El futbol ha estat un fenomen de masses des dels seus inicis. Des de petits barris o municipis fins a grans nacions viuen les victòries del seu equip com a seves. És un esport capaç d’unir a persones de qualsevol origen i condició, i també de dividir-les i enfrontar-les. “L’opi del poble”, “pa i circ” o “el més important de les coses menys importants”, en nombrosos episodis de la història el futbol ha estat emprat arreu del món com a eina d’instrumentalització política o de protesta i reivindicació, tant per part de governs i grans poders fàctics com per part de la ciutadania. La mobilització impulsada per Tsunami Democràtic per al Barça-Madrid -que va provocar l’ajornament del Clàssic de la Lliga- insta la ciutadania a envoltar el Camp Nou dimecres partir de les 16 hores. Tot i que encara es desconeix l’acció concreta que ha preparat la plataforma a l’interior de l’estadi, la iniciativa ja compta amb més de 25.000 persones inscrites. Aquestes protestes organitzades per Tsunami entorn el Barça-Madrid per donar visibilitat i abast internacional al conflicte català i per forçar el Govern espanyol a dialogar tenen nombrosos precedents històrics, més llunyans i més recents, arreu del món. Episodis en què un partit de futbol va passar a ser quelcom més que una escenificació lúdica de la identitat i va ser utilitzat com a instrument per a donar veu a tendències polítiques, reivindicacions socials, rivalitats entre nacions, escenificacions de poder… Repassem cronològicament les cites més destacades de la història del futbol modern.
Barça-Júpiter, 14/6/1925. L’estadi del Barça és clausurat tres mesos per la xiulada a l’himne espanyol .
Protesta històrica amb connotacions - i posteriors conseqüències polítiques- l’any 1925 al camp de les Corts de Barcelona, en un partit amistós disputat entre el Futbol Club Barcelona i el Club Esportiu Júpiter, vinculat al barri de Sant Martí. Es tractava d’un partit d’homenatge a l’Orfeó Català, i els dos equips barcelonins participaven en qualitat de vigent campió de la Copa d’Espanya i la Copa Catalunya i campió de la segona divisió catalana i espanyola respectivament. La celebració del partit no havia estat autoritzada per l’Estat -Espanya vivia sota la dictadura de Miguel Primo de Rivera des de 1923- perquè les autoritats entenien que tenia un caràcter reivindicatiu de la llengua i la cultura catalana. Tot i això, la directiva del FC Barcelona, llavors presidida per Joan Gamper, va decidir celebrar el partit.
Durant el descans, una banda de música va interpretar “la marxa reial”, l’himne espanyol, i la majoria dels assistents - prop de 14.000 persones- van protagonitzar una sonora xiulada a l’himne espanyol. Poc després, el General Joaquim Milans del Bosch, llavors Governador Civil de Barcelona, va fer pública la resolució que suspenia al FC Barcelona com a societat durant tres mesos (en un inici foren sis, però la suspensió va ser reduïda), com també clausurava l’estadi durant el mateix temps. Joan Gamper va morir a l’exili.
Mundial d’Itàlia de 1934. Mussolini orquestra la victòria d’Itàlia al Campionat del món
Va ser la segona edició de la història dels mundials de futbol masculí, celebrat a Itàlia. El dictador Benito Mussolini va veure en el futbol una gran oportunitat de promocionar el seu règim feixista. Il Duce va seleccionar personalment als àrbitres i va assistir a tots els partits jugats per l’equip nacional, a l’estadi Mussolini. Tal era l’anhel del dictador italià que va arribar a amenaçar de mort els membres de l’estaf tècnic de l’azzurra: “Vèncer o morir”, va advertir-los. El conjunt italià va endur-se plàcidament el campionat del món en imposar-se a Txecoslovàquia per 2-1, amb la FIFA, l’entitat organitzadora, mirant cap a una altra banda.
Eurocopa d’Espanya de 1964, Espanya-URSS
El règim franquista tenia com un dels principals enemics els comunistes soviètics. Tant era així que en 1960 la selecció espanyola de futbol va quedar eliminada de l’Eurocopa després que Franco prohibís l’entrada al país a la selecció russa per disputar els quarts de final de la competició. Quatre anys més tard, la final entre Espanya i l'URSS de l’Eurocopa d’Espanya de 1964 va ser l’oportunitat del dictador per atorgar-se una victòria sobre el comunisme, segons la narrativa oficial del règim. Fou una victòria esportiva i política.
Hondures- El Salvador, “La Guerra del futbol” el 1969
El futbol va ser aprofitat per detonar un conflicte militar entre els estats d’Hondures i El Salvador. Durant la fase classificatòria del mundial de Mèxic, entre el 6 i el 27 de juny del 1969 es van jugar tres partits entre les seleccions d’Hondures i El Salvador, que llavors mantenien un conflicte obert. Els partits van estar marcats per la duresa i la violència en el terreny de joc per part de tots dos conjunts. Menys d’un mes després, ambdós països van mantenir un combat militar, que es va saldar amb 2.000 morts. El reconegut periodista polonès Ryszard Kapuscinski, un dels grans cronistes de l’època, va recollir a la seva obra La guerra del futbol els aspectes polítics i socials del conflicte, i com el futbol va ser instrumentalitzat per justificar davant de l’opinió pública un conflicte militar.
Quarts de final del Mundial Mèxic de 1986, Argentina-Anglaterra
Diego Armando Maradona passaria a la història pels seus dos gols antològics -la mà de Déu- durant el partit de quarts de final del Mundial de 1986 entre Argentina i Anglaterra. Amb el record de la Guerra de les Malvines encara present, aquesta victòria esportiva va ser vista a l’Argentina com una venjança bèl·lica després de perdre la batalla per les Illes Malvines, Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud enfront dels anglesos, el 1982.
Barça-Madrid, Camp Nou, 16/3/2002. Dos activistes s'emmanillen a la porteria
Aquella tarda del 2002 mig milió de persones havien sortit al carrer a Barcelona per manifestar-se sota el lema: “No a l’Europa del capital i de la guerra”, convocada en rebuig al Consell d’Europa, que s’havia reunit aquella setmana a la ciutat. Un Barça-Madrid és un dels esdeveniments esportius més seguits a tot el món, i dos militants d’Endavant OSAN (Organització Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans) van veure en la celebració del partit una oportunitat de donar visibilitat a la protesta. Quan només s’havien disputat dos minuts de partit, els dos joves d’Endavant van saltar al camp lluint samarretes amb el lema “Aturem l’Europa Capital” i van emmanillar-se a una de les porteries, aconseguint aturar el partit durant prop de deu minuts. En aquell mateix matx, al minut 78 de la segona part, activistes de l’esquerra abertzale van saltar al camp amb una ikurriña i una pancarta en favor de l’apropament dels presos polítics a les presons d’Euskal Herria.
Barça-Madrid, Camp Nou, 20/11/2004. La JNC desplega una pancarta amb el lema “Catalonia is not Spain”
Una altra vegada la celebració d’un clàssic Barça-Madrid va ser objecte d’una reivindicació política. El 2004, durant l’enfrontament de lliga que es disputava al Camp Nou, una pancarta gegant -trenta metres de llarg per dos d’ample- amb el lema “Catalonia is not Spain” va lluir en un dels amfiteatres durant tot el partit. L’acció va ser organitzada per la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), les joventuts de Convergència Democràtica. Llavors la Comissió Antiviolència va desestimar denunciar l’assumpte en considerar que no existia incitació a la violència i que la llei no establia res sobre reivindicacions polítiques, tot i que arreu de l’Estat l’emprenyamenta va ser bastant important, tal com reflectien els mitjans de l’època.
Final Copa del Rei 2018, Barça-Sevilla 21/04/2018. La Policia requisa samarretes grogues
La Final de la Copa del rei de 2018 disputada a l’estadi Wanda Metropolitano entre l’FC Barcelona i el Sevilla FC va estar fortament marcada pel conflicte polític català. La Policia va requisar, a les portes de l’estadi, samarretes de color groc, estelades, pancartes en suport als presos polítics, i qualsevol altra peça de roba de color groc a tots aquells que accedien al camp. Entitats sobiranistes havien emplaçat a dur símbols per solidaritzar-se amb els presos i exiliats polítics en un partit que comptava amb la presència de Felip VI. A l’inici de l’estadi, una gran part de l’estadi va protagonitzar una sonora xiulada a l’himne espanyol, cosa que s’havia produït durant les anteriors edicions de la final de Copa del Rei en què havia jugat el Barça.
Unión La Calera-Deportes Iquique, 26a jornada del Campionat xilè, 22/11/2019. Suspenen un partit de lliga a Xile per protestes a l'estadi.
Xile viu des de fa mesos submergit en una situació d’inestabilitat, amb protestes contra el Govern, i sota una repressió policial que encén més el foc dels enfrontaments entre la ciutadania i les forces de seguretat de l’Estat. El partit entre l’Unión La Calera i el Deportes Iquique era el primer partit després d’un mes de suspensió del Campionat de futbol xilè, a causa del clima social que es viu al país. El partit, disputat a l’estadi Monumental de Santiago de Xile, va haver de ser suspès al minut 67 després que un grup de persones accedís sense permís i amb actitud violenta a l’estadi. Els manifestants advertiren que continuarien amb el boicot als partits i amb les protestes contra el govern xilè.
Rayo Vallecano-Albacete, 15/12/2019. Se suspèn per primer cop un partit de futbol a Espanya per càntics a la grada
Per últim, el cas més recent en què l’esport rei s’ha vist immers en qüestions polítiques ha estat aquest darrer de setmana, durant la celebració del partit entre el Rayo Vallecano i l’Albacete. El partit va ser suspès el passat diumenge pels càntics de la grada de l’equip de Vallecas cap al jugador ucraïnès Roman Zozulya: “Zozulya ets un nazi”, “Zozulya puto nazi” o “Fora de Vallecas”. En el descans, els dos equips van pactar no tornar a sortir a la gespa i l’arbitre va procedir a la suspensió. La Lliga de Futbol va mostrar el seu acord amb la decisió de l’àrbitre. L’afició del Rayo ja va frustrar el fitxatge del jugador ucraïnès per l’equip madrileny el 2017 per la seva vinculació amb grups d’extrema dreta com Pravys Sektor o el Batalló Azov, o la seva relació amb el col·laboracionista nazi ucraïnès Stephan Bandera. És el primer cop a la història del futbol espanyol que se suspèn un partit per càntics o insults a les grades, i no eren pocs els precedents.
Ara, Tsunami Democràtic aprofita l’aparador del clàssic per donar visibilitat internacional a la seva protesta, que insta al govern espanyol a dialogar per trobar una solució política per Catalunya. Més de 1.000 unitats dels Mossos d’Esquadra estaran presents a les immediacions de l’estadi, a l’expectativa de conèixer l’acció concreta que ha preparat la plataforma. S’especula amb el desplegament d’una pancarta o una possible invasió del terreny de joc. Tsunami ha citat la ciutadania a mobilitzar-se cap al Camp Nou a les 16 h de la tarda, en una jornada, diuen, en què el futbol no pot mantenir-se al marge del context social i polític del país.