«No tenim notícies de Ferraz, allò és un búnquer», s’escolta dir al personal del PSPV, entre els quals no són pocs els que es mosseguen les ungles mentre esperen les primeres notícies de l’escrutini oficial. Hi ha nervis. Els diuen que, a la seu estatal del partit, el nerviosisme va en augment. Al País Valencià l’afluència a les urnes ha estat elevada, semblant a la del mes d’abril, però un munt d’escons pengen d’un fil i l’ascens de Vox és palès.
A les 21 hores, quan apareixen les primeres dades de vot real, les bones perspectives que apunten per al PSOE, uns 124 escons, no encoratgen la militància. N’estan farts, de nits electorals que comencen relativament bé i acaben massa malament. Amb tot, n’hi ha que no amaguen comentaris burletes sobre la caiguda amb estrèpit de Ciutadans, formació a la qual se li retreu que no facilitara la governabilitat o que fins i tot se n’implicara.
El PSPV es manté com a formació més votada a les tres demarcacions valencianes. No és poca cosa. Ja en són cinc, les eleccions consecutives en què els socialistes queden per davant del PPCV, un lideratge que també retenen al cap i casal, ni que siga per un escàs marge: un miler de vots separa el PSOE del PP: 107.000 vots a 106.000, a falta del recompte de vot estranger. Les eleccions estatals i valencianes del 28A, les municipals i europees del 26M i la repetició estatal d’ara encadenen cinc victòries seguides després de 28 anys sense cap ni una, a les urnes valencianes.
És lògic, per tant, que Ximo Puig presumisca d’això en la seua aparició davant la premsa. Primer de tot, llança un agraïment a la societat valenciana per la participació elevada, «un fet bàsic pel reflotament de la connexió entre els ciutadans i la democràcia». «Vull agrair la confiança que els valencians i les valencianes li han donat al PSOE, continuem sent la força més votada després de cinc convocatòries electorals». A continuació agraeix «l’esforç de Pedro Sánchez per visualitzar què necessitava Espanya», però li pronuncia un desig en veu alta: Sánchez ha de fer «un Govern de progrés» i totes les formacions, PSOE inclòs, han d’entendre quin és «l’escenari de la situació política».
Sobretot perquè, com subratlla Puig, «l’ascens de l’extrema dreta a la Comunitat Valenciana» significa un perill evident: «Totes les idees tenen cabudes menys aquelles que atempten contra els principis fonamentals de la democràcia, no deixarem passar cap retorn al pitjor dels passats d’aquest país, ningú no té dret a acabar amb els drets de la resta». «Ací la majoria no vol saber res del crit neofeixista», afegeix Puig, «treballarem per aïllar totes les idees que fan retrocedir aquesta societat». «Front el fanatisme i el sectarisme, està el Partit Socialista», rebla Puig, «aquesta nit ha estat la de la consolidació del Partit Socialista, però sobretot, de la democràcia».
El secretari general del PSPV ha demanat «un Govern que entenga la necessitat de la Comunitat Valenciana». «Ens hauria agradat anar més enllà, per hem tret un resultat considerable», hi abunda Puig. «El PSOE i Pedro Sánchez són els únics que encarnen una mirada oberta, inclusiva», sentencia.
A 350 quilòmetres de distància, un Sánchez no excessivament eufòric, com el del 28 d’abril, assegura que es posarà les piles per «formar un Govern estable i fer política». N’hi ha que s’ho miren amb escepticisme i d’altres que, més optimistes, asseguren que només cal esperar l’enèsim gir del líder del partit. Sánchez d’adreça «a tots els partits polítics» perquè actuen «amb responsabilitat». A tots ells els garanteix que «el PSOE participarà amb generositat per desblocar» l’atzucac i que hi haja «un Govern progressista liderat pel PSOE». «Sí o sí aconseguirem aquest Govern progressista», exclama el president en funcions entre l’apatia de la militància valenciana. «No depèn exclusivament del PSOE, dependrà de diverses forces polítiques», recorda el protagonista de la nit, que per acabar convocar tots els partits excepte aquells que «sembren l’odi». És a dir, a tots excepte Vox. Com després del 28A.