El Govern balear vol que Pedro Sánchez pacti al més aviat possible amb ERC i que, així, el PSOE pugui formar Govern d’una vegada amb Unides Podem. A més de voler-ho, també ho necessita. Reconeix que la seva situació financera, que no és gens bona sinó més aviat tot el contrari, s’agreujaria en ferm si la interinitat de l’Executiu espanyol s’allargués molt més, i ja no parlem si no es pogués investir Sánchez i anéssim cap a unes noves eleccions generals. Possibilitat, d’altra banda, que ningú al si del Govern balear vol ni tan sols contemplar.
Però, a banda de la necessitat pràctica de tenir un Govern a Madrid amb plenes facultats, l’esquerra governamental illenca en general, i en particular la presidenta Francina Armengol, defensen per convicció ideològica la coalició entre PSOE i Unides Podem amb el suport de les forces nacionalistes i independentistes. I no és d’ara. De fet, fa quatre anys Armengol ja es mostrava partidària d’aquesta opció, quan tots els barons territorials del seu partit estaven radicalment en contra de tal possibilitat.
Així era, en efecte. Just després de formar Govern el 2015, la presidenta balear ja es mostrava partidària que el futur Govern central que havia de sortir de les següents eleccions generals —que finalment es convocaren per al mes de desembre d’aquell any— seguís l’exemple illenc. És a dir, un pacte entre el PSOE, Podem i els nacionalistes. En aquells moments Armengol estava gairebé tota sola defensant en públic aquesta idea al si del Partit Socialista. És cert que el PSC pensava igual, però cal recordar que és sobirà, cosa que no passa amb el PSIB, que està sota control jeràrquic del PSOE federal. Aleshores la majoria dels barons del PSOE rebutjaven a la clara el que desitjaven Sánchez i Armengol. Tanmateix, la socialista illenca insistí amb la seva idea una vegada i una altra —tant a Palma com a Madrid— durant els mesos següents. Per a ella aquesta era l’única via raonable, lògica i factible. Ho deia i ho repetia: l’exemple balear havia de servir com a nord per a la configuració del Govern espanyol inequívocament d’esquerres i de cap manera s’havia d’intentar fer-lo a partir d’altres geometries polítiques.
La solitud d’Armengol es va poder comprovar en el comitè federal del Partit Socialista del 28 de desembre de 2015. Fou l’única presidenta autonòmica que hi va aixecar la veu a favor de Pedro Sánchez i de l’opinió del secretari general d’endarrerir el futur congrés federal fins que hi hagués un nou Govern. El que feia, en el fons, era donar suport a Sánchez en un moment que havia quedat quasi tot sol tant amb el seu “no és no” a l’abstenció que permetria la investidura de Mariano Rajoy —com li demanava l’ala dretana del seu partit i tota la dreta econòmica i política— com amb la idea d’intentar un Govern alternatiu de coalició amb Podem i amb el suport dels nacionalistes i independentistes. En aquell conclave socialista els màxims dirigents del PSOE d’Andalusia, Astúries, Castella-la Manxa i del País Valencià prengueren la paraula per mostrar-se radicalment en contra de les tesis de Sánchez i d’Armengol. Però la líder socialista illenca no canvià d’opinió.
Allò acabà com és prou conegut, amb Sánchez defenestrat en el famós comitè federal de l’1 d’octubre de 2016, amb la seva consegüent dimissió de diputat, amb un PSOE dominat a la pràctica per la líder andalusa Susana Díaz —la Sultana, tal i com li deien—, amb la investidura de Rajoy, amb el renaixement de Sánchez quan el març de 2017 tornà a guanyar la secretaria general, amb el procés sobiranista català anant cap al referèndum de l’1 d’octubre de 2017, amb la repressió posterior dels independentistes, amb la moció de censura de juny de 2018 que situà Sánchez al capdavant del Consell de Ministres, amb les eleccions generals d’abril de 2019, amb els comicis autonòmics, locals i europeus de maig del mateix any i, finalment, amb la cita amb les urnes per elegir diputats i senadors el passat 10 de novembre. Un llarg període durant el qual sempre i a cada ocasió que algun periodista li ha demanat sobre el particular —i sovint ho ha expressat sense que ningú li demanés res— Francina Armengol ha dit exactament el mateix que va defensar en aquell llunyà comitè federal del PSOE de fa quatre anys, i que és exactament el mateix que diu ara: “Sempre he defensat un Govern progressista” amb Podem i suport nacionalista i independentista. “I el necessitam aviat perquè es posi a fer feina per assolir un nou sistema de finançament, entre més coses”, deia dilluns de la setmana passada.
L’endemà, al Parlament, el seu home fort en el Govern, el conseller de Turisme i Treball, a més de portaveu del PSIB-PSOE, Iago Negueruela, recordava per a aquest setmanari que “la presidenta sempre ha defensat la mateixa idea des de 2015, la d’un Govern fet a través d’un acord entre el PSOE i Podem” que compti amb “el suport” dels diversos nacionalismes perifèrics. “Com ella diu, per a nosaltres és l’opció preferida i també és una necessitat urgent que es constitueixi i que funcioni normalment perquè estam notant massa que tenim un Executiu central en funcions, això és un problema seriós i hem de superar aquesta etapa al més aviat possible”.
L’exemple balear
Els partits que formen el Govern balear —PSOE, Unides Podem i Més per Mallorca— es reivindiquen com a exemple per formar l’Executiu futur de Pedro Sánchez. Negueruela reconeix en aquest sentit, però, que “és cert que nosaltres som tres partits que comptem amb el suport extern de dos més [Més per Menorca i Gent per Formentera] i que a Madrid els partits que hauran de jugar a favor de la investidura són molts més, molt més diferents i, per tant, tot és i serà molt més complex, però la pregunta que ens hem de fer és molt senzilla: quina alternativa hi ha? Cap. No n’hi ha. Així que o això o eleccions, i no crec que ningú vulgui eleccions”, sentencia.
Les tres formacions governamentals illenques desestimen la idea que les divergències entre els socis siguin un entrebanc que erosioni l’eficàcia de l’executiu format entre diverses forces. “Pensar que una coalició entre diferents partits suposa que tots han de pensar el mateix és equivocar-se”, diu la portaveu del Govern, la socialista Pilar Costa, que també és consellera de Presidència, Cultura i Igualtat. “Per suposat que en el nostre cas hi ha hagut diferents opinions en aquests mesos, igual que n’hi haurà en el futur i n’hi haurà al Govern central, però és que això no és el més rellevant d’un pacte, sinó que ho és, per contra, que les diferents parts puguin acordar, a pesar de les diferències, una actuació conjunta, i això és el que fem aquí i el que esper que es pugui fer a Madrid”, afegeix.
El vicepresident i conseller de Transició Ecològica i Sectors Productius, Juan Pedro Yllanes, d’Unides Podem, es mostra d’acord amb Costa i amb Negueruela: “Necessitem ben aviat un Govern, perquè la interinitat actual no és bona per a nosaltres, ni per a ningú”. Lleva tota la importància al fet que en un Govern de coalició com és el balear, i com podria ser l’estatal, hi surin divergències fruit de les diferències ideològiques entre les parts: “És clar que hi ha diferències entre nosaltres i el PSOE, i també en tenim amb Més per Mallorca, només faltaria que no en tinguéssim; però no passa res perquè som un Govern de coalició i ningú pretén que ens hàgm de fusionar els partits que el formem i, en conseqüència, no cal que pensem per força igual en tot, el que importa és que hem fet un pacte de Govern i l’estem complint en els termes acordats, igual que desitgem que passi a Madrid”.
Al llarg d’aquests últims cinc mesos, d’ençà que es va signar el pacte balear de governabilitat, Més per Mallorca ha tingut topades serioses amb el PSIB, que han donat una imatge de divisió —si més no així s’ha reflectit en els mitjans de comunicació locals— al si de l’Executiu. Però per a Fina Santiago, consellera d’Afers Socials i dirigent de Més per Mallorca, és exagerat pretendre que tal cosa signifiqui que hi hagi diferències que puguin afectar el funcionament del Govern, i menys raó encara hi ha, al seu parer, perquè això s’empri com un motiu per estar en contra dels governs de coalició i com a auguri del que podria passar amb un potencial executiu estatal entre PSOE i Unides Podem, amb suport nacionalista i independentista: “En absolut és així, tot el contrari, el nostre Govern funciona molt bé i d’una manera molt cohesionada; sempre hi ha diferents opinions, és normal, però no s’ha d’exagerar, el pacte funciona prou bé; i et diré més: quan rebem els grollers atacs de la ultradreta, com avui, encara estam, si això és possible, més cohesionats”, conclou en referència a les crítiques duríssimes que feu dimarts de la setmana passada a Francina Armengol i a tot el Govern balear el portaveu de Vox, Jorge Campos, al Parlament. I en efecte, aquest setmanari pogué comprovar in situ el que deia Santiago, sobre la cohesió progressista: la resposta d’Armengol al líder neofeixista —“jo respect els seus votants igual que respect a tots els ciutadans i ciutadanes de Baleares però sempre combatré el que vostè representa i les seves idees, no en tingui dubte”— fou rebuda amb mamballetes unànimes i vigoroses en els escons del PSOE, Unides Podem, Més per Mallorca, Més per Mallorca, Gent per Formentera i, fins i tot, de l’opositor regionalista PI (Proposta per les Illes).
Tornant a la qüestió del pacte a Madrid, en el Govern balear es confia que “finalment ERC entengui que no hi ha cap alternativa factible, perquè anar a eleccions altra vegada no ho és, i, per tant, esper que s’imposi finalment la lògica i Esquerra acabi facilitant la investidura” de Pedro Sánchez, diu la portaveu governamental, Costa. Si no fos així, “aleshores tindríem un problema bastant greu”, afegeix Negueruela, “perquè ja patim una situació dolenta des del punt de vista financer, per manca d’inversions del Govern de l’Estat, que no es poden decidir mentre estigui en funcions, i perquè rebem menys doblers dels que ens corresponen, per la mateixa raó, així que imagina’t si haguéssim de passar més i més mesos de la mateixa manera o que finalment anéssim a unes altres eleccions: seria molt dolent per a nosaltres”. Ho confirma Santiago des de Més per Mallorca: “Confiem que pel bé de tots hi hagi un acord aviat”. I en Unides Podem, Yllanes pensa si fa no fa el mateix: “És imprescindible un nou Govern a l’Estat per poder desplegar tota l’agenda social i, d’una vegada, afrontar la necessària reforma del sistema de finançament autonòmic, així com per aprovar la part fiscal del Règim Especial de Balears... En definitiva, necessitem el nou Govern de l’Estat al més aviat possible”