Són les 10.40 hores del matí i a la cantonera entre l'avinguda Corts d'Aragó i l'Hispanitat no deixa d'entrar i eixint clientela. És dia feiner i Octavi Serret no para quiet. Una senyora gran li demana sobres; al jubilat que s'aboca per la vora, Serret ja li té preparat el Heraldo de Aragón; un xic en la trentena arreplega un sobre amb un llibre descatalogat; "què tens revistes de macramé?", li pregunta una senyora que ve de fer la compra; "què et queda loteria del Niño?", demana un altre. A tots els coneix pel nom i se'n sap els hàbits, les rutines i les manies. "Aquest llibre t'agradaria molt perquè a més complementa un altre que ja et vas endur", li etziba a una clienta interessada en el moviment carlista, mentre li apropa un volum sobre Ramón Cabrera. "Però és veritat que el dia 31 tanques?", li pregunta, un punt incrèdula, la senyora. "Llibreria Serret tanca, sí, però no marxo", li respon Octavi, amb convicció.
La pregunta es repeteix durant tot el matí. Perquè el tancament de la Llibreria Serret és una notícia de volada a Vall-de-Roures, a la comarca del Matarranya. Ho és pel que significa per aquest municipi de 2.400 habitants situat a l'Aragó el tancament de qualsevol establiment. I ho és, també, perquè al llarg de les quatre dècades que ha estat obert ha esdevingut un lloc de referència per a la cultura catalana. La nova del tancament, doncs, traspassa, de molt, l'àmbit d'interès d'aquest poble banyat pel riu Matarranya i coronat per un castell gòtic, imponent, pètriament majestuós. Perquè de la seua xicoteta llibreria estant, en aquell territori allunyat de tot i equidistant de tot, Serret ha esdevingut un activista cultural, algú que ha fet mans i mànigues per aproximar i difondre coneixements i per normalitzar la cultura catalana. "Una màquina de fer cultura", que en diria Vicent Sanz. Les quatre dècades de dedicació li han valgut aquests darrers anys bona cosa de reconeixements: la Creu de Sant Jordi, l'any 2017; el Premi Nacional de Cultura del Consell Nacional de Cultura i de les Arts, el 2009; el II Premi Franja, Cultura i territori 2009; el Premi Llibreter 2016 i el Premi Cepyme Aragó 2018.
"La Llibreria Serret ha sigut la meua plataforma per fer cultura", explica, entre client i client. D'aquestes quatre parets han sorgit una pila de projectes literaris i culturals: presentacions de llibres ("una cada dissabte!", recorda), trobades d'escriptors i escriptores,... Res no se li escapa, a Octavi, de qui tothom reconeix la dedicació i l'olfacte. La darrera activitat que ha organitzat ha estat unes jornades per conèixer Pere Mauri, l'últim pastor càtar. "La meua vida ha girat al voltant de la literatura i la investigació històrica", reconeix. Les prestatgeries avui són plenes a vessar de llibres, sobretot d'aquells referenciats a l'àrea de l'Ebre, siga sobre història local, senderisme o investigació etnològica. Difícilment ningú no pot fer ombra a un catàleg tan ben assortit. Quinze mil dels 45.000 títols de què disposa versen sobre aquestes comarques de cruïlla, el nus gordià de l'antiga Corona Catalanoaragonesa.
Una vida de dedicació
La seua passió per la paraula li va nàixer a Octavi de ben xicotet, quan es mirava i remirava aquells lloms que son pare col·leccionava. S'hi endinsà i ja no se'n va saber escapolir. "A quinze anys vaig decidir que no volia estudiar més, així que mon pare em muntà una papereria-llibreria, tot i que també teníem un espai on veníem insecticides perquè mon pare s'hi havia dedicat tota la vida. D'ell vaig heretar l'olfacte comercial. Al cap de poc de posar-m'hi, els meus amics tenien la casa plena de llibres. Soc un gran venedor. Els meus amics diuen que seria capaç de vendre un congelador a un esquimal", riu l'Octavi, a qui tothom, per aquestes contrades coneix com Octavio.
El 1984 va succeir quelcom que va canviar la seua trajectòria. Aquell any, li deixaren en la tenda un llibre del poeta Desideri Lombarte, el primer llibre en català que editava la Diputació d'Aragó. "Jo el vaig amagar, no li donava gens d'importància, fins que un dia va vindre un lector amic d'ací i em va dir "Vull aquest llibre i a tu que ets llibreter et correspon tenir els llibres escrits en la teua llengua". Superat el primer esverament, per mi allò va ser una revelació: vaig prendre consciència de la llengua que parlava i del paper difusor que jo podia fer des de la meua llibreria. Això i intentar agermanar els tres territoris que conflueixen al Matarranya -Aragó, País Valencià i Catalunya- han estat els meus dos propòsits al llarg d'aquestes quatre dècades". Tot plegat l'ha convertit en un aglutinador, algú que, de Vall-de-roures estant, és reconegut en els cercles literaris de València, Saragossa i Barcelona.
L'agost de 2017 va organitzar un encontre al qual acudiren 300 escriptors i escriptores d'arreu del territori per presentar el llibre col·lectiu L'Ebre, un riu literari. La coedició ha estat una altra de les facetes d'aquest home de posat seriós i paraula ràpida. El riu que parla (2008), La Dama del Matarraña (2009), Follets del Matarranya (2009), Galeria Ebrenca (2010), Poesia de frontera (2011), El tren de Zafán (2011), Matarraña secreta (2019),... són algunes de les obres que ha promogut o en què ha participat.
Tota aquesta energia la canalitzarà Serret en un nou propòsit: el d'agent cultural. "Tanco però no me'n vaig -puntualitza-. Tinc 54 anys i m'he dedicat tota la vida a la llibreria, fent en el temps lliure allò que més m'agradava, que és la gestió cultural. Ara m'ha sorgit una oportunitat laboral com a gestor cultural i no vull desaprofitar-la". Al cap ja li bullen mil i un projectes, iniciatives que teixeix amb les complicitats guanyades aquests quaranta anys. El racó de la llibreria, a més, es reconverteix: aquest 31 de desembre abaixa la persiana, és cert, però des de l'1 de gener esdevé subseu de l'Associació Cultura Ilercavònia Terra Nostra, una entitat nascuda el 2015 amb l'objectiu d'impulsar activitats als territoris de les antigues tribus ibèriques ilercavones, en el territori històric de la diòcesi de Tortosa. "Del que es tracta és de recuperar i valorar els orígens, la nostra història. Volem establir un punt de trobada, de cruïlla, d'un territori dividit de forma artificial per les fronteres administratives. No m'agrada que es digue que tanca la Llibreria Serret, perquè de les seues cendres ara naix Ilercavonia i des d'ací continuarem fent cultura", explica mentre continua despatxant la clientela en aquest xicotet racó del món que avui, 31 de desembre, està a punt per a la metamorfosi.