L’illa d’Eivissa —i amb ella acabem el nostre Retorn a la romanitat—, junt amb Formentera, forma el que administrativament s’anomena les Pitiüses. Aquesta diferenciació respecte a les altres dues illes Balears (Mallorca i Menorca) ha estat present des de l’antiguitat, en convertir-se en una evolució pròpia deslligada de la coneguda cultura talaiòtica de les dues Balears. Mentre que aquesta cultura arriba allí a la seva màxima esplendor amb la construcció dels famosos recintes de taula a la frontissa dels segles VI-V aC, Eivissa es troba sota el domini cartaginès i es converteix en una de les seves colònies més importants al Mediterrani occidental. Aquest periple fenici arriba a la fi després de la segona guerra Púnica, quan entra a formar part de l’òrbita de poder romana.
No es pot entendre la història romana de l’illa sense oferir una pinzellada del que va ser el domini cartaginès del territori, ja que va marcar la seva romanitat. Cartago es va establir a l’illa al segle VIII aC (concretament a la petita península a la zona anomenada de sa Caleta) i posteriorment s’hi va fundar la ciutat d’Eivissa, situada actualment sota el conjunt monumental de Dalt Vila. La colonització de l’illa va ser total i Eivissa va esdevenir un punt de trobada i intercanvi dins del comerç del Mediterrani occidental. La seva importància va ser tal que va tenir el privilegi de poder encunyar moneda. Les seves produccions amfòriques que servien per transportar el vi produït a l’illa es documenten arreu de tota la costa llevantina de la península Ibèrica i el sud de França.
Després de la segona guerra Púnica, l’illa va entrar a l’òrbita de poder de Roma, però no va arribar a perdre tota la seva independència ni privilegis. Després del conflicte bèl·lic que va enfrontar les dues grans potències del moment pel control del Mediterrani, l’illa d’Eivissa es va convertir en un ens federat de la república Romana. No serà, com succeeix amb les altres illes de Mallorca i Menorca, fins a l’edicte de l’any 73-74 dC que entrarà de ple dins l’administració de l’imperi Romà ja que el tal edicte de llatinitat que va proclamar l’emperador Vespasià convertia la major part de ciutadans de l’imperi i passaven a equiparar-se als ciutadans de la mateixa Roma. Hi ha unes quantes inscripcions que s’han documentat a sota de l’actual ciutat d’Eivissa que evidencien aquest procés històric i que ens permeten entendre la importància que la ciutat va tenir dins del comerç del Mediterrani occidental.
Després d’aquesta breu introducció històrica que ens permet conèixer el passat púnic de l’illa, proposem una ruta per tal de descobrir les restes que aquestes dues grans potències que varen dominar el mar Mediterrani durant l’antiguitat varen deixar a l’illa. I quin millor lloc per iniciar aquesta ruta que la ciutat d’Eivissa?
DALT VILA. COMENÇA EL VIATGE
La visita la iniciem pel conjunt monumental de Dalt Vila. Tot just arribar a l’entrada del recinte fortificat ens trobem amb la còpia de dues escultures romanes descobertes a la ciutat. Es tracta d’una gran fortificació que corona la zona més alta de la ciutat, controla tota la badia d’Eivissa i està considerada la més ben conservada del Mediterrani. A l’interior de les muralles, construïdes al segle XVI, ens trobem amb un entramat urbà laberíntic de carrers estrets i carrerons i placetes. Els edificis més destacats i que val la pena visitar són la catedral de Santa Maria, el castell, la casa de la Cúria i la seu de la Universitat (antic òrgan de govern de la ciutat). La visita a aquesta part de la ciutat ens apropa a l’etapa moderna, sabent que a sota dels carrers per on ens movem es troben les restes arqueològiques de l’antiga ciutat fenícia i posteriorment romana.
Des d’algun dels miradors que hi ha al conjunt monumental podem admirar la badia, lloc que els púnics varen escollir per la seva naturalesa. Dins d’aquest gran port hi ha l’illa plana, que avui dia està unida a terra per un istme. Antigament es tractava d’una illa separada i allí es va documentar un santuari d’època púnica. Tot i les excavacions realitzades a principis de segle XX sense una metodologia arqueològica acurada, les troballes realitzades de gran valor arqueològic s’han pogut estudiar recentment i han permès extreure informació valuosa per conèixer les creences dels pobladors de l’antiga Eivissa. Entre les troballes, cal destacar tot un conjunt d’estatuetes i figuretes de terracota amb estructura antropomorfa que es poden contemplar al Museu Arqueològic.
Seguint la ruta per la ciutat, no podem deixar de visitar la necròpolis punicoromana del puig des Molins que està situada en gran part al voltant dels vessants del puig on se situa Dalt Vila. Aquesta necròpolis, una de les més importants del Mediterrani occidental, formada per milers d’hipogeus artificials excavats a la roca va estar en ús des de l’època púnica fins a l’època romana i ha proporcionat un gran nombre de restes arqueològiques, algunes de gran importància i que es poden contemplar al Museu Arqueològic d’Eivissa.
Entre la zona de la necròpolis i el conjunt de Dalt Vila hi ha un jaciment força interessant, el de sa Capelleta. Excavat des de l’any 2002 fins al 2008 va deixar al descobert un conjunt de restes arqueològiques que van des de l’època púnica fins a l’època islàmica. De l’època fenícia es conserva un santuari format per un seguit d’estructures; en època romana la zona va ser utilitzada com a necròpolis i d’època islàmica es conserva un carrer amb un conjunt d’edificis de l’època a banda i banda.
Per contemplar tots els materials arqueològics documentats en els jaciments que acabem de descriure i de la resta de l’illa no ens podem perdre la visita al Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, on per sobre de tot destaquen les troballes de la necròpolis del puig des Molins. El museu està dividit en dues seus, totes dues dins de la ciutat d’Eivissa. Ens trobem, per un costat, amb el Museu monogràfic del puig des Molins situat en el mateix jaciment arqueològic de la necròpolis. Es tracta d’un gran centre d’interpretació, punt de recepció i acollida dels visitants que volen gaudir d’aquesta necròpolis de més de tres mil hipogeus artificials. Al museu, el visitant hi podrà conèixer la historia del jaciment i descobrir els materials arqueològics que les excavacions realitzades al llarg de l’últim segle han tret a la llum.
Per una altra banda, el Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, amb un contingut museogràfic que comprèn tres mil anys d’història de totes dues illes (des dels primers pobladors fins a la conquesta per la Corona d’Aragó l’any 1235), està situat a la zona més elevada de Dalt Vila coneguda com a plaça de la Catedral. Aprofitant la visita al museu no podem deixar de contemplar els edificis històrics que l’ envolten, com ara el castell, el Palau Episcopal i l’antiga Llotja (avui dia convertida en un mirador des d’on es poden contemplar unes fabuloses vistes de la ciutat).
Com moltes de les ciutats que es troben arreu del Mediterrani i han tingut una llarga evolució històrica en el mateix emplaçament, l’ evolució d’Eivissa fa que molts cops, en realitzar obres que afecten el subsol, es trobin restes del seu passat. Això va passar a la zona coneguda com sa Bodega, on a partir de la construcció d’un col·legi públic es varen posar al descobert tot un seguit d’estructures que sembla que corresponen a una antiga vila romana. Com passa molt sovint, aquestes restes es documenten i es protegeixen per quedar de nou enterrades. Tot i així, val la pena destacar aquests fets per tenir una visió conjunta del patrimoni que aquestes ciutats amaguen sota terra.
Als afores de la ciutat, concretament al petit municipi de Puig d’en Valls, degut també a les obres realitzades per a la construcció d’un supermercat, es va deixar al descobert un jaciment arqueològic de grans dimensions amb diferents fases d’ocupació. El debat que es planteja sovint entorn de si aquestes restes s’han de conservar a la vista del públic o s’han de tornar a deixar enterrades per tirar endavant la construcció és força recurrent en aquestes situacions. En aquest cas, part d’aquestes restes varen tornar a ser enterrades, però d’altres, les més interessants, es varen adequar per tal que poguessin ser visitades. Es tracta de les restes d’una necròpolis tardoantiga, restes d’una casa d’època romana i d’un hàbitat de l’època islàmica, un conjunt de sitges, pous per recollir l’oli produït i un conjunt de rases de conreu d’època púnica que es realitzaven en els sòls amb la roca mare molt superficial per tal de poder expandir les zones de conreu. Es tracta d’un tipus d’estructura que s’ha documentat en algunes zones de l’illa i que mostra la colonització que els púnics van fer del territori.