Amb la seua tornada al consistori amb Tot per Terrassa, es pot dir que la seua ciutat és més de Ballart que del PSC?
—Crec que Terrassa sempre ha estat una ciutat plural, diversa, catalanista i demòcrata i que creu en aquests valors de dignitat i llibertat. Crec que el gir que va fer el PSC amb el 155 i amb alguns postulats de l’esquerra han fet que la ciutat canviï de vot. De fet, la ciutat continua sent la mateixa. Qui ha canviat, en tot cas, és el PSC, que ha renunciat als seus valors fundacionals.
—Qui va ser líder del PSC i també alcalde de Terrassa, Pere Navarro, ja va protagonitzar aquest gir a l’inici del procés. En aquell moment vostè ja feia d’alcalde. No va pensar, llavors, de deixar el partit?
—De fet, el meu distanciament amb el PSC comença amb la direcció de Pere Navarro. Sembla contradictori: ell em va proposar com a alcalde quan es va presentar a les eleccions al Parlament el 2012, i el vaig substituir al consistori. És cert, però, que la línia política que va seguir va acabar els valors fundacionals del PSC. Aquests passos enrere del PSC han fet que estiguem ara en aquesta situació en què molta gent, en distints moments, hi hagi renunciat a la militància.
—Manté relació amb Pere Navarro?
—No.
—Hi ha qui diu que s’estava tramant una moció contra vostè aquell mateix 2017 i que, aprofitant la conjuntura, va deixar el partit i l’Ajuntament.
—Això no és veritat. Jo portava desconnectat del PSC des de juliol de 2016, quan vam decidir municipalitzar el servei públic de l’aigua. Amb congressos i documents el PSC sempre posava la gestió pública dels serveis com un valor important del partit. Però el partit no va participar d’aquell procés. És més, no va donar-hi suport i va participar d’una estratègia de setge polític, degut a distints interessos econòmics, contra la meva persona. Aquí va començar la meva desconnexió del partit i el moment culminant va ser els dies immediats a l’1 d’octubre. El desencadenant va ser l’aplicació del 155. En aquell moment teníem un acord pràcticament tancat amb els comuns pel qual, si jo renunciava a la militància, podria seguir a l’alcaldia. Per tant, si hagués volgut continuar com a alcalde en aquell moment, no hi hauria hagut moció de censura, sinó un ampli acord amb els comuns que hauria sumat uns 15 regidors de 27. No va ser així, per tant. La desconnexió venia de feia temps.
—El cas és que torna a ser alcalde i té com a soci Esquerra Republicana. I a la Diputació estava disposat, també, a sumar-se a una entesa entre ERC i JxCAT. Té més bones relacions amb l’independentisme que amb el seu antic partit?
—Tenim bones relacions amb tothom. És cert que per la meva sortida del PSC hi ha relacions que s’han vist afectades. Però també hi ha sintonies. Per exemple amb l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, del PSC, amb qui ens hem reunit i tenim projectes conjunts. També hem signat un acord com a tercera ciutat del país amb el Govern de la Generalitat a través d’una comissió bilateral per tancar tots els temes. Per tant, nosaltres, des del punt de vista d’un projecte municipalista plural com el nostre, no tenim manies a relacionar-nos amb qui sigui. Això es nota. Jo, durant l’etapa anterior, a l’hora d’interlocutar amb altres administracions, era vist com l’alcalde del PSC. La marca sempre distingeix molt i de vegades dificulta les relacions. Ara se’m veu més com l’alcalde de la ciutat i això facilita l’entesa amb altres administracions i partits.
—A grans trets, com està resultant el seu retorn a l’alcaldia?
—Molt positiu. Hi va haver una bona acollida a la ciutat i no portar aquesta etiqueta de partit, com deia, facilita molt les coses. Que els problemes nacionals no generin problemes al si del grup també provoca un relaxament a l’estructura municipal —en l’època del PSC generaven moltes tensions. Això ens ajuda a fer el que toca i a complir amb les raons per les quals la gent ens va votar.
—Pel que fa a qüestions locals, com s’està resolent la qüestió de la municipalització de la concessió de l’aigua?
—L’empresa pública opera des de finals de l’any passat. Va ser un procés molt complicat. Parlem d’una concessió de 75 anys, amb molts interessos econòmics al voltant d’aquest bé públic, però hem de dir que el procés de transició ha estat un exemple. N’estem sorpresos. La ciutadania, en cap cas, no ha notat cap canvi negatiu pel fet de passar d’un operador privat a un operador públic.
—I com s’està resolent el quart cinturó que ha de connectar la ciutat amb el Baix Llobregat i aquesta comarca amb el Vallès Oriental?
—Aquestes obres són pitjors que les de la Sagrada Família. Estem exigint, amb els municipis de l’entorn, que s’acabin per fi les obres que connecten Terrassa amb Abrera (Baix Llobregat). El tram del mig està fet, però falten els dos trams finals: entre Abrera i Olesa (Baix Llobregat) i entre Terrassa i Viladecavalls (Vallès Occidental). Demanem que, d’una vegada per totes, no es demorin més les obres i que s’acordin les partides pressupostàries en els propers exercicis. I exigim, també, que aquesta via d’alta capacitat no acabi, com acaba actualment, en una rotonda al nord de la ciutat. Demanem que, com a mínim, i això ho treballem conjuntament amb Sabadell, que connecti fins aquesta ciutat perquè enllaci a la ronda oest i que baixi a desembocar en la C-58. Si no, tindrem un gran problema en el moment en què arribin, tal com està previst, els 150.000 vehicles fins a Terrassa procedents del nord del Baix Llobregat. No tindria sentit que una autovia acabi en una rotonda d’un barri del nord de la ciutat. Per això demanem que, com a mínim, s’allargui fins a Sabadell. Un cop aconseguim això, ja caldrà treballar en el consens perquè l’obra acabi a Granollers. En aquesta qüestió hi ha més discussió a nivell territorial perquè el traçat és més complicat, atès que afecta més l’entorn natural. Però ja arribarem a aquesta fase. Ara cal prioritzar el tram fins a Sabadell.
—Té diferències amb els seus socis d’ERC sobre aquesta infraestructura?
—Una cosa és ERC i l’altra el Govern de la Generalitat. El conseller de Territori [Damià Calvet, de JxCat] té claríssim que al país li cal aquesta infraestructura. Per tant, aquí no hi ha discrepància, i del govern també forma part Esquerra Republicana. Al Departament de Territori li hem demanat una reunió amb el secretari d’Estat d’Infraestructures i la Generalitat és la primera interessada a trobar un consens. Més enllà d’alguns matisos que pugui tenir ERC a nivell local, aquesta actitud és la que trobem al Govern de la Generalitat, també integrat per ERC.
—El quart cinturó entra en contradicció amb l’anella verda de Terrassa?
—Aquí hi havia molts possibles traçats i el que estem posant sobre la taula ja s’havia acordat l’any 2014. Va ser un acord que es va fer amb Joan Carles Sánchez, del PSC, llavors alcalde de Sabadell, i el conseller Santi Vila. Era el traçat que tenia menys impacte ambiental. En aquest sentit, no hi hauria massa afectació sobre l’entorn natural.
—Pel que fa a Tot per Terrassa, al seu grup hi ha llibertat de vot quant a les mocions municipals sobre la llibertat dels presos polítics, la sentència o els llaços grocs als edificis públics. Això com es gestiona?
—Explicant-ho. El nostre és un projecte totalment municipalista, que defensa la democràcia, els serveis públics i la llibertat de les persones. A partir d’aquí, als plens municipals hi ha llibertat de consciència en temes supramunicipals. Això fa també que no hi hagi tensions i la ciutadania sap que el nostre projecte és plural. De moment, aquesta llibertat de vot ha fet que l’Ajuntament de Terrassa, sent un ajuntament gran, hagi fet un posicionament clar amb els presos i les famílies, demanant la llibertat immediata dels presos i apostant per un referèndum per resoldre la situació, coses que no han fet bona part dels grans consistoris del país. S’ha de posar això en valor respecte a l’etapa anterior, quan bona part d’aquests valors no eren defensats pel PSC.
—Segons vostè, a Catalunya hi ha presos polítics?
—Totalment.
—Un d’ells, Josep Rull, conseller de Territori, ha estat durant molts anys regidor d’aquest ajuntament i ha estat, també, alcaldable per Convergència. L’ha visitat?
—No he pogut encara per qüestions d’agenda. Teníem fixat un dia i finalment, per problemes personals, no hi vaig poder anar. Però sí que tinc previst anar a veure’l un dia. A l’Oriol Junqueras, per exemple, sí que vaig poder anar a veure’l.
—Quina era la seua relació amb Rull a l’Ajuntament?
—Hem coincidit i tenim una relació molt bona, d’entesa i de diàleg. És una persona honesta en tots els sentits. Té una gran visió de ciutat i és una persona que treballava deixant de banda el partidisme, generant consensos importants. També tinc molta relació amb la seva parella, la Meritxell Lluís, que també és regidora i amb qui, per cert, vaig governar durant l’anterior mandat.
—I amb Lluís Puig, conseller de Cultura a l’exili, que també és de Terrassa, hi té vostè relació?
—També n’hem parlat i de tant en tant ens escrivim whatsapps. No he pogut anar a veure’l a Brussel·les, però mantenim contacte. Ell, però, sempre ha estat lligat a entitats culturals i de la societat civil. Mai no ha exercit cap càrrec públic a la ciutat.
—A nivell estatal, vostè ha donat suport públicament a Íñigo Errejón. Va fer campanya per ell?
—No. Ell va venir aquí amb la seva gent a un acte i teníem relació de feia temps. Vaig considerar que la seva era una bona opció i vaig expressar públicament que el votaria. Però en cap cas vaig fer campanya ni participar en cap acte. Era un posicionament totalment personal.
—Molta gent l’ha situat com a possible futur referent de Més País a Catalunya.
—No. El meu objectiu és ser alcalde de Terrassa i dedicar-me a la ciutat al cent per cent.
—Pensa, en tot cas, que Més País pot tindre futur a Catalunya?
—Podria ocupar un espai que tradicionalment era del PSC, atès que els socialistes en aquestes eleccions van tenir dubtes fins i tot amb el federalisme, que el van traure del seu projecte programàtic, tot i que després l’hi van tornar a posar. Crec que Més País, d’alguna manera, vol representar aquesta visió plurinacional d’Espanya, aquesta defensa del federalisme i, també, del referèndum. Postulats als quals ha renunciat el PSC. Crec que aquests postulats al país no els defensa ningú en aquest moment i Más País, si fa una bona feina, els podria representar.
—Tornant a l’àmbit local, a final de legislatura quin projecte hauria d’estar complert perquè es puga dir que aquests quatre anys de govern han reeixit?
—Molts. El principal problema de la ciutat és la neteja, un clam ciutadà des de fa molts anys. Des de l’època de la crisi havíem dedicat molts recursos a l’àmbit social per ser referents en polítiques d’habitatge o de drets de la infància i vam deixar un poc més de banda qüestions com les de la neteja. Hem de prioritzar això. Alhora, hem d’afrontar una gran transformació com la que va experimentar Terrassa en l’època en què va ser subseu olímpica, que va ser un punt d’inflexió molt important. Això passa pel cobriment i el tractament de les rieres. Hi ha dues rieres que travessen i divideixen la ciutat, que són barreres físiques i mentals per a molta gent. Per això hem creat una regidoria específica de les rieres. Hem de cobrir una riera, que seria fàcil. Pel que fa a la riera gran, seria interessant fer un tractament com el que es va fer en alguns municipis del Besòs. N’estem encarregant estudis per veure com ho afrontem.
—Pel que fa a la Diputació, on Tot per Terrassa té una representant —Lluïsa Melgares—, quina influència es pot tindre en aquesta institució sense formar part del govern?
—Mai vam imaginar que tindríem un sol representant a la Diputació. Vam estar en les negociacions per formar govern amb ERC, JxCat i els comuns. Ho teníem tot tancat a l’espera de fer una reunió definitiva un divendres [5 de juliol] a la tarda per acabar-ho de polir. Però, sobtosament, JxCat no es va presentar i no ens van donar massa explicacions. Mitja hora més tard vam veure com anunciaven un pacte amb el PSC. Crec que es va perdre l’oportunitat per fer un pacte coherent. Les majories a favor de la democràcia, del diàleg i del referèndum existien. Però segurament van preferir el pacte amb el PSC per repartir-se càrrecs i assessors.
—Els comuns estaven disposats a pactar amb Junts per Catalunya?
—Sí, sí. En tot cas, pel que preguntava vostè, la nostra diputada defensa més recursos i més projectes per la nostra ciutat.
—Tot per Terrassa no és, per tant, la llavor d’un partit de més abast territorial?
—No tenim voluntat d’obrir franquícies. És cert que a molts municipis s’han interessat per aquesta fórmula, però no hi ha un ingredient concret que sigui el resum de l’èxit del partit. És una suma de moltes coses. I no és exportable, perquè cada municipi té les seves particularitats.
—I en aquest sentit, en unes hipotètiques eleccions al Parlament de Catalunya que potser s’avancen, vostè tornaria a fer públic el seu vot?
—És probable que sí. Hem de ser transparents.
—A hores d’ara, a qui votaria?
—No ho sé. Se’m fa difícil. Probablement votaria en blanc. Crec que hi ha massa teatralització i mediatització de la política. És molt senzill seure a una taula i rebre les propostes de la gent, cedir en posicionaments, arribar a punts de trobada, escoltar... És molt fàcil. Però els partits, pels interessos que defensen, ho fan difícil.
—Què és el que menys li agrada, actualment, del Govern de la Generalitat?
—Costa la interlocució. Vam fer una reunió amb el president de la Generalitat i vam acordar, a proposta d’ells, que Terrassa, com a tercera ciutat del país, tindria una relació preferent. Vam establir una comissió bilateral i vam acordar la primera reunió per finals d’octubre. Ha passat el termini, insistim, però costa molt. Tenen altres prioritats alienes al món municipal.
—I a l’inrevés, en destacaria algun aspecte positiu?
—En alguns àmbits hi ha una predisposició diferent. En l’àmbit educatiu, per exemple, s’estan desencallant molts aspectes com ara projectes per construir escoles. És molt possible que en les pròximes setmanes tinguem notícies molt positives en aquest sentit. També és cert que Educació pertany a Esquerra Republicana, i el fet que a l’Ajuntament nosaltres governem amb ells també facilita aquesta agilitat en la comunicació.
—La sintonia amb els departaments, però, depèn del partit que el governe?
—Depèn més del tarannà de cada conseller.