Quan l’any passat Donna Clark es va traslladar a Alemanya, allò havia de ser un nou començament. Lluny de les amenaces, la violència i l’odi. Als EUA aquesta activista havia entrat en el punt de mira d’un grup neonazi. En una manifestació uns membres de l’extrema dreta l’havien atacat, entre ells un seguidor d’una colla amb el nom confús d’Atomwaffen Division (AWD, ‘Divisió de les armes nuclears’). Aquest grup es considera un dels més perillosos dels EUA, i als seus membres se’ls acusa de diversos assassinats. En els vídeos de propaganda apareixen amb màscares de calaveres.
Però la tranquil·litat lluny de casa no va durar gaire. Un dijous a la tarda, el novembre del 2018, un membre de les forces de seguretat alemanyes li va enviar un missatge en anglès: “Posi’s en contacte amb nosaltres tan de pressa com pugui”.
L’FBI havia informat l’Oficina Federal d’Investigació Criminal que Clark també corria perill a Alemanya. Conversant amb un policia es va assabentar que un dels neonazis d’AWD havia viatjat a Alemanya i que possiblement volia fer-li alguna cosa.
L’agent va aconsellar a Clark que donés de baixa la seva adreça al registre de residents i que de tornada a casa no es posés auriculars. “Encara ara”, explica la nord-americana, “miro constantment al voltant meu quan vaig pel carrer”. Per això el nom real de la dona tampoc no es pot esmentar. Les autoritats de seguretat confirmen els fets.
Si bé ja fa més d’un any que hi ha indicis de l’existència d’una branca alemanya d’aquest grup d’extrema dreta, durant molt de temps AWD només era conegut pels experts. Però ara el ministre de l’Interior alemany, Horst Seehofer (CSU), ha anunciat que els cossos de seguretat segueixen “intensament” els moviments del grup.
El motiu que ha despertat l’atenció del ministre és el següent. El 27 d’octubre els diputats dels Verds Cem Özdemir i Claudia Roth van rebre uns correus electrònics en què se’ls amenaçava de mort. “Tu, porc turc, també has entrat en la nostra llista d’assassinats pendents”, escrivia a Özdemir l’autor del missatge, amb el nom “atom11”. En el mail a la seva companya de partit hi deia: “Ara ocupes el número dos en la nostra llista d’objectius”. Les amenaces acabaven amb un “Cordialment / Atomwaffen Division Alemanya”.
Els correus formen part d’una onada d’odi d’extrema dreta que fa mesos que esquitxa el país. “En l’extrema dreta s’està vivint un moment tempestuós”, va informar recentment el cap de l’Oficina per a la Protecció de la Constitució, Thomas Haldenwang davant diputats del Bundestag. “Tenim llistes d’enemics. Tenim amenaces de mort. Tenim amenaces. Quants detalls més necessiten?”. No es descarta, va dir, que hi hagi nous atacs. Les autoritats de seguretat tenen, va concloure, diversos terroristes potencials “vigilats”.
Pocs dies després de la compareixença de Haldenwang, Michael Roth, secretari d’Estat al Ministeri d’Exteriors, va rebre un mail en què se l’amenaçava “amb gravar-li a la cara una creu amb un ganivet esmolat ben bonic. Que de creus gammades tu ja hi entens”. El suposat motiu: Roth havia qualificat l’AfD com el “braç polític del terrorisme de dreta”.
Fa molt de temps que arriben amenaces semblants als ajuntaments. Un de cada cinc alcaldes afirma en enquestes haver rebut mails d’odi dirigits a ell o als seus col·laboradors. Sovint, però, això no és tot: un de cada cinc alcaldes diu també que ha estat atacat físicament. Alguns han sobreviscut als atacs per poc.
Henriette Reker estava en coma quan a la tardor del 2015 va guanyar les eleccions a l’alcaldia de Colònia. Un extremista de dreta l’havia apunyalat. Des d’aleshores Reker rep contínuament escrits d’odi; a l’estiu uns desconeguts amenaçaven en un mail amb “trets a la nuca” contra ella i altres persones, i aquelles ratlles brutals acabaven amb un “Heil Hitler”.
Al juny el president del govern de Kassel, Walter Lübcke, va ser assassinat a trets mentre era la terrassa de casa seva. El sospitós és Stephan Ernst, de 46 anys. Aquell va ser presumptament el primer assassinat d’un polític alemany amb motivacions d’extrema dreta des del 1945. I va ser la tràgica demostració que després de les paraules poden arribar els fets.
Fa mesos que arriben centenars de correus amenaçadors d’extrema dreta a polítics, tribunals, advocats, activistes i periodistes. Els remitents s’anomenen “Wehrmacht”, “Orquestra del Cop d’Estat” o “Ofensiva Nacionalsocialista”. A vegades, els textos estan plens de faltes d’ortografia i, en altres ocasions, contenen exigències grotesques: que els receptors s’han de disculpar públicament pels seus fets o paraules o que s’ha “controlar” la policia. Alguns remitents també exigeixen que se’ls transfereixin bitcoins.
Les persones que hi ha al darrere dels textos d’odi enviats anònimament són difícils d’investigar. A l’abril la policia va detenir a la zona de Pinneberg un sospitós que a internet es presentava com a extremista de dreta i que ja havia passat un llarg període en una institució psiquiàtrica. Però després de la detenció la marea de mails amenaçadors no es va aturar.
Polítics i autoritats estan desbordats davant la nova onada d’odi alemanya. “Accelerats per internet i les xarxes socials”, segons diu l’última anàlisi de la policia, és possible que l’odi i les amenaces de violència puguin semblar “cada cop més acceptables o fins i tot majoritàries”.
El ministre de l’Interior, Horst Seehofer, la ministra de Justícia, Christine Lambrecht, i la ministra de Benestar i Família, Franziska Giffey (totes dues de l’SPD), van presentar fa una setmana un programa de nou punts contra l’extremisme de dreta. A partir d’ara els responsables de xarxes socials estaran obligats a denunciar les amenaces de mort i la incitació a l’odi a una nova central de l’Oficina Federal d’Investigació Criminal. Hi ha previstes lleis més dures. Una millor protecció dels polítics municipals. Més policies i més agents de protecció de la constitució. I més recursos per a la prevenció de l’extremisme de dreta.
Moltes d’aquestes coses tenen sentit; algunes arriben tard. Però no s’han d’esperar èxits ràpids. Fins que no s’implementin els plans, passaran mesos.
Cem Özdemir no tan sols rep correus amenaçadors d’extremistes de dreta, sinó també de nacionalistes turcs i abans n’havia rebut d’activistes pròxims a l’il·legalitzat Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). Özdemir critica la política informativa de les autoritats: d’algunes amenaces contra ell se n’assabenta més sovint per periodistes que per agents de seguretat. Quan fa anys suposadament nacionalistes turcs van espiar el seu domicili, van ser els veïns qui els van acabar fer fora.
Informar els afectats és el primer pas, diu Özdemir, al qual en els actes públics se li proporciona protecció personal. El més important, però, és un “clar reconeixement de l’Estat que finalment la lluita contra l’extremisme de dreta és la principal prioritat”. I això Özdemir fa temps que ho troba a faltar.
La seva companya de partit Claudia Roth diu que ella, com a diputada, té possibilitats de defensar-se. Però pensa sobretot en els polítics municipals o en les persones amb historials de migració, que no poden fer el mateix; per exemple, els residents a la Keupstraße de Colònia. Davant el monument al quinzè aniversari de l’atac amb bomba de claus perpetrat per l’organització Nationalsozialistischer Untergrund (NSU) van aparèixer cartes amenaçadores signades per AWD. “Com s’ho han de fer, aquelles persones, per gestionar la por i el sentiment que a Alemanya no se’ls vol?”, pregunta Roth. “O els nombrosos musulmans les mesquites dels quals estan sota amenaça? O les jueves i els jueus que tenen les instal·lacions sota vigilància?”.
Que els remitents dels mails d’amenaça als dos polítics dels Verds pertanyin realment a la branca alemanya d’AWD no és segur. També podrien ser aprofitats que utilitzen el nom per sembrar la por. Segons l’anàlisi d’experts, les característiques i els detalls dels textos no es corresponen amb la propaganda dels neonazis vista fins ara. Fins i tot la grafia del nom es diferencia de la que havia utilitzat fins ara la branca d’AWD a Alemanya en els seus pamflets.
Però fins i tot allà on aquest grup nazi internacional no és actiu també té poder. Troba seguidors que actuen en nom del grup. El principi funciona de manera semblant amb Estat Islàmic, que va evolucionar d’un grup tancat a un moviment terrorista mundial.
El que és clar és que AWD és actiu a Alemanya. Segons informa una font fiable, AWD i una altra branca –Feuerkrieg Division– tindrien com a mínim mitja dotzena de membres.
Investigacions de Der Spiegel posen de manifest, a més, que ja el 2017 simpatitzants alemanys estaven en contacte amb els seus ídols violents dels EUA. Membres del grup dels EUA van viatjar a Anglaterra, Polònia, la República Txeca, Ucraïna; i també a Alemanya.
La ideologia d’aquesta xarxa, sorgida fa uns quatre anys, no podria ser més extrema. Els seus seguidors propaguen la “guerra racial” i veneren terroristes d’extrema dreta com l’autor dels atemptats a Oklahoma Timothy McVeigh, l’assassí massiu noruec Anders Breivik o el terrorista neozelandès Brenton Tarrant. Violència, caos, nihilisme: aquests són els objectius de la secta terrorista. Als EUA es creu que hi ha desenes de membres, hi ha qui calcula que fins a cent.
La xarxa neonazi està organitzada en cèl·lules independents de pocs homes, seguint el principi de la “resistència sense líders”, que des de fa dècades prediquen ideòlegs d’extrema dreta com el nazi nord-americà James Mason. En xats conspiratius els fans d’AWD intercanvien manuals de guerrilla i instruccions per fabricar bombes.
Aprenen a disparar en hate camps (‘campaments d’odi’) que tenen lloc, per exemple, al desert de Nevada, de vegades dirigits per exmilitars. Segons informacions de Der Spiegel, un alemany també hi hauria viatjat per participar en un d’aquests campaments.
Amb això es confirma el fet del qual alertava fa poc l’autoritat policial europea Europol en un document confidencial: que els extremistes de dreta violents cada cop estan més vinculats a escala mundial i que s’inciten mútuament. Per la “naturalesa cada cop més internacional de l’escena d’extrema dreta”, els experts proposen que es posin grups i persones sospitosos en una llista terrorista per a tota la UE, com es fa amb els islamistes.
Als EUA els membres d’AWD es relacionen amb cinc assassinats. Entre les víctimes hi ha l’estudiant jueu homosexual Blaze Bernstein, del comtat d’Orange, a Califòrnia. El presumpte assassí, Samuel Woodward, que aleshores tenia 20 anys, venerava en un xat la cèl·lula terrorista NSU, que a Alemanya va assassinar deu persones: “L’NSU va ser força guai”.
Les vinculacions dels seguidors d’AWD als EUA amb Europa es posen de manifest també amb un incident del 28 de desembre del 2018. Kaleb James Cole, cap d’una cèl·lula d’AWD de l’estat de Washington, va tornar de Londres als EUA.
Al seu mòbil els agents de frontera van trobar-hi fotos en què se’l veia amb un altre neonazi davant el camp de concentració d’Auschwitz disfressats amb les màscares típiques d’AWD. Va confessar obertament que formava part del grup: “Els forts dominen els dèbils”, va explicar als agents. A causa del perill que representava, les autoritats nord-americanes li han retirat les armes de foc: en total, nou exemplars, entre ells un kalàixnikov.
Mentre l’FBI s’absté de donar informació sobre les investigacions contra la xarxa d’AWD i les seves branques, les autoritats britàniques parlen gairebé obertament de l’amenaça: “Hi ha grups semblants al Canadà, als EUA, a l’Amèrica del sud, a Austràlia, a Escandinàvia, a l’est d’Europa i a Alemanya”, va dir fa poc un expert antiterrorista britànic d’alt rang.
A final del 2017 un membre d’AWD ja havia viatjat dels EUA a Alemanya. En xats presumia d’haver estat a Wewelsburg, i una foto n’és la prova. L’antic castell de les SS, prop de Paderborn, va aparèixer més tard en el vídeo –de moment l’únic– de la branca alemanya de l’organització.
En la gravació apareixen homes amb màscares de calavera i una veu distorsionada anuncia la creació d’una cèl·lula a Alemanya: “Ens estem preparant per a una llarga lluita definitiva que aviat començarà. Els ganivets ja estan esmolats”.
El vídeo es va publicar a començament d’estiu del 2018. En xats d’internet d’AWD als EUA, però, més de mig any abans ja s’anunciava la producció d’un vídeo de propaganda alemany i es compartia una imatge de les gravacions: una prova més de les connexions internacionals.
Der Spiegel també ha tingut accés a un mail amb què els neonazis el 2018 volien reclutar seguidors a Alemanya. El text diu: “No volem ocultar que encara som molt petits i que estem en la fase inicial de la formació d’Atomwaffen Division a Alemanya”. Però disposem de “contactes òptims als EUA” i sabem exactament què volem: “El nostre punt fort és la violència i els assassinats, però també la propaganda que condueix a la violència i als assassinats”.
El següent pas que van anunciar els neonazis és una campanya “que començarà aquest mateix any”. I efectivament el novembre del 2018 van aparèixer a la Universitat Humboldt de Berlín fullets amb esvàstiques. Sota la creu s’exhortava amb grandiloqüència els estudiants a preparar-se per a la “guerra civil més cruenta de la història” i a afegir-se a Atomwaffen Division a Alemanya.
A continuació va haver-hi altres accions de llançament de fullets en una aula de la Universitat de Frankfurt del Main i a final de maig a Colònia, poc abans de l’aniversari de l’atac bomba de l’NSU, en què el 2004 22 persones van resultar ferides a la Keupstraße. Els flyers estaven emmagatzemats en un passadís no gaire lluny del lloc dels fets i s’hi veia un home resant que era decapitat amb una destral per un encaputxat. Aquest era el títol: “Missatge als musulmans d’Alemanya”. S’anunciava que “aviat començarien” atacs concrets.
Fins ara tot això ha quedat en paraules grandiloqüents. Les fiscalies responsables encara no han pogut investigar sospitosos, ni a Colònia ni a Frankfurt o Berlín.
Després dels atacs a Christchurch (a Nova Zelanda), a El Paso (als EUA) i a Halle (Alemanya) les autoritats de seguretat alemanyes han entès, però, que l’extremisme de dreta és una amenaça mundial. Ara volen millorar urgentment l’intercanvi d’informació internacional, com es va fer en la lluita contra el terrorisme islamista després de l’11 de setembre del 2001.
Thomas Haldenwang, president de l’Oficina per a la Protecció de la Constitució, va dir al Bundestag que espera que els socis estrangers a partir d’ara “proporcionin indicis d’evolucions que hi pugui haver també aquí, a Alemanya”. De tota manera, en principi no creu que els indicis “tinguin tanta intensitat com en el cas del terrorisme islamista”.
El problema del terrorisme de dreta, segons el que es desprèn de les paraules de Haldenwang, Alemanya l’haurà de resoldre, en bona part, pel seu compte.
Traducció d'Arnau Figueras