Dimarts s’encenien les alarmes. En diversos mitjans transcendia que els advocats dels presos d’Esquerra Republicana acceptarien la qualificació del segon grau contra els presos polítics catalans. ERC trobava avantatges tècnics en aquesta qualificació. Des de Junts per Catalunya, en canvi, començaven a escoltar-se veus que criticaven aquesta conformitat, atès que troben motius de sobra per demanar l’aplicació del tercer grau sobre els presos polítics.
Entre el segon i el tercer grau hi ha una diferència de flexibilitat. Senzillament, el tercer permet als presos fer vida al carrer si es compleixen una sèrie de requisits a canvi de dormir a les presons. Però el segon grau permet acollir-se a certs articles que contenen alguns elements del tercer grau. És aquesta l’explicació tècnica que fan des d’Esquerra Republicana. I a més, contemplen ben difícil, si no impossible, que es concedesca un tercer grau a unes persones condemnades a entre nou i tretze anys de presó, tot i haver passat dos anys en presó preventiva.
Tal com es preveia, les juntes de tractament de les presons de Lledoners, Mas d’Enric i Puig de les Basses han proposat, sense unanimitat, el segon grau per als nou presos polítics. El segon grau permet 36 dies a l’any de permisos als presos. I aquest grau permet també l’aplicació de l’article 100.2 del dret penitenciari, aplicat per la junta de tractament de la presó corresponent sense que passe per cap òrgan intermedi. Això evitaria la intervenció del Tribunal Suprem, que no pot interferir en l’aplicació d’aquest article.
L’article 102.2 «és com un segon grau i mig», diu el catedràtic de Dret Processal Jaume Alonso-Cuevillas. «Amb la seva aplicació es poden compatibilitzar coses que formen part del tercer grau amb el segon». Tal com recorda l’advocat, l’article va ser aplicat a Oriol Pujol i va ser, posteriorment, revocat pel jutge de vigilància penitenciària, que argumentava que l’alliberament parcial d’aquest encausat generaria «alarma social», perquè «el compliment de la pena ha de ser exemplificador». L’Audiència de Barcelona, al seu torn, va revocar la decisió del jutge de vigilància penitenciària, dient que l’exemplaritat de la pena no està contemplada als paràmetres de la llei penitenciària. L’últim tribunal a decidir sobre la idoneïtat o no d’aquest article és, per tant, l’audiència provincial corresponent.
La part «tècnica» del segon grau
Una vegada s’aplique el segon grau, de seguida es farà el tractament individual per a cada pres. Seria en aquest moment quan es podria aplicar l’esmentat article 100.2. La proposta del segon grau sobre els presos polítics, feta per fer les juntes de tractament de les presons on es troben encarcerats, ha de ser elevada a la comissió de la Generalitat de Catalunya, que probablement la confirmarà. El Departament de Justícia, liderat per la consellera Ester Capella, d’Esquerra Republicana, validaria previsiblement la proposta.
Però des de Junts per Catalunya hi ha la sensació que, amb tots els elements a la mà, hi havia la possibilitat d’obtenir un tercer grau. El diputat Josep Costa posava l’accent en el fet que les juntes de les presons no hagen pres la decisió de forma unànime: «aquesta és la prova que una altra resposta era possible». Qui més contundent s’ha expressat en aquest sentit ha estat Carles Puigdemont, que per Twitter, sense citar ningú, ha lamentat que «alguns tenen molta pressa per fer passar bou per bèstia grossa». Des de l’espai liderat pel president a l’exili entenen que, davant el dubte, calia optar per l’opció més ambiciosa i que més afavorira els presos polítics.
Però des d’ERC no contemplaven l’escenari del tercer grau, atès que no és gens habitual que es concedesca en casos de condemnes tan altes. Alhora, hi ha també una qüestió que podria condicionar no demanar el tercer grau: si es concedeix i es presenta recurs en contra, podria arribar al Tribunal Suprem, que en podria revocar la concessió, vistos els antecedents de l’alt tribunal. El segon grau també podria arribar al Suprem -passant abans pel jutge de vigilància penitenciària-, però hi ha la hipòtesi que, davant les negociacions entre PSOE i ERC per desencallar la investidura de Pedro Sánchez, la Fiscalia no presentarà recurs davant aquesta decisió quan siga aplicada, cosa que sí que podria passar si s’acorda el tercer grau. El portaveu d’ERC al Congrés, Sergi Sabrià, evitava respondre amb claredat quan era preguntat per aquesta qüestió en atenció als mitjans de comunicació.
Alhora, tal com recorda Jaume Alonso-Cuevillas, l’aplicació de l’article 100.2 s’aplica directament per la junta de tractament de les presons i, si hi ha recurs, l’acaba resolent en última instància l’audiència provincial corresponent. En el cas dels presos polítics serien la de Barcelona, demarcació on hi ha la presó de Lledoners; l’Audiència Provincial de Girona, província on està la presó de Puig de les Basses, on es troba empresonada Dolors Bassa; i la de Tarragona, on hi ha Carme Forcadell a la presó de Mas d’Enric. En tot cas, com s’ha dit, el tractament individualitzat de cada pres es pot iniciar ja mateix. «Dintre d’aquest programa es pot incloure l’article 100.2, però això, que seria molt lògic, podria estar condicionat per la investidura. En la mesura que ERC no vulgui posar-li-ho més difícil al PSOE, ho podrien aparcar. I això demostra que aquesta no és una causa política», ironitza Jaume Alonso-Cuevillas.