Amnistia i autodeterminació. Sobre aquest dos pilars s’ha constituït aquest dimecres l’Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya. Es tracta d’un nou ens que, segons els impulsors, hauria de bastir un espai de legitimitat republicana alternativa, en la línia del Consell per la República. Aquest cop, però, conformada pel conjunt d’electes sobiranistes d’arreu del Principiat. Dels regidors als diputats, passant per representants a les diputacions o als consells comarcals. Així fins a més de dos mil participants.
L’acte ha servit per aprovar la pròpia constitució de l’ens, així com un manifest i uns compromisos. El manifest recollia com a punts principals l’oposició a la sentència, la reivindicació de l’amnistia i la llibertat dels presos polítics, el suport a la mobilització popular, l’exigència de diàleg a l’Estat, l’apel·lació a la mediació internacional i l’exercici del dret a l’autodeterminació.
Pel que fa als compromisos, s’ha ratificat per unanimitat encarregar a la comissió gestora encarregada de preparar la primera assemblea l’elaboració d’una proposta de governança que s’hauria d’aprovar en la següent trobada. També la defensa dels drets socials i polítics i una acció anomenada ‘Spain, sit and talk’ que ha de consistir en contactar i explicar la situació catalana a càrrecs electes de tots els nivells de la resta de l’Estat per part dels membres de l’Assemblea.
Ple
Més enllà d’això, el Palau de Congressos de Catalunya s’ha omplert fins a la darrera cadira en un acte que ha estat presidit per una mesa provisional conformada per l’alcaldessa de Sitges (Garraf) Aurora Carbonell (ERC) , l’alcaldessa de Vic (Osona) Anna Erra (JxCAT), l’alcaldessa de Montbrió del Camp (Baix Camp) Carmina Blai (ERC), Carles Luz, la regidora de Caldes de Montbui (Vallès Oriental) Marta Barnils (CUP), l’alcalde de LleidaMiquel Pueyo (ERC), l’exalcaldessa de Badalona Dolors Sabaté (Guanyem Badalona), l’alcaldessa de Girona Marta Madrenas (JxCAT), el regidors de Barcelona Jordi Coronas (ERC) i Elsa Artadi (JxCAT), els diputats Najad Driourech (ERC) i Marc Solsona (JxCAT), l’alcaldessa de Vilobí d’Onyar (La Selva) Cristina Mundet (Independents per la Selva) i la regidora de Reus (BaixCamp) Marta Llorens (CUP).
Entre els assistents, ha destacat la presència del president de la Generalitat Quim Torra i el president del Parlament Roger Torrent, així com altres membres del Govern tals com Pere Aragonès, Alba Vergés, Jordi Puigneró, Alfred Bosch o Meritxell Budó.
La gran afluència ha alentit l’inici de l’acte i, minuts abans de l’acte, uns quants dels presents han aprofitat per, sense massa ànima, proferir cants en favor de la “llibertat” dels presos polítics o la “independència”. En general, la sensació dels compassos previs era de dubte sobre el funcionament de l’acte, però també sobre les aplicacions pràctiques de l’ens que, malgrat haver-se creat l’any 2016, es convocava, en aquesta ocasió, per primera vegada. Una setmana després que la CUP fes la seva pròpia trobada de càrrecs electes oberta a d’altres partits i que va ser vista amb recel per JxCAT i ERC. En aquesta ocasió, els tres partits aportaven representants.
L’acte s’ha obert amb una intervenció de Carles Puigdemont per via telemàtica on el president a l’exili ha exposat que l’Assemblea representava “una resposta republicana, una legitimitat alliberada de tots els límits que l’Estat espanyol vol imposar al poble de Catalunya”. Ha remarcat també que “la represa de la iniciativa és a les nostres mans” i que “no ens aturarem en el camí que hem pres [...] ens mobilitzarem amb agenda pròpia.
Al seu torn, a través d’una carta, l’expresidenta del Parlament i presa política, Carme Forcadell, ha reivindicat l’exercici de “l’empatia entre vosaltres i amb aquells que estan més allunyats que nosaltres. Entendre les seves raons serà necessari per arribar a la resolució del conflicte.
Des del grup impulsor, Madrenas ha explicat que l’Assemblea de Càrrecs Electes era per “genera un espai que permeti impulsar un poder republicà complementari a les institucions catalanes, en cap cas substitutiu”.
Domini anticapitalista
Les intervencions del torn obert de paraula final han estat especialment dominades pels electes de la CUP, experts en moure’s en els entorns assemblearis i que fa més de vint anys que teoritzen sobre la necessitat de crear aquest ens de legitimitat extraparlamentari. Així d’aquests torns de paraules s’ha després el dubte sobre que l’espai esdevingués un lloc de “declaracions buides”. També s’ha proposat donar suport a les protestes estudiantils visibilitzades a l’acampada de plaça universitat, a les protestes –“no eren infiltrats, érem nosaltres”, deia un regidor jove de Viladrau- i iniciar accions de desobediència institucional massives des dels ajuntaments.
En un dels moments de major tensió, s’ha insistit en la necessitat de depurar responsabilitats dels Mossos mentre la sala esclatava a crits de “Buch dimissió”. Ho han dement electes de la CUP, però també ha posat el seu gra de sorra el diputat d’ERC al Parlament, Ferran Civit, que ha demanat la dissolució de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra.
Entre les reivindicacions, també s’ha fet present la necessitat de reivindicar els presos polítics més enllà dels líders independentistes jutjats al Suprem. L’ha plantejat, entre d’altres, la membre del Secretariat Nacional de la CUP Laia Estrada, que ha estat una de les intervencions més aplaudides quan ha demanat que l’Assemblea de Càrrecs Electes no servís “per legitimar el que passi a l’altre institució, per rentar la cara a ningú”.
Si això no entrava als plans, tampoc ho feia la marxa que, en acabar l’acte, enfilaria Diagonal avall per anar a sumar-se a l’acampada estudiantil de Plaça Universitat. Desenes d’electes han avançat tallant un sentit de la marxa fins a Francesc Macià. Abans d’arribar-hi, els han començat a arribar missatges que des de l’Acampada no es volia que la marxa arribés com a tal fins a la zona d’Universitat. Finalment doncs, la major part del grup ha decidit aturar la manifestació i un petit grup ha seguit un tros més el camí.