Garantir l'estabilitat del govern aprovant els pressupostos i mantenir el pols independentista en tots els fronts. Els dos objectius de l'Executiu català depenen de cadenes de suports diferenciades. Dues realitats perfectament assumides per part dels partits que donen suport al president Quim Torra, però que comporten un joc de balances de difícil resolució. Cal acontentar les bases independentistes que tradicionalment han donat suport a l'executiu -encapçalades per l'Assemblea Nacional Catalana- i, a la vegada, als comuns. D'aquests darrers depèn l'aprovació dels comptes de la Generalitat i l'obertura de qualsevol petita escletxa per obtenir un resultat mínimament positiu de la negociació amb el nou govern espanyol de PSOE i Unides Podem.
La darrera qüestió que ha obligat l'executiu Torra-Aragonès ha estat precisament la preparació de la mesa de negociació entre el Govern català i el de Pedro Sánchez. La mesa. acordada per socialistes i Unides Podem amb Esquerra Republicana amb motiu de la investidura, s'hauria de celebrar en un termini de quinze dies. Per preparar la posició que calia que l'Executiu català portés en aquesta reunió bilateral, va començar a circular la idea de realitzar una taula de debat que inclogués, a banda d'ERC i JxCat, altres actors que hi poguessin tenir alguna mena d'implicació. A grans trets, la CUP, Catalunya en Comú, Òmnium Cultural i l'Assemblea eren els principals noms a barallar.
Partint d'aquesta possibilitat que encara no havia estat confirmada, i sobre la certesa que a la mesa de negociació només hi haurà representants del Govern català i el de l'Estat espanyol a parts iguals i de rang equiparable, dilluns l'ANC va decidir alertar que ells no participarien de la taula de debat si hi havia, també, actors no independentistes. Un punt de vista que recolzava Junts per Catalunya -entenent que els comuns ja eren presents a l'altre costat de la taula, en tant que donen suport al Govern espanyol recentment format- i que va criticar, obertament, Gabriel Rufián, portaveu d'ERC al Congrés, en considerar-lo excloent. Al seu torn, des de Catalunya en Comú reivindicaven el seu dret a ser presents a l'hora de decidir quin posicionament s'havia de portar des de la Generalitat a la negociació amb Sánchez.
Finalment, Torra i el seu equip optarien per una via salomònica. El president de la Generalitat convocava per a divendres dia 4 la taula de diàleg entre partits per tercera vegada d'ençà que és al Govern. A la vegada, al vespre d'aquell dia es feia públic que imminentment es realitzaria una mesa entre formacions i entitats independentistes.
En aquesta segona mesa, celebrada dimecres dia 15 de gener, hi han participat, finalment, el president Torra, el vicepresident Pere Aragonès, la consellera de Presidència Meritxell Budó, Elsa Artadi i Albert Batet per Junts per Catalunya; Marta Vilalta i Josep Maria Jové per ERC; Carles Riera i Maria Rovira per la CUP; Marcel Mauri i Jordi Bosch per part d'Òmnium Cultural; Pep Cruanyes i Arià Bayé per l'ANC i Toni Comín com a representant del Consell per la República.
Val a dir que, en la línia del que havien comunicat ja, l'ANC assistia a la trobada amb escepticisme que un acord entre totes les formacions fos possible i pensant en fiscalitzar el que es pogués pactar. Una posició similar a la que portava la CUP.
De fet, un cop acabada la reunió, els portaveus d'ambdues entitats s'han reafirmat en aquests postulats. Carles Riera, de la CUP, manifestava que calia subratllar que la negociació era només "una taula de diàleg i no un marc de resolució del conflicte polític que viu el nostre país. És un marc de diàleg i negociació entre dos governs fruit d'un acord d'investidura. No és un marc de resolució democràtica del conflicte polític". El portaveu anticapitalista insistia que, després de la reunió, veien amb "escepticisme" la negociació amb el Govern del PSOE i recordava que Pedro Sánchez ja havia avançat que el diàleg no sortiria "del marc de la Constitució". Per a ell, la manera de resoldre el conflicte democràtic era "amb organització, amb desobediència civil i amb obediència institucional a la sobirania popular i creant les condicions materials". Per tant, la prioritat era un "gran acord de país per l'autodeterminació, l'amnistia i els drets socials i civils d'aquest país". Amb tot plegat, Riera no concretava si la CUP seguirà participant de les reunions i ho condicionava a com "avancin els esdeveniments".
La contundència d'Elsa Artadi
"Com a Junts per Catalunya avalem aquesta mesa de negociació si ha de servir per seguir avançant, no només en termes antirepressius sinó també en avançar cap a l'autodeterminació. I hauríem de ser molt transparents per evitar dues coses: la desmobilització de la gent o augmentar falsament la reputació de Pedro Sánchez com a un president dialogant". Artadi, que parlava en nom de l'espai polític que lidera Carles Puigdemont des de l'exili, exigia estratègia "comuna, unitària i real" de l'independentisme. No era l'únic retret implícit a Esquerra Republicana. De fet, les paraules més contundents les pronunciava al principi, quan assenyalava la reunió celebrada com "l'espai en què hauria d'haver començat tot", acusant ERC d'haver negociat el desbloqueig de la investidura al Congrés dels Diputats sense haver comptat amb cap altre partit independentista. "Si ens hem de plantejar un espai de negociació amb el Govern espanyol entenem que hauríem d'haver començat on som avui". Artadi, que pretenia reduir la taula a parlar d'autodeterminació i fi de la repressió, constatava que el consens independentista era de mínims després d'aquesta cimera. L'exconsellera, que ara és regidora a Barcelona, exigia a més que es reconegués el president Carles Puigdemont com a interlocutor amb l'Estat.
Josep Cruanyes, representant de l'ANC, s'expressava en termes molt similars a la representant de JxCat demanant no desincentivar la mobilització per aconseguir la independència. L'altra entitat cívica present, Òmnium Cultural, preferia no fer declaracions públiques per garantir la discreció, "imprescindible per a l'èxit" d'una taula de diàleg que l'entitat "celebrava".
Des de l'altre punt de vista, Marta Vilalta, d'ERC, remarcava la importància de la reunió en l'ordre de millorar les relacions i trobar punt d'acord entre les organitzacions independentistes malgrat les diferències estratègiques. El diàleg, al seu parer, ha de pivotar sobre els pilars de "l'exercici del dret a l'autodeterminació i la fi de la repressió", que per als republicans són "la manera de solucionar democràticament el conflicte". Vilalta confirmava també que no s'ha concretat si hi haurà més trobades, però sí que assegurava que la voluntat era que n'hi hagués. La portaveu republicana negava que aquesta fos una proposta de màxims sobre els quals després podria haver-hi cessions en la negociació amb el Govern de Sánchez. Finalment, també valorava positivament que divendres hi hagués un altre espai, la taula de partits, on poder debatre els objectius que calia dura a la negociació i on participin d'altres partits
L'altre costat
Tot just anunciar-se la mesa de diàleg entre partits que se celebrarà aquest divendres i a la qual estan convidats tots els partits amb representació al Parlament, Jèssica Albiach, portaveu de Catalunya en Comú, exposava que "si no preparem a la taula de diàleg el que direm a la taula de Madrid, de què servirà aquesta taula de diàleg? Perquè sigui útil ha de tenir un pla de treball i uns objectius compartits". A més, demanava que "divendres es plantegin aquestes qüestions" i es mostrava segura que a la mesa s'hi parlaria de la negociació entre els dos Governs.
Una certesa que confirmaria la consellera Meritxell Budó el dimecres després de la Junta de Portaveus, afirmant que la taula de diàleg entre partits hauria de servir per "trobar l'encaix entre els diferents partits i com s'ha d'abordar aquest tema entre els dos governs [català i espanyol]". La portaveu del Govern assegurava, també, que els equips de Sánchez i Torra estaven cercant dates per una trobada entre presidents abans que s'iniciï la taula de negociació. En privat, a més, fonts d'Esquerra Republicana expressaven que el fet que els comuns formessin part del pacte sobre la negociació sortit de Catalunya aportava força a l'hora d'atreure Unides Podem i el PSOE cap als interessos independentistes.
Caldrà veure, finalment, quin rumb pren la trobada de divendres a la qual, com és habitual, la CUP, Ciutadans i PP ja han confirmat que no hi assistiran.
També resta a l'expectativa la manera com es compensen les conclusions de la reunió d'aquest dimecres amb les propostes que, bàsicament per part dels comuns, es posaran sobre la taula el divendres. També si, en una nova mostra de la divergència estratègica, els dos partits de Govern es posen d'acord en si cal fer decantar la balança més del costat de l'ANC o del costat de Catalunya en Comú. El consens, en aquest sentit, no sembla gens fàcil.