresaLaplana. De l'altre, qui fou director general de la Policia de Catalunya, Pere Soler, i el secretari general d'Interior i número dos de Joaquim Forn, Cèsar Puig. A tots ells la Fiscalia de l'Estat els demana 11 anys de presó pel delicte de rebel·lió, excepte a Laplana, per a qui la petició de penes és de 4 anys pel delicte de sedició.

És possible, però, que durant les qüestions prèvies la petició de pena es rebaixi al delicte de sedició tenint en compte que el de rebel·lió, finalment, no es va demostrar provat en el judici celebrat al Tribunal Suprem contra els presos polítics independentistes. No obstant això, la sentència que afecta els líders independentistes responsables de la celebració de l'1 d'octubre conté diversos fragments que assenyalen els motius pels quals podrien ser condemnats els dirigents de la policia catalana si els magistrats de l'Audiència espanyola els interpreten com a fets provats.

Hi ha dos dies específics en els quals es basa l'acusació contra Trapero i els altres responsables policials. El primer és el 20 de setembre de 2017, quan hi va haver una gran manifestació a les portes del Departament d'Economia i Hisenda en resposta als escorcolls contra els preparatius del referèndum que la Guàrdia Civil feia dins de l'edifici. A més, a la pàgina 371, es constata que "la presència de Mossos, no només va estar mancada d'activitat dirigida a desallotjar els centres, sinó que va ser l'ocasió perquè informessin de l'estratègia policial que se seguiria al respecte. D'aquí la decisió dels mobilitzats per formar agrupament de ciutadans en número i condició personal, que francament impossibilitessin l'actuació policial dirigida a fer efectiu el mandat de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya". És a dir, que els Mossos havien comunicat als manifestants, segons la sentència, sota quines condicions es faria o no l'escorcoll dels centres.

La sentència contra els líders independentistes, que considera aquells fets com a tumultuaris, assenyala la suposada manca d'efectivitat dels Mossos d'Esquadra per facilitar la sortida de la comitiva judicial de l'edifici. "És un fet acreditat que en la mateixa seu que va ser sotmesa a setge hi havia comandament dels Mossos, concretament, la intendent Teresa Laplana i que el senyo Josep Lluís Trapero mantenia fluida comunicació amb el conseller acusat [Joaquim Forn]. És, per tant, raonable inferir que Forn no podia ignorar que aquella actuació anava més enllà d'una mera reunió per protestar", consta a la pàgina 371 de l'escrit.

El pes de l'argumentari que deixa en mala posició a la policia catalana, però, es troba en els comentaris relacionats amb l'actuació dels Mossos d'Esquadra la vigília i la jornada de votació de l'1 d'octubre.

Així, a les pàgines 51 i 52, el jutge Manuel Marchena assenyala el disseny del dispositiu dels Mossos com un dels elements que, de forma encoberta, van habilitar la celebració del referèndum: "l'acusat senyor Forn acceptà els criteris exposats pel cap dels Mossos fixant com a objectiu prioritari de la intervenció policial preservar la convivència". Amb això, l'escrit assegura que es "dissimulava -encara que fos de forma inversemblant- el seu veritable propòsit que l'actuació dels Mossos no constituís un risc per a l'objectiu delictiu dels coacusats". El tribunal exposa a la sentència, per tant, que d'aquesta manera es va "aparentar que la ponderació sota el principi de proporcionalitat obligava a no utilitzar la força per complir la decisió judicial".

A la pàgina següent, la 53, el magistrat escriu sobre la nit prèvia a referèndum, quan estava en marxa la campanya Escoles Obertes per defensar els punts de votació i destaca la "passivitat" dels Mossos. Segons l'escrit, finalment seria possible que els centres romanguessin oberts "perquè la força policial dels Mossos, depenent políticament i administrativa de l'acusat Sr. Forn, es va limitar a constatar el fet".

Seguidament, a la pàgina 54 de la sentència es recull que, un cop acabada la votació del primer d'octubre, els Mossos "no van interferir l'emissió de vots, més enllà d'alguna actuació aparent i en un nombre mínim de centres. En alguns casos, fins i tot van arribar a recollir, fer-se càrrec i traslladar el material electoral que els era entregat pels ciutadans que van dur a terme la gestió de les corresponents meses de votació". Referent als concentrats, l'escrit diu que "es negaven de forma rotunda a acatar l'ordre judicial del que informaven els binomis de Mossos comissionats", i posa de manifest el que considera un dispositiu escàs, tot dient que els agents de la policia catalana, "seguint les instruccions que tenien desistien, del seu objectiu enfront l'evident impossibilitat de vèncer la resistència d'aquests grups de persones".

Més endavant, a la pàgina 370 es refereix a la manca de Mossos per tancar el centre com una "coartada" que va ser "mostrada amb cínica notorietat". Tot seguit, a la mateixa pàgina, es dona com a bona la informació d'alguns testimonis que afirmaven que els Mossos van efectuar, durant aquella jornada, seguiments als cossos de seguretat de l'Estat espanyol i la van traslladar als seus superiors dins el cos català.

De ben segur que totes aquestes qüestions que consten a la sentència ferma tornaran a aparèixer en el judici que comença aquest dilluns. Seran esculls complicats que haurà d'afrontar la defensa dels quatre exdirigents policials.