Tsunami de dubtes

Mirar dins o mirar fora. Dins d'un bar del carrer Benavent, d'aquells de taules de marbre i màquines escurabutxaques com a únic fil musical, la gent dubta sobre si dirigir l'atenció sobre la pantalla o fixar-la al que està passant més enllà de la porta. El Camp Nou és a poc més de cent metres i el televisor informa que un gol del merengue Gareth Bale ha estat anul·lat. És dia de Barça - Madrid -zero a zero final al marcador, per si algú cercava aquesta dada- i, com de costum tot s'atura. O així ho mana el protocol. El Tsunami Democràtic ha convocat a tothom als voltants del camp en una nova jornada de protesta per aprofitar l'aparador mundial que suposa un matx que ja va haver de ser anul·lat el 26 d'octubre per por a les protestes independentistes, amb la sentència recentment publicada.

Però, no se n'escapa. Un dia més, tornen les càrregues policials als carrers de Barcelona i amb elles els contenidors cremant. El barri de Les Corts debuta com a escenari. I els usuaris del bar del carrer Benavent en són espectadors de luxe. Un grup de poetes que és a dins prenent unes cerveses s'aferra a la porta de vidre per observar com comencen les càrregues. El davanter culer Luís Suárez envia un xut per sobre del travesser i els parroquians s'enduen les mans al cap. Això succeeix a la vegada que uns cinc manifestants s'afanyen a esmunyir-se dins del bar per escapar de les càrregues dels Mossos d'Esquadra. Se senten cops i crits. Una màquina escurabutxaques buida l'estómac. I un dels habituals del bar, un senyor baixet, gros, calb i de nas prominent, entra fent crits i renecs contra els manifestants que cremen un contenidor a la cantonada i fa dues vegades la salutació feixista. Ningú no li presta gaire atenció. El partit encara els últims minuts aferrat a l'empat a zero i les protestes segueixen enceses. L'eclèctica barreja que omple el bar assisteix confusa al pictòric excés d'imputs.

Uns dubtes, els dels que presencien l'oferta de la Societat de l'espectacle -així resa un llibre de Guy Deboard que du a les mans un dels poetes-, que no són ni els únics ni els més importants de la jornada d'avui.

Dubte primer: què fem?

"Estem aquí asseguts esperant, no sabem què s'ha de fer", expliquen dos manifestants que seuen al marge d'una vorera del carrer Menéndez Pelayo, al costat muntanya del camp. Són les set de la tarda i fa prop de tres hores que són a lloc. El Tsunami havia convocat els manifestants a les quatre de la tarda a quatre punts clau al voltant del Camp Nou. Així, les persones provinents de la Catalunya Central, el Camp de Tarragona, Lleida i els Pirineus s'han concentrat a l'encreuament entre el carrer Arístides Maillol i l'avinguda Joan XXIII; els de Barcelona ciutat a Joan XXIII amb el carrer Menéndez Pelayo; els de l'Hospitalet, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Penedès, el Garraf, les Terres de l'Ebre i el País Valencià a travessera de les Corts amb Aristides Maillol i, finalment, els de Girona, el Barcelonès Nord, el Vallès Oriental, la Catalunya Nord i les Illes a travessera de les Corts amb Elisabeth Eldenbenz. També s'havia demanat a totes les persones amb accés a l'estadi que ho notifiquessin a través de l'aplicació de mòbil de l'organització per tal de poder orquestrar l'acció a l'interior del camp. Més enllà d'això, les intencions del Tsunami, també per a la gent que s'apilava als afores del camp han estat un secret per a tothom fins a pocs moments abans de realitzar-se.

A l'hora de la convocatòria l'afluència a tres de les quatre cantonades és més aviat baixa encara. A la quarta, a Menéndez Pelayo amb Joan XXIII, directament no hi ha ningú. Els Mossos d'Esquadra barraven l'accés a tota l'avinguda que uneix l'Hotel Sofia amb el Camp Nou per garantir l'entrada dels autobusos amb el que s'han desplaçat els jugadors del Barça i el Reial Madrid. Ambdós equips s'havien concentrat al mateix lloc, a cinc minuts de l'estadi, de forma excepcional, per facilitar la tasca policial que els ha garantit l'accés. Els jugadors del Madrid hi han passat la nit, mentre que els del Barça hi han arribat abans de l'hora de dinar. Una mica abans una notícia publicada a La Vanguardia anunciava que el Tsunami tenia previst llançar pilotes inflables a l'estadi. Des del Tsunami Democràtic es desmentia que aquest fos el pla i, en un gir irònic, convidava tothom a dur pilotes inflables al camp en el marc de l'anomenat #LaVanguardiaChallange.

Mentre els mil mossos, els dos mil agents de seguretat contractats pel Barça i els 500 agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil mobilitzats per l'ocasió anaven ocupant les seves posicions als voltants de l'estadi -una tasca iniciada ja de bon matí-, els autocars arribats d'arreu del territori començaven a descarregar gent en comptagotes a les proximitats camp. Una minimanifestació en contra les bales de goma posava la primera nota de color i uns ultres es reunien al bar Mà de Morter, a l'extrem de travessera de les Corts amb Elisabeth Eidenbenz. "Puigdemont a presó", exclamaven alguns.

La primera pista destacada del Tsunami arribava a les quatre i un minut a través del seu canal de Telegram, on ja hi ha inscrites més de quatre-centes mil persones. "Per dur a terme l'acció del Tsunami Democràtic és imprescindible que el partit es pugui disputar i l'afició amb entrada i carnet pugui accedir a l'estadi", resava el missatge. Afirmava també que els concentrats sense entrada podrien veure el partit en directe i que hi hauria gent encarregada de repartir cartells amb el lema "Spain sit and talk". Més de cent mil que repartien amb èmfasi desenes de voluntaris. La gent deambula sense rumb fins que a dos quarts de vuit del vespre el Tsunami anuncia pels seus canals que hi haurà projeccions del partit a travessera de les Corts. Una columna de gent fa la volta a l'estadi per arribar al punt assenyalat encapçalada per lletres gegants que escriuen la paraula Llibertat.

Dubte segon: on són els Mossos?

Quan la columna arriba a l'entrada 18 del camp, a tocar d'on ha de començar la projecció, topa amb els insults, els objectes llançats i els cops de més d'una cinquantena de membres de Supporters Barça -un dels grups que formen part de la Grada d'Animació del Barça i que es caracteritzen pel caràcter ultradretà de molts dels seus membres, el tarannà violent i l'espanyolisme. No hi ha cap agent de policia i tothom es pregunta per què. Els hooligans han arribat abans de les quatre al bar, on han estat vigilats de prop pels Mossos. No obstant això, quan a quarts de vuit han decidit començar el camí per entrar al camp, la presència policial es feia fonedissa. Així, entre impunitat, avançaven en direcció a l'entrada de l'estadi de travessera de les Corts amenaçant la gent que volia gravar-los amb el mòbil i propinant puntades de peu i clatellades considerables a aquells que gosaven desobeir.

En general, però, els manifestants independentistes feien cas omís a la seva presència. Això ha estat així fins que els Supporters Barça decidien, encara sense antidisturbis a la vora, girar-se contra els manifestants independentistes. Després de contenir-se uns moments, s'han desfet a cops i a perseguir alguns dels independentistes que els increpaven. Quan feia ja uns minuts que s'allargava la confrontació, apareixien una vintena d'agents de la Brimo dels Mossos d'Esquadra, que establien un cordó que separava els dos grups. La línia policial, però es desfeia ràpidament en càrregues que donaven el tret de sortida als aldarulls de la nit. Els hooligans ultradretans han desaparegut del panorama i la confrontació s'ha centrat en els xocs entre Mossos i manifestants independentistes que, abans que acabes el partit, ja alçaven algunes barricades amb contenidors cremant als voltants de l'estadi. Una mostra de petites dimensions de les imatges de la resposta a la sentència es replicava ara a la part alta de Barcelona.

Els atacs de l'extrema dreta violenta també van formar part de les protestes de resposta a la sentència. En concret el dia 17. En aquella ocasió, els ultradretans van aconseguir arribar a la manifestació independentista, on van colpejar un jove, tot burlant un operatiu dels Mossos d'Esquadra que va pecar de passivitat. En aquesta ocasió, però, els membres de Supporters Barça ni tan sols han necessitat això davant una notable absència d'agents policials.

Dubte tercer: quo vadis Tsunami?

Èxit o punxada? No queda clar quin ha de ser el barem de l'acció de l'organització clandestina que ha liderat les principals accions de la resposta a la sentència. Una novetat si es té en compte que tant l'ocupació de l'aeroport d'octubre com el tall de la Jonquera de novembre podrien ser considerats triomfs del moviment. Com en el partit, en aquesta ocasió la valoració podria quedar en empat. Per part del Tsunami Democràtic s'ha destacat que la repercussió que ha tingut la qüestió al llarg de les darreres setmanes i que, d'aquesta manera, han aconseguit enviar el seu missatge arreu del món. El camp s'ha omplert de cartells blaus amb el lema 'Spain sit and talk' i caretes de Leo Messi -encara que alguns d'aquests accessoris han acabat a la brossa després de ser requisats per encarregats de seguretat del camp- i durant la segona part, el llançament de pilotes inflables grogues a la pista ha fet aturar el partit un parell de minuts.

No obstant això, a l'exterior del camp, les càrregues policials no han permès fer funcionar els projectors que hi havia preparatsi molts dels participants no han acabat d'entendre perquè se'ls havia convocat als voltants de l'estadi durant tantes hores. Si en una cosa havia destacat fins ara el Tsunami, era en la seva capacitat de fixar objectius clars i en comunicar les seves accions per tal que el moviment les percebés com a victòria. Aquest cop, cap de les dues coses les ha dut a terme amb èxit. Des del seu canal de Telegram s'han excusat explicant que la convocatòria a l'exterior del camp "estava reforçada amb una segona acció que per l'actuació policial no ha estat reeixida. Tsunami no posa excuses". Per a l'especulació queda pensar què hauria pogut passar. No evitarà, però, un cert desgast de la marca Tsunami Democràtic. Un dubte que s'estén també al futur de l'organització clandestina. A diferència d'altres vegades, el Tsunami no ha alertat de futures accions en acabar el partit.

Caldrà esperar què depara per al futur un Tsunami que ha aportat a l'independentisme tardes d'èxits com les del Barça de Guardiola però que, en aquesta ocasió, ha estat més a prop dels dubtes que general el Barça de Valverde.