-Quin és l'origen de l'actual crisi?
El passat 21 de novembre, el Consell Rector del Patronat de Festes de Castelló, amb els vots favorables dels membres designats per PSPV-PSOE i Unides Podem, va decidir deixar en suspens laJunta de Festes. Compromís hi va votar en contra. La decisió ha suposat un terrabastall en el món fester castellonenc, tradicionalment conservador. La intenció de la regidora, Pili Escuder, validada pel Consell Rector, és que amb motiu del 75 aniversari de l'actual model de festes, aquestes siguen organitzades per una comissió especial.
-Quins són els arguments per prendre aquesta decisió?
Ara fa dos anys, l'Ajuntament de Castelló va convocar un Congrés Magdalener, un fòrum on discutir sobre el futur de la festa a la ciutat. En aquell congrés es va decidir, entre altes temes, com ara donar més autonomia a la Junta, crear una comissió destinada a reformar els estatuts del Patronat de Festes. Com que encara no existeixen uns nous estatuts, des de la regidoria de festes, que ostenta Pilar Escuder (independent, però en la llista socialista), es va argumentar que tot atenent a "un criteri de prudència" era aconsellable "suspendre el procediment de renovació de la Junta de Festes" fins disposar dels nous estatuts. La decisió és del tot inèdita i ha provocat el rebuig unànime de totes les persones que han presidit la Junta i dels col·lectius vinculats a la festa. Els partits en l'oposició ho cataloguen de "colp d'estat a la festa".
-Com es regeixen les festes de la Magdalena?
Fins 2015 les festes de la Magdalena van ser organitzades per la Junta de Festes, un òrgan creat durant el franquisme i reformulat el 1988, quan el socialista Daniel Gozalbo va impulsar per consens polític la democratizació de l'òrgan i se li va atribuir autonomia en les funcions d'organització de les festes. Durant l'etapa de govern del PP a Castelló (de 1991 a 2015), la Junta va disposar de mànega ampla per fer i desfer al seu antuvi.
El govern del Grau (PSPV-PSOE i Compromís, més el suport extern de Castelló en Moviment) va voler acabar amb aquest estat de coses i va activar el Patronat de Festes, un ens d'obligada creació d'ençà que la capital de la Plana havia esdevingut gran ciutat, l'any 2006. El PP, tot i estar-hi obligat, havia dilatat l'activació del Patronat mentre va governar.
Així doncs, des de 2015 les festes de la Magdalena són regides, de facto, per un Patronat Municipal. D'ell depenen altres tres ens:
-El Consell Rector: és el màxim òrgan col·legiat del Patronat i en formen part l'alcaldessa, la regidora de festes, els representants dels grups municipals i quatre vocals en representació de l'assemblea general.
-L'Assemblea General: és l'òrgan de participació ciutadana en el Patronat. En formen part els representants dels ens festius, les associacions de veïns, les associacions culturals i els representants de l'Ajuntament i del Consell Rector.
-La Junta de Festes: és l'òrgan de col·laboració i suport que, de fet, i sense el reconeixement dels estatuts, fa possible l'organització de les festes. La presidència de les festes és ocupada per una persona del món de la festa a proposta de l'Assemblea General.
-Quan s'havia de renovar la Junta?
La Junta es renova cada quatre anys i és triada per l'Assemblea. Des del juliol de 2018 n'era presidenta Noelia Selma, en substitució de Juanvi Bellido, que va ser destituït per l'anterior regidora, la socialista Sara Usó. El mandat de quatre anys de la Junta acabava aquesta tardor. Per al nomenament d'una nova Junta calia que, després de les eleccions, es convocara una Assemblea a tal efecte. El Consell Rector, però, no ha convocat la dita Assemblea per procedir a nomenar la Junta d'ençà que es constituí el nou Ajuntament.
-Quin ha estat el desencadenant de la crisi que està fent trontollar l'Acord del Fadrell?
El passat dijous PP i Ciutadans van presentar en el plenari de l'Ajuntament una moció que instava el Patronat a convocar, en el termini de 15 dies, l'Assemblea General de les Festes, amb la finalitat que aquest òrgan vote la renovació de la Junta de Festes, una opció contrària a l'expressada pel Consell Rector encapçalat per la regidora Pilar Escuder. La moció va tirar endavant amb els vots favorables de PP, Ciutadans, Vox i Compromís.
D'aquesta manera Compromís escenificava el seu rebuig a la posició de PSPV-PSOE i Unides Podem. La formació valencianista considera que la decisió d'Escuder de suspendre la Junta de Festes és contrària als Estatuts antics que encara estan en vigor, almenys mentre no s'aproven els nous.
-Quines conseqüències pot tenir aquesta topada?
Ja durant la discussió en el plenari, la regidora Pilar Escuder va advertir Compromís que si s'alineaven amb els partits de la dreta "haurien d'atenir-se a les conseqüències". Després del plenari, els socialistes van eixir en tromba contra els seus socis de govern, a qui van acusar de deslleials. Omar Braina, portaveu dels socialistes a l'Ajuntament va acusar els valencianistes de "pretendre desestabilitzar el govern tot alineant-se amb la dreta i l'ultradreta". Aquell mateix dia, els socialistes van deixar en suspens les negociacions dels pressupostos per l'any pròxim.
-Hi ha risc que aquests fets dinamiten l'acord de Fadrell?
Des que les forces d'esquerra van descavalcar la dreta, l'any 2015, al govern municipal de Castelló, la de la setmana passada ha estat la crisi de més profunditat viscuda entre els socis. Compromís està molest pel to dels retrets dels socialistes i els retreuen que la regidora Pilar Escuder els informara de la seua decisió de liquidar la junta quinze minuts abans de començar la reunió del Consell Rector a pesar de la transcendència d'aquesta decisió. Amb tot, els valencianistes descarten l'opció de trencar l'Acord de Fadrell. Els socialistes, per la seua banda, estudien l'opció de reestructurar les regidories. Aquesta reestructuració podria passar per cedir-li a Compromís les competències en matèria festiva.
-Com ha estat la relació, des de 2015, del govern progressista amb el món de la festa?
Sense arribar a la bel·ligerància que Pere Fuset ha trobat a València entre els sectors més rancis del món faller, la relació entre el govern progressista i el món magdalener -tradicionalment conservador- la passada legislatura va ser força complicada. Quan l'equip d'Amparo Marco va arribar al consistori era president de la Junta de Festes Jesús López, qui va fer i desfer durant 13 anys al capdavant de la festa, fins convertir-ho en una mena de cortijo. La seua acció al capdavant d'aquest òrgan es va disseccionar en una comissió d'investigació a l'Ajuntament que va posar en evidència que López havia extret beneficis per a ell o el seu voltant de la seua condició de president de la Junta.
A López el va substituir Juanvi Bellido, un home en qui l'Ajuntament progressista tenia dipositades certes esperances. Tanmateix, les topades amb l'equip d'Amparo Marco foren constants, com també de Bellido amb el seu propi equip a la Junta. La relació va acabar amb la destitució de Bellido i la interposició d'una querella d'aquest contra l'ex-regidora socialista Sara Usó. L'ex-president es va presentar a les llistes de Vox en els passats comicis autonòmics. A Bellido el va substituir Noelia Selma, primera dona presidenta de la Junta, amb qui l'alcaldessa ha mantingut fins ara una relació tensa.
Amb l'objectiu de renovar la festa, l'Ajuntament va promoure la celebració, el novembre de 2017, d'un Congrés Magdalener, el primer que se celebrava després de 22 anys. Tanmateix, la falta d'implicació del propi consistori i de l'àmbit fester més progressista, va provocar que les tesis més conservadores acabaren imposant-se en el Congrés, que no va imprimir el tarannà renovador a la festa que es pretenia des del govern municipal.