Després de fer-se pública la resolució judicial del Tribunal Suprem que condemna a gairebé 100 anys de presó els impulsors de l’1 d’octubre que han pogut ser jutjats, les protestes al carrer han estat multitudinàries, però també hi ha hagut brots de violència inèdita fins ara en el moviment independentista. La frustració de la ciutadania per la violència policial de l’1-O i la sentència ha incrementat a causa de la negativa del govern espanyol de dialogar. A més, les divergències estratègiques continuen vives entre els principals partits independentistes. Amb tot, el sobiranisme es demana per quin és el camí a seguir en els propers temps. Què cal fer ara?, es pregunta el conjunt de l’espectre independentista.
Amb l’objectiu de treure’n l’aigua clara, Sàpiens i Nació Digital organitzaven dimecres 30 d'octubre un debat per analitzar la situació de la mà de la politòloga especialista en conflictes Sònia Andolz, l'historiador i exlíder dels comuns Xavier Domènech, el periodista i exdiputat de la CUP David Fernàndez, la candidata a les eleccions al Congrés Diputats del 10-N per JxCat Pilar Calvo i l'exdiputat d'ERC al Congrés Joan Tardà. El debat, obert al públic, va ser moderat per Sara González, periodista de Nació Digital.
L’Ateneu Barcelonès acollia una taula rodona que tenia com a principal objectiu trobar una sortida al bloqueig institucional que pateix la Generalitat. També esbrinar com es pot conduir l’Estat a un escenari de diàleg i si el procés segueix o estem vivint un final de cicle.
Abans de començar, Clàudia Pujol, directora de Sàpiens, subratllava la importància històrica del judici de l'1-O i recordava que els governs de la Generalitat catalana contemporània havien passat el mateix tempsa l'exili que exercint el càrrec a la plaça de Sant Jaume. I Ferran Casas, subdirector de Nació Digital, presentava la revista del judici que han editat conjuntament amb Sàpiens.
A les portes d’una campanya electoral que començarà la nit del 31 d’octubre, Xavier Domènech trencava el gel per demanar no caure en "les teories de la fractura". "Sembla que vulguin generar la fractura per justificar la no-resposta”. Anant més enllà, Domènech diagnosticava una "desconnexió" d'Espanya de bona part de la societat catalana, però també alertava que la independència encara és molt llunyana. Alhora, declarava que l’independentisme encara pot créixer molt. I reblava que cal "fer-se fort" en tots els àmbits: "Cal solidificar el catalanisme i els consensos bàsics, els mínims comuns multiplicadors".
Al seu torn, la politòloga Sònia Andolz expressava que "som víctimes i promotors d'un cercle viciós que castiga els líders polítics que volen negociar". I advertia que depenent de l'anàlisi que faci l'Estat canvien molt els límits. "Una cosa és voler mantenir la unitat d'Espanya per damunt de tot, l'altra, per exemple, voler que Espanya sigui un estat democràtic".
A continuació, l’exdiputat al Congrés dels Diputats per ERC Joan Tardà reclamava un “govern de front ampli” que contempli els quatre partits que aproven el dret a l’autodeterminació: JxCat, ERC, Comuns i CUP. “Hem de construir noves majories governamentals i parlamentàries" que "han de fer-nos guanyadors" per exercir el dret a l'autodeterminació. D’altra banda, feia autocrítica, tot asseverant que els independentistes encara no han aconseguit internacionalitzar prou la causa catalana com perquè els altres països deixin de dir que és una causa interna d'Espanya. I acabava per avisar que potser ha de caure el règim del 78 abans que el PSOE vulgui seure a negociar. Al mateix temps, remarcava que la responsabilitat de l'independentisme és fer inevitable aquest escenari de diàleg.
A continuació, la candidata de JxCat, Pilar Calvo, assenyalava que “la situació política que viu Catalunya "aniquila" la desafecció política”. Assegurava que "no hi ha lloc per la desafecció, la gent buscarà altres maneres d'actuar". I insistia que dues terceres parts de la societat catalana considera que la sentència és injusta i que cal una solució que no passi per la judicialització.
Seguint l’estela de Calvo, l’exdiputat al Parlament de Catalunya per la CUP David Fernández es mostrava convençut sobre el fet que "el problema català no és domèstic, com diu el PSOE, és global. És sobre si el demà serà més democràtic". També destacava que “això no és Turquia ni Xina, però som en una doctrina de xoc continuada". I es preguntava quina ha estat la resposta institucional a la sentència. "Sabíem que la sentència seria dura", recorda l'exdirigent de la CUP. "Em preocupa el que no hem fet nosaltres, no el que han fet ells", apuntava.
Xavier Domènech tornava a intervenir per expressar que “no hi ha cohesió nacional sense cohesió social: "Calen polítiques redistributives". I ressaltava que el paper de la gent en la resposta a la sentència i avisa que "calen victòries que reforcin davant l'Estat": "Una victòria és que els presos surtin al carrer, i això no vol dir renunciar a l'autodeterminació".
La candidata de JxCat hi tornava per avisar de la potència del "relat de confrontació" i recordava que un diari com El Mundo reclamava que vingués l'exèrcit a Catalunya, tot alertant de la "manipulació informativa constant".
David Fernàndez reprenia la paraula per cridar a "sabotejar pacíficament" els plans del poder i obre la porta a una "assemblea de Catalunya 2.0". L'exdiputat de la CUP avisa que "la política ja no serà mai més els partits". Al mateix temps, alertava que la factura que vol fer pagar l'estat a l'independentisme serà "molt cara". "Si no anem junts en la fase repressiva ja hem perdut", avisa l'exdiputat de la CUP.
L’acte acabava amb punts de trobada entre els tres partits avui representats, però en campanya electoral la tan anhelada unitat d’acció encara sembla força difícil d’assolir.