Si abans hi havia 23 membres nascuts a la capital de l’Estat o a poblacions de l’àrea d’influència, amb la nova configuració la xifra passa a 16. Una desmadrilenyització sensible que ha beneficiat al País Valencià. Si abans només hi havia dos representants amb Sandra Mínguez i Àngela Ballester, amb la nova executiva s’incrementa el doble. La senadora Pilar Lima, els diputats al Congrés Txema Guijarro -valencià d’adopció al ser natural de Madrid- i Rita Bosaho, tots ells pablistes, junt amb l’errejonista Ballester, que repeteix al CCE, seran la representació valenciana al màxim òrgan de Podem. Tanmateix, la presència de valencians podria augmentar-se, segons fonts de la formació, amb la incorporació de l’ex-militant d’Esquerra Unida, Esther Sanz. El motiu seria la baixa d’Hector Juanatey per qüestions de paritat.
Les Illes Balears també surten beneficiades del Vistalegre 2. O, si més no, pel que fa a la representació. L’ex-jutge Juan Pedro Yllanes, de la corda d’Errejón, i la senadora Margarita Quetglas -mallorquina d’adopció, ja que és natural de Sevilla, i partidària de les tesis d’Iglesias- seran les veus balears a la direcció del partit dels cercles.
Catalunya, però, ha perdut influència. Amb l’organització catalana caminant al compàs que marquen els comuns en la conformació del seu nou projecte polític, el Principat obté tres consellers a la direcció quan abans en tenia cinc. L’economista Vicenç Navarro, de la corda d’Iglesias, la periodista Jèssica Albiach i l’editora i historiadora Maria Serrano, ambdues de la candidatura d’Errejón, conformen la representació catalana al CCE. Aquestes dues també comparteixen orígens: tenen arrels valencianes. Jaume Asens, quart tinent alcalde a l’Ajuntament de Barcelona, les biòlogues Beatriz Rilova i Mari Carmen Romero, l’analista en polítiques públiques Gemma Galdón i l’ex-secretària general, Gemma Ubasart, eren les veus de Catalunya a la primera executiva estatal.
Rèpliques al País Valencià
El pes de la capital de l'Estat espanyol en el futur de Podem no només es reprodueix en la quantitat de membres que hi ha al CCE. Aquesta influència és clara a l’hora d’articular debats, com s’ha vist amb el duel entre els projectes d’Iglesias i Errejón. Als territoris, tot i les vies pròpies que clamaven contra el centralisme de la formació, s’ha intentat extrapolar la lògica estatal a les divisions del seu mateix marc, com ha estat al cas valencià. La divisió entre el nucli d’Antonio Montiel, clarament posicionat a favor d’Errejón, i el denominat sector crític -que integra tant a pablistes, a anticapitalistes i a diputats que simpatitzen amb l’errejonisme, tot i apostar per una via valenciana- s’ha interpretat com un enfrontament producte de la pugna estatal, quan no era així.
Amb tot, la derrota d’Errejón pressiona Montiel i al seu cercle pròxim per la clara aposta per l’ex-número dos de Podem. «No hem de repetir les lògiques estatals de pablistes contra errejonistes», ha proclamat Montiel. A priori, tot fa pensar que Iglesias intentarà moure les fitxes per derrocar a l’actual secretari general al pròxim Vistalegre valencià, que se celebrarà entre maig i juny. De fet, l’absència de Sandra Mínguez, del sector crític amb la direcció valenciana i referent del pablisme al País Valencià, a la llista estatal, s’ha interpretat com una jugada per reservar-la com a futura candidata a disputar la secretaria general a Montiel. «Volem un procés allunyat de la lògica estatal. Cal pensar i actuar només en clau valenciana», expressa Mínguez, que esclareix que no va participar «en la candidatura per qüestions personals i no per cap estratègia soterrada».
Pablo Iglesias i Antonio Montiel//EFE.«Al País Valencià, el pablisme no té gaire gent. En cas d’impulsar una llista amb gent provinent de Madrid crearia rebuig a la militància», afirmen fonts del sector oposat a Montiel. «Nosaltres apostem per un procés participatiu, defensem un Podem que tinga diversos portaveus i que en tot moment el procés siga en clau valenciana, que estiga allunyat totalment de la lògica estatal i madrilenya», assenyalen. «Personalment, no participaré en cap llista que estiga avalada o ajudada directament pel pablisme», remata un diputat del corrent crític.
Una facció, però, que haurà de gestionar la pluralitat interna per teixir una candidatura per derrotar a Montiel. A l’espera de com actuen els anticapitalistes -amb el diputat a les Corts Daniel Geffner com a cara més visible-, des de l’entorn de l’ex-rival de Montiel a les passades primàries i militant anticapitalista, José María Copete, s’impulsa un projecte. «Aquesta llista és inclusiva i està oberta a integrar-se en altres si compartim bona part de les propostes», apunten des de l’equip que impulsa la llista. «El nostre objectiu és crear un Podem que acabe amb l’hipersucursalisme de Madrid i que siga descentralitzat de debò», indiquen. Aquesta vegada, però, sembla que Copete no seria l’encarregat d’encapçalar el projecte. Al seu entorn, segons fonts de Podem, hi ha militants de l’equip que va organitzar les trobades de Torrent (Horta Oest).
Amb una fase molt embrionària i amb un Montiel força qüestionat, el resultat de la pugna valenciana dependrà de si l’oposició al nucli dirigent aconsegueix unir-se. No debades està conformada per l'anomenat sector crític, els anticapitalistes, el pablisme, la gent propera a l’ex-número dos de Mínguez, Toni Martínez i pel projecte que naix de l’entorn de Copete. El tret de sortida de la cursa valenciana s’ha disparat. I, de moment, tots semblen d’acord només en un punt: evitar l’extrapolació de les lluites estatals.