“No hi ha res més progressista que l’empresariat com a inductor i l’empresa com a instrument de progrés econòmic”. Antoni Abad, president de la patronal multisectorial CECOT, amb seu central a Terrassa però amb incidència arreu del territori català, responia així al discurs del president espanyol, Pedro Sánchez, que després de nomenar els ministres del seu Govern reivindicava l’acord progressista. Aquesta interpretació, segons CECOT, és clau per fer complir els pronòstics d’aquest 2020, en què segons la patronal vallesana es preveu un “creixement acumulatiu”.
Abad rebutja el concepte desacceleració que sí que ha fet servir Foment del Treball, la gran patronal catalana en què CECOT està inserida i amb relacions refetes després de les desavinences dels anys anteriors. “En tot cas, parlem d’una moderació del creixement”, indicava el president de CECOT, també optimista pel que fa a la comparació d’aquest creixement. “Podríem repetir l’índex de 2019”, calculava.
Per fer complir els vaticinis, la patronal aposta pel diàleg entre governs -català i espanyol- i també per la participació i la capacitat d’influència de les entitats econòmiques i empresarials. “Volem estar a totes les taules”, assegurava Abad, qui també posava èmfasi en la necessitat d’abordar els objectius de desenvolupament sostenible.
Tornant a la qüestió política, el president de CECOT volia deixar clar que “preferim tenir Gobierno i Govern, i esperem tenir pressupostos”. Aquests governs, però, esdevindran inservibles si no aposten “pel diàleg, per la negociació i pels acords”. “Ens situem en aquesta posició d’interlocució permanent i de negociació contínua. Ha arribat el moment de tranquil·litzar la política i de posar-la al servei del progrés econòmic, d’homologar-la a la internacionalització. Volem negociació permanent amb representants empresarials i sindicats, i això vol dir saber pactar i consensuar”, exigia Abad, apuntant que tot això “també ho desitgem per la política: volem que se’n faci, que es dialogui i que s’acordi”.
L’emergència climàtica, la productivitat empresarial i l’emprenedoria eren els tres temes en què Abad posava èmfasi. Assegurava que seria positiu el canvi dels consumidors, que passaran també a ser generadors “sense deixar de ser consumidors”. “La transcendència de prendre aquestes decisions tindrà conseqüències molt positives”.
Pel que fa a les infraestructures, es reiterava la queixa de la distribució territorial en inversions “desfavorable als catalans i catalanes”, si bé Abad veia en les futures de negociacions “una oportunitat a l’acord, als consensos i al pacte” en aquest sentit. Donava importància a la connexió del Vallès amb l’aeroport de Barcelona mitjançant el ferrocarril, si bé també reconeixia l’endarreriment en l’acabament del corredor mediterrani.
Sobre el marc laboral, Abad demanava els legisladors “servir la realitat del país: no som un país d’empreses grans que cotitzen, sinó un país d’empreses petites i mitjanes”, explicava per denunciar que “el marc laboral actual no encaixa amb la realitat”. Per adaptar-lo, el president de CECOT demanava “més flexibilitat” i “posar èmfasi en la negociació col·lectiva”. També quant a l’atur, des de CECOT entenen que no s’està satisfent del tot les necessitats de les empreses a l’hora de formar professionals, i proposaven, en aquest sentit, “crear un índex d’ocupabilitat més proper a la realitat empresarial per conèixer les persones que tinguin, realment, un perfil d’ocupables”. Una mesura que serviria, asseguren, també per “dotar d’expectativa i esperança” el jovent.
Tot denunciant “la pandèmica silenciosa de l’absentisme laboral a Catalunya” -les dades explicades per Abad, facilitades per les mútues, comptabilitzen 805.000.000 euros de cost el 2018 i les darreres dades de l’any passat en constaten un augment-, CECOT també fa una crida a afrontar el dèficit fiscal amb exigències com ara recuperar els diners pressupostats i no executats per incompliment. Només del 2016 al 2018 s’acumularien 2.200 milions d’euros. Els acords polítics reflectits en pressupostos -tant a l’Estat com a la Generalitat de Catalunya- serien cabdals, segons la patronal, per garantir la bona senda econòmica. Fins i tot, preguntat Abad per la taula de negociació que haurà de reunir els governs català i espanyol per abordar el conflicte polític, l’empresari la plantejava com “una oportunitat” en el sentit pressupostari.
Per últim, una de les qüestions que es tractaran pròximament és la derogació parcial promesa de la reforma laboral. Un afer sobre el qual CECOT no s’ha volgut pronunciar amb total claredat. Si bé asseguraven que “no defensaran l’immobilisme” i que “defensaran les reformes per garantir flexibilitat i seguretat”, entenen que “les solucions han de ser empresa a empresa”. Admetien, això sí, que la reforma del 2012 “va arribar quatre anys tard” i “amb la duresa de la crisi”, si bé aquell escenari ha canviat.
Com calia esperar, i com ve sent habitual en les seues compareixences, Abad també feia una menció implícita a la situació política catalana referint-se a la democràcia i a la Declaració Universal de Drets Humans.