Municipalitzacions

Le Strat: "El millor per proveïr el dret de l'aigua és tenir una empresa no lucrativa"

Durant el seu mandat com a tinent d'alcalde de París, Anne Le Strat va ser la responsable de remunicipalitzar l'empresa d'aigües de la ciutat. Una mesura fora de la norma en ciutats d'aquestes dimensions i que ara explica al llibre "El ejemplo de París: una victoria ante las multinacionales" (Icaria Editorial, 2019). EL TEMPS va poder parlar amb ella aprofitant la seva estada a Barcelona per presentar el llibre. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Per què van decidir municipalitzar el servei de l'aigua a París?
Per diferents motius. Per motius polítics, per què pensàvem que era millor per proveir el dret fonamental de l'aigua a tots els ciutadans era millor tenir una empresa no lucrativa. Era millor per defensar l'aigua com un bé comú. També per tenir una millor gestió. És millor tenir una empresa pública, perquè quan és privada és més difícil tenir un control sobre l'empresa. Quan és privat no hi ha control i hi ha una manca de transparència. Per totes aquestes raons i perquè era més eficient. Fins al moment teníem tres empreses diferents gestionant l'aigua. Per això vam decidir fer una única empresa pública més eficient i més democràtica. Ara tenim una forta avaluació des de l'administració pública, però també un control de la societat civil. Amb la gestió pública també tenim perspectives a llarg termini. No tenim contractes a curt termini i això vol dir que podem implementar noves estratègies per preservar els recursos hídrics. Per tot això, és millor tenir una empresa pública.

Quins són els principals problemes que van trobar per iniciar el procés de municipalització?
Al principi l'alcalde de París no n'estava convençut. Vam treballar molt per convèncer-lo que era millor. Jo era la presidenta de l'anterior companyia mixta. Amb els treballadors i l'equip vam decidir pensar com podíem millorar la gestió del servei. Vaig decidir involucrar tot l'equip de la companyia mixta. Teníem una companyia mixta i altres dues privades subsidiàries. Vam fer molts debats dins l'empresa i vam escriure les preocupacions dels treballadors. Al final, vam trobar que era millor una empresa pública. Aquesta feina va servir per convèncer l'alcalde.

Diu al llibre que van tenir alguns problemes amb els sindicats...
No amb totes, però principalment amb la més gran, la CGT. Alguns dels líders del sindicat són molt propers als directors de Veolia, una de les empreses que gestionava el servei. Eren contraris a la municipalització. Ara, quan va reeixir la companyia pública, han pogut veure que era millor pels treballadors. Ara la majoria de treballadors veuen que és millor per ells tenir una companyia pública estable.

Les relacions entre el poder polític i les empreses és un dels problemes?
És cert que a França hi ha moltes raons per seguir amb la gestió privada. Moltes corporacions financen les campanyes polítiques, els mitjans, alguns sindicalistes...

Com descriuria Veolia i Suez -les dues companyies que gestionaven l'aigua a París-?
Són les dues multinacionals més grans d'Europa. Les corporacions ambientals i de l'aigua més grans.

Com va ser el procés?
No va ser gens senzill, però ens en vam sortir. Teníem tres operadores, això vol dir que havíem de fer molts canvis administratius, de comptabilitat... HI ha un procés llarg, operacional, tècnic, normatiu... Havíem d'igualar els convenis col·lectius dels treballadors... Hi va haver un període de transició difícil i amb un context tensat. Veolia i Suez no eren gaire cooperatius. Ells no ens donaven les dades que ens calien perquè estaven enfadats.

Perquè les grans corporacions estan interessades a gestionar l'aigua?
Perquè és molt lucratiu. Tots els ciutadans ho han d'entendre. No pots triar el teu operador d'aigua, és un monopoli natural. Una economia de rendes. A tothom li cal l'aigua i tothom, més o menys, paga les factures.

Està d'acord en el fet que la lluita per la gestió de l'aigua és una de les més simbòliques de la lluita pel dret a la ciutat?
És simbòlic perquè és part de les polítiques pels drets humans i els bens comuns. Però, no és només simbòlica. Realment pots millorar el servei que dones, baixar les taxes, tenir una gestió més democràtica... Penso que és simbòlic i que, en qualsevol país, si preguntes a la població, la majoria està a favor d'una gestió pública i sense ànim de lucre. Ens permet fer la companyia més propera als ciutadans i, de segur, que més parisencs saben ara sobre el funcionament de l'aigua que abans.

Explica al llibre que tenir la gestió pública de l'aigua és important també des d'un punt de vista ecologista. Per què?
A París, tota l'aigua prové de fora de la ciutat. N'agafem del sud i de l'oest. La gran part ve d'una àrea on hi ha molts grangers. Amb la gestió pública són més actius amb la preservació dels recursos. Treballem amb els grangers per canviar les seves pràctiques agrícoles cap a l'agroecologia. Si ells no fan servir químics, això és millor per la qualitat de l'aigua. Aquesta mena de feina té un cost. No molt, però té un cost. Hem hagut de contractar gent per treballar amb els grangers i hem necessitat alguns fons. Pel sector privat no és interessant. Però, pensant en una perspectiva a llarg termini, això és millor perquè acabaràs necessitant menys plantes de tractament. La qüestió és que aquesta mena de polítiques les podem fer perquè no pensem en la rendibilitat. A més, hem decidit tenir una gestió diferenciada. Una gestió de l'aigua més ecològica amb mesures que milloren la qualitat de l'ecosistema no és lucrativa.


 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.