Viatge de retorn a la terra

La segona edició del certamen FirAll que es celebrarà a Xàtiva és un intent de projectar l'all tendre, un valuós producte agroalimentari local. I sobre la base d'aquest conreu, dinamitzar diferents sectors com el comerç, l'enologia o el turisme. Una tornada als orígens agrícoles de la capital de la Costera com a eina de promoció econòmica i turística.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les arrels agràries de Xàtiva estan molt difuminades ja en l'imaginari col·lectiu de la ciutat. La cruïlla "on comença l'horta i acaba el secà", de la immortal cançó de Raimon "Jo vinc d'un silenci", s'ha anat transformant al llarg del darrer mig segle en una ciutat eminentment comercial esquitxada d'algunes poques indústries. Perquè la descoberta del potencial turístic de Xàtiva és relativament recent i el seu desenvolupament encara és a les beceroles, per estrany que sone tractant-se d'una ciutat amb aquell cabdal patrimonial.

Cartell de la segona edició del FirAll.

L'agricultura ha persistit com una part del paisatge, una activitat residual en comparació al conjunt d'activitats econòmiques. Però si hi ha un conreu que Xàtiva ha interioritzat com a propi és el de l'all tendre. Una varietat amb denominació d'origen oficiosa (la intenció és gestionar una D.O. oficial) i grans possibilitats gastronòmiques. Difondre aquest conreu i aconseguir la D.O. per al mateix -la lluita està ara en obtenir la certificació prèvia de l'Indicador Geogràfic Protegit (IGP)- era l'objectiu de la posada en marxa de FirAll, un certamen que es llançà a rodar l'any 2016 i que, per tant, celebra enguany la segona edició, entre els dies 16 al 19 de febrer.

La intenció, tanmateix, va més enllà de l'organització d'una fira agrícola i comercial al voltant d'un producte estrella. L'atrevit cartell del 2016 representava la interacció de l'all tendre amb la resta de sectors econòmics: la imatge mostrava un dels comerciants més coneguts de la ciutat, Paco Garcia, amb una indumentària a mig camí entre un hipster elegant vestit en la seua botiga de roba i un collidor d'alls. Enguany, la protagonista del cartell és Ana Alcaraz, fornera d'un dels barris populars de Xàtiva, la manera de "posar en valor els diferents sectors econòmics de la ciutat i una dona real", explica el primer tinent d'alcalde i regidor de promoció econòmica, Miquel Lorente.

Alls, quilòmetre zero i turisme gastronòmic

"Volíem posar l'horta en el centre. Es tracta d'un conreu que ens singularitza, amb famílies que porten treballant-hi molts anys, i un producte de quilòmetre zero que cal potenciar. Però també pot ser un atractiu gastronòmic: el 75 per cent de la gent que es mou turísticament ho fa moguda també per motius gastronòmics", argumenta Lorente. Enguany es farà per primera vegada un concurs gastronòmic amb l'all tendre com a producte principal i un jurat format per importants cuiners locals, Jordi Garrido, Vicent Patiño i Manuel Alonso.

Rentant els alls//Imatge cedida per Levante-EMV La Costera.

FirAll servirà també per reivindicar Xàtiva com a capital de Terres dels Alforins, la zona vinícola intercomarcal coneguda com "la Toscana valenciana". Per proximitat, els vins dels Alforins, que tindran espai propi en la fira, es considera que poden ser un altre atractiu turístic afegit. Com a complement a la mostra dels vins de bodegues com Celler del Roure, Daniel Belda, Rafa Cambra o Heretat de Tavernes, entre més, s'ha promogut un curs de tast organitzat per la Universitat Politècnica de València.

El certamen de Xàtiva, a més d'això, inclou una programació cultural, amb actuacions entre altres de Dani Miquel i l'humorista Eugeni Alemany, en la qual també s'han implicat col·lectius locals com ara la Muixeranga de Xàtiva, l'Escola de Dances o l'Associació de Boixaderes. Fins i tot hi un vessant esportiu (la Mitja Marató de Xàtiva, que arrossega tots els anys un miler de participants, s'ha integrat en la programació de FirAll) i activitats educatives: durant tres dies, el cantaor Pep Gimeno Botifarra acompanyà grups d'escolars a l'horta per explicar-los les particularitats del conreu de l'all tendre.

L'esperit integrador i de generar sinergies de l'Ajuntament és important, però tampoc no es perd de vista l'objectiu central de promoure un conreu que, enguany, ha vist caiguda la producció per causes meteorològiques entre un 30 i un 40 per cent, segons dades aportades per Vicent Perucho, president de l'Associació de Productors d'Alls, un col·lectiu que es va crear per gestionar l'obtenció de la D.O.

Mentre arriba, una ciutat que s'havia reivindicat els darrers temps com a centre històric i comercial, posa la seua horta en el centre del tauler. Tot i que siga per uns dies, un viatge de retorn a la terra.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.