La convulsió de Ciutadans al País Valencià

La ferida oberta al si de Ciutadans ha supurat. El portaveu de la Diputació de València, José Enrique Aguar, ha deixat el partit pel viratge a la dreta i les alertes de la direcció estatal han frenat el full de ruta per substituir al portaveu a les Corts Valencianes, Alexis Marí, enfrontat amb el sector conservador. Una jornada negra per la direcció valenciana que s'ha completat amb el veto de Rivera a votar a favor de la proposició del PP per diferenciar el 'català' i el 'valencià'. La negativa qüestiona l'aposta pel blaverisme de la formació, que abans havia comptat amb el suport de Barcelona.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Albert Rivera se sentia amb força. Era el seu primer congrés després del llarg cicle electoral i no trobava en el camí cap entrebanc que qüestionara la seua gestió. L'oposició interna havia renunciat a donar la batalla. I la pressió de bona part de la militància de Catalunya no era suficient per forçar la permanència del cognom «socialdemòcrata». Sense gaire crítiques cap al seu lideratge, Rivera va acostar-se al faristol per a proclamar: «Nosaltres estem fent un congrés d'unitat, mentre la resta de partits es barallen entre ells».

El paisatge al País Valencià, però, és ben diferent. D'ençà que l'anterior líder autonòmica, Carolina Punset, va marxar a Brussel·les que la divisió entre el sector conservador i blaver i la facció més liberal s'ha fet més patent. Ni la decisió salomònica del partit d'entregar, d'una banda, el control de l'organització valenciana al corrent més procliu al PP i, de l'altra, de col·locar a Alexis Marí, afí a l'ex-líder i casada amb ella aquest mateix cap de setmana, com a Síndic van temperar les aigües. Al contrari. Les tibantors han augmentat. I aquest dimecres la ferida interna soterrada ha emergit com el Guadiana amb la dimissió del portaveu a la Diputació de València, José Enrique Aguar, de la pota més progressista.

«Ciutadans, a parer meu, ha traït els principis de progrès, centralitat i llibertat que van inspirar la seua creació. S'ha convertit en una marca blanca del PP», denuncia Aguar, en una carta que ha enviat al president de la corporació provincial, el socialista Jorge Rodríguez. «En el cas de la Comunitat Valenciana, l'actual direcció de Ciutadans, controlada fonamentalment per ex-militants del PP, ha col·locat a altres membres del PP, en detriment dels nous actius que creien en els principis bàsics que inspirava Ciutadans», critica en l'escrit.

Aguar anuncia, després de presentar-se en una llista alternativa al conclave intern per aconseguir un lloc a la direcció, que deixa el partit i que passarà a ocupar un seient al grup de no-adscrits. La formació ha demanat que torne l'acta, un extrem que no contempla l'ex-portaveu provincial dels taronja. La renúncia de l'ex-alcalde socialista de Benetússer (Horta Sud) no és l'única a Ciutadans. A Alacant, l'ex-portaveu municipal i també ex-militant del PSPV, José Luis Cifuentes, i el regidor i diputat provincial, Fernando Sepulcre, van plegar fa pocs mesos. Això sí, aquest últim per nombroses irregularitats i per les maniobres amb el president provincial del PP, César Sánchez. Ara actua com a comodí dels populars per tirar endavant projectes polèmics com ara unes expropiacions que beneficien suposadament la seua sogra.

El viratge cap a la dreta de la formació no només ha provocat la marxa d'Aguar. També ha engreixat la fractura del grup parlamentari. La tensió entre els partidaris de Marí i els diputats afins al trident ex-popular conformat per Emilio Argüeso, Juan Córdoba i Emigdio Tormo va augmentar quan Punset va amagar en disputar el lideratge de Rivera. Les crítiques de l'europarlamentària als mètodes de la direcció estatal i l'estreta relació amb Marí deixava en el punt de mira al portaveu a les Corts Valencianes. La dimissió forçada només era qüestió de temps.

Amb el síndic qüestionat, el sector conservador ha maniobrat per fer-lo fora després del congrés intern. Tant, que va fixar-se aquesta setmana al calendari per realitzar la jugada. Però la por de la direcció estatal a perdre almenys quatre diputats del grup parlamentari -Marí, David de Miguel, Alberto García i Domingo Rojo marxarien al grup de no-adscrits, amb el dubte de la decisió de Tony Woodward- ha aturat els plans. «Dos anys i mig de legislatura són massa perquè Marí aguante com a portaveu. Però destituir-lo podria provocar un embolic de conseqüències imprevisibles», apunta un diputat.

La fi del blaverisme 2.0?

Mentre s'intenta espantar la tempesta interna, la direcció valenciana ha rebut de Barcelona un cop a la línia de flotació en la seua aposta pel blaverisme. La proposició no de llei (PNL) del PP sobre la diferenciació entre «català» i «valencià» feia pensar en una nova divisió en el grup parlamentari, després de l'episodi amb la derogació de la llei de senyes. Tanmateix, i malgrat que alguns diputats no foren partidaris, va decidir-se votar a favor «pels interessos electorals i polítics de la formació».

Fernando Giner Fernando Giner, portaveu de Ciutadans al País Valencià, a la seu de Lo Rat Penat.

A Ciutadans, però, hi havia recels amb aquest posicionament. Tot i combregar amb l'aposta regionalista i pel secessionisme lingüístic que practica el partit, qüestionar la unitat de la llengua podia suposar un entrebanc a l'oposició de la portaveu al parlament català, Inés Arrimadas, contra el procés. Els dubtes d'alguns membres va provocar que s'alertara a la direcció estatal d'aquesta jugada. El coordinador estatal de grups institucionals, José María Espejo, va deixar-ho ben clar: calia votar en contra de la PNL del PP. Rivera, segons ha avançat Valencia Plaza, decidia prohibir a Ciutadans anar del bracet dels populars per a qüestionat la científica unitat de la llengua.

La resposta de la direcció estatal va enfurismar el partit. Per a dirigents com ara Fernando Giner, portaveu autonòmic, o Juan Córdoba, subdelegat territorial de la província de València, va estar un autèntic gerra d'aigua freda. No debades, votar en contra de la PNL era escampar benzina per encendre una rebel·lió a les bases, tal com va indignar-se Jesús Gimeno, l'home de Giner al parlament valencià i ex-edil del PP de Moncada investigat en un presumpte cas d'estafa.

Durant el congrés intern, el sector proper a Rivera va intentar negociar una alternativa. La negativa, però, era ferma. D'entrada, a la direcció estatal no acceptaven ni una abstenció. Que l'organització valenciana comptara amb tres membres a l'executiva -Giner i els diputats al parlament espanyol Toni Cantó i Marta Martín- no va servir de res. I per això, al grup va idear-se una esmena ambigua a la proposta del PP per evitar enfrontaments. El text que proposava Ciutadans eliminava el moll de l'os de la iniciativa dels populars: les referències a la llengua pròpia del País Valencià com un «idioma diferent i autònom de qualsevol altra llengua i, en concret, del català».

«L'esmena no era una bona idea. Fins i tot, era un poc desesperada. El PP volia trobar les nostres cosconelles. No l'haguera acceptat mai», indiquen fonts de la formació taronja. En efecte, els populars durant el debat de la PNL han rebutjat l'esmena. Un fet que ha obligat Ciutadans a abstenir-se i realitzar un discurs dur contra el PP. Tant, que, fins i tot, ha estat aplaudit per la bancada de les formacions del Botànic.

L'ordre de Madrid, però, descoloreix l'aposta pel blaverisme que havien impulsat, especialment, Giner i Córdoba. A l'Ajuntament de València, el líder autonòmic ha agitat el discurs anticatalanista i ha defensat entitats secessionistes com ara Lo Rat Penat o la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana. Una estratègia política que havia agitat la formació, i que provocava rebuig al sector més liberal. Punset, de fet, va ser el blanc de les crítiques del sector conservador quan va qualificar en una piulada de «tros de tela» la senyera. En aquell moment, Rivera va donar suport a Giner. Ara, per contra, ha qüestionat la principal consigna del blaverisme: negar la unitat de la llengua, tot i que la ciència filològica ho dictamina així. Ciutadans en plena ebullició al País Valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.