Llegir el currículum de Raül Romeva (Madrid, 1971) impressiona, i no ho fa tant pels mèrits –que en són molts– sinó pel sacseig que provoca veure’l empresonat per delictes de sedició i malversació. Dedicat en cos i ànima al diàleg, a la pau, a l’entesa, a la resolució de conflictes, doctor en Relacions Internacionals, investigador sobre la pau al Centre UNESCO de Catalunya, coordinador de campanyes de desarmament a Intermón Oxfam, senador i diputat al Parlament de Catalunya i a l’Europeu, conseller d’Afers Exteriors de la Generalitat, i també assagista i novel·lista. Una trajectòria inequívoca, que contrasta amb la imatge de Romeva a la presó, castigat per no haver-se mogut de les seves conviccions, per haver seguit fidel a uns ideals de justícia i de respecte vers els altres. Impressiona, per la gran ceguesa institucional que ho promou, per la revenja i la desraó d’un Estat que sembla enderiat a aniquilar i castigar els dissidents.
Des del banc dels acusats reuneix els esbossos que Romeva va fer durant el judici al Suprem, acompanyats de textos que signa ell mateix. Hibridant camins, les pàgines transiten entre la crònica i el dietari, entre les impressions i el testimoniatge d’uns pensaments, fent una repassada per la rutina judicial: l’hora de llevar-se, les 5:45; la fase dels interrogatoris i allò que van dir M. Rajoy, Sáenz de Santamaria, Colau o Torrent; les sessions “més clamoroses (i doloroses)” dels relats dels policies nacionals i guàrdies civils; reflexions agudes sobre el “dret penal d’autor”; la “reincidència” autodeterminista de David Fernàndez; l’estupefacció dels metges que van haver “d’atendre” policies l’1-O; la surrealista fase documental, amb els no-vídeos i el cèlebre Paco; també la rosa groga que un funcionari va regalar a Forcadell i Bassa per Sant Jordi; fins a arribar al “memorable” al·legat final d’Andreu Van den Eynde, qui també signa el pròleg, i culminar amb la intervenció final íntegra de Romeva.
El llibre també descriu el dia a dia a la presó, de les tasques de neteja al mòdul a les anècdotes de gimnàs i esport, passant per “les famoses classes de l’Oriol” —un professor “magnètic”—, per l’encenedor confiscat a Jordi Turull, per com el director de Soto del Real va ordenar penjar el retrat del Rei a la sala de visites “just en saber que ens hi traslladaven”, per l’art de Josep Rull amb el ping-pong, o pel “risc” que tenen les partides al parxís en aquella mateixa presó. També l’experiència de viure unes eleccions estatals com a candidats captius, amb la sensació del trajecte en direcció al Senat —“s’assembla a recuperar la llibertat, però no ho és”—, i tot el descrèdit del sistema judicial espanyol, amb els casos de Sandro Rosell i Joan Besolí —“qui els tornarà aquest temps, a ells i a les seves famílies? Com pot algú dir encara que vivim en un Estat de dret?”—.
Un talent a l’altura de les conviccions
Explicat amb una serenor que fa estremir, perquè Romeva escriu tal com parla, tal com l’hem vist defensar drets i llibertats. Amb determinació i els mots justos, amb uns apunts clarividents i de màxima sinceritat, que posen llum a la consciència personal i col·lectiva. Amb uns fets que s’apuntalen amb il·lustracions de traç inequívoc, diàfanes i colpidores, on veiem reflectida la lucidesa dels mots, però amb l’afegit de l’humor, d’aquella espurna d’intel·ligència que desarma qualsevol argument totalitari o tendenciós. Una manera d’expressar-se i de crear complicitats irrompibles.
Les il·lustracions del llibre denoten el talent de Romeva, no només artístic: el de ser capaç d’empatitzar, d’explicar les injustícies i el desconcert amb una dignitat i un punt d’autoironia que parlen d’una gran categoria moral, intel·lectual i ètica. Una obra que és la constatació més dura i incòmoda pels demòcrates de l’Estat, que han d’entomar que algú com ell pugui passar un sol dia més en una presó. Ell, que sap que el moment actual es caracteritza “per la complexitat, per la diversitat de punts de vista, per la contradicció constant i permanent”, com passa en tots els grans moments històrics.
Ell, que confessa haver somiat una república “ètica, justa, inclusiva i solidària”, en un camí que no serà “en cap cas fàcil, ni ràpid, ni indolor”. Ell, que està pagant un preu altíssim i que ha pogut comprovar que hi ha “poques ganes d’escoltar, d’entendre, de tenir en compte la voluntat expressada per una part molt significativa de la societat catalana de manera constant, reiterada, pacifica i cívica”. Aquesta “nul·la capacitat de posar-se al lloc de l’altre”, una manca d’empatia patològica i nociva.
Un llibre que ens posa a lloc —“No hi ha cap fórmula màgica ni hi haurà cap miracle”— i que també serveix “perquè tothom prengui consciència de què significa estar reclòs” i no oblidar que, si bé la pena de presó la paguen els interns, la condemna recau sobre tot el seu entorn. Un llibre per esmicolar la mentida i per bastir ponts, tan necessaris: “Odi? Odi, no. Frustració, indignació i determinació democràtica”.
Raül Romeva
Ara Llibres
Barcelona, 2019
168 pàgines