Sentència Procés

La sentència del Suprem és "clarament ideològica", segons els observadors d'ITW

Així ho corrobora un informe firmat per més de 50 experts juristes i 30 entitats de drets humans que ha fet públic aquest dijous la plataforma International Trial Watch després de fer seguiment de tot el procés judicial contra els presos polítics independentistes

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

"Aquest procés i la sentència conculquen els següents principis i drets: el principi de legalitat penal, el dret a la llibertat, la llibertat d'expressió, la llibertat ideològica, el dret a reunió pacífica i el lliure exercici de càrrec públic representatiu, a més del dret a un procés adequat i amb totes les garanties". Així de contundent arrenca l'informe sobre el judici contra els presos polítics independentistes de la plataforma d'observadors jurídics International Trial Watch que ha fet el seguiment de tot el procediment penal.

La part més contundent arriba al final de l'informe quan s'exposa que "els observadors internacionals i nacionals denuncien la violació dels drets humans". També que "la massiva violació" de diferents drets "impedeix que es pugui analitzar la sentència des de paràmetres estrictament jurídics" i conclou que "segurament, perquè es tracta d'una resolució clarament ideològica amb pretensió de substituir la necessària solució política del conflicte que es viu a Catalunya".

L'escrit, que s'ha fet públic aquest dimarts, va acompanyat de les firmes de més de 50 experts juristes -catalans, espanyols i d'arreu del món- que van assistir en algun moment com a observadors al judici celebrat a la sala segona del Tribunal Suprem durant la primavera passada. Entre ells, una desena de catedràtics. També el subscriuen una trentena d'associacions d'advocats i entitats de defensa dels drets humans com l'European Democratic Lawyers -que agrupa entitats d'advocats de sis estats europeus diferents així com de Catalunya, el País Basc i Galícia-.

Arguments

El text recull que les condemnes d'entre 9 i 13 anys pel delicte de sedició entren en contradicció amb el principi de legalitat en tant que "existeix un trencament d'aquest principi quan l'aplicació de la llei està mancada de raonabilitat, de tal manera que, l'esmentada aplicació resulta imprevisible per als seus destinataris". Entenen doncs, que la manera com el tipus penal està recollit a la llei no permetia als condemnats saber que seria interpretat tal com ho ha estat en la sentència i que, per tant, no podien obrar en conseqüència.

La sedició, argumenta l'informe, no és una modalitat atenuada de la "rebel·lió armada i violenta sinó, un delicte autònom contra l'ordre públic, que només cal sancionar quan existeixi un alçament tumultuari, és a dir, quan es produeixi una insurrecció o una sublevació violenta" que cerqui impedir l'aplicació de les lleis o l'exercici de les funcions públiques. A la sentència, continua el redactat, "es prescindeix del concepte d'aixecament encunyat per la seva pròpia jurisprudència", aquest seria substituït pel que a la pàgina 396 del text condemnatori es defineix com "desobediència tumultuària, col·lectiva i acompanyada de resistència o força".

A més a més, l'escrit d'International Trial Watch afirma que en castigar penalment "l'organització i promoció de protestes massives i pacífiques amb capacitat per pressionar les institucions, s'està criminalitzant el dret a la protesta, i violant el dret de reunió i manifestació pacífica, amb el conseqüent i evident efecte dissuasiu per a la resta de la població". A més, es considera que això és amplificat quan "les mesures restrictives es dirigeixen a figures públiques molt conegudes i amb repercussió mediàtica", en aquest cas, JordiSànchez i Jordi Cuixart.

En la segona part de l'informe, aquest determina que s'ha anat en contra del "dret a un procés adequat amb totes les garanties". Per exemple, a partir de la vulneració del dret a "el jutge predeterminat per llei" i a la "doble instància" en entendre que el judici s'hauria d'haver celebrat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que és qui tenia les atribucions en un principi. Constata, també, que els observadors van poder palesar la vulneració del dret a "un jutge imparcial", el dret a la "pràctica de la prova" i el dret a un tracte igual a totes les parts.

Finalment, s'exposa que s'ha vulnerat "el dret a la llibertat per la detenció arbitrària dels acusats". De fet, remarca que en el redactat de la sentència es manté "un cridaner silenci que només s'entén des d'una cridanera omissió". Aquesta seria el fet que no es digui res sobre "la declaració d'arbitrarietat de les presons, així qualificada pel Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides".
 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.