El català de l’URSS

Quan al setembre de 1933 Domènec de Bellmunt va entrevistar Andreu Nin per a la revista La Rambla no va dubtar a titular l’entrevista “El català de l’URSS (Biografia d’Andreu Nin)”, perquè, efectivament, la seva llarga estada a la Unió Soviètica li havia atorgat tota una sèrie de qualificacions que el mateix Domènec de Bellmunt resumia en “figura mística del comunisme. Home lliurat a l’ideal. Romàntic de la revolució alliberadora dels homes i dels pobles. Intel·lectual de l’obrerisme. Un valor”. I és que, a més, la llarga dècada en què va estar a Rússia l’havien convertit en un dels catalans més emblemàtics dels que van passar per la revolució soviètica. Fins al punt de ser l’amfitrió de tots aquells catalans que en un moment o altre passaren per Moscou. Especialment actiu fou l’any 1925, quan el mes de juliol va rebre el periodista i diplomàtic Eugeni Xammar i l’escriptor Josep Pla, i a les darreries d’any Francesc Macià.

Amb Xammar i Pla s’havien conegut en èpoques de les tertúlies literàries i quan Nin escrivia a la premsa republicana. A partir de la publicació de la correspondència entre ambdós escriptors sabem que el març de 1924 −mig any després de la proclamació de la Dictadura de Primo de Rivera− ambdós havien previst portar a terme un atemptat en contra d’Alfons XIII durant les regates d’estiu a Sant Sebastià i confiaven que després de l’atemptat es podrien refugiar a Rússia. Xammar havia escrit a Nin explicant-li el projecte que, finalment, fou abandonat.

El juliol de 1925 ambdós van visitar Moscou. Pla va explicar la seva experiència per activa i per passiva i fins i tot el mateix any 1925 hi va dedicar un llibre: Rússia: notícies de l’URSS: una enquesta periodística. En un article posterior en què rememorava la penya de l’Ateneu recordava el viatge amb els següents termes: “En aquest meu primer viatge a Rússia, hi intervingueren, d’una manera decisiva, Andreu Nin, que en un moment determinat havia format part de la penya i que llavors vivia a l’Hotel Lux, a la Tsverskaia, a Moscou, i Eugeni Xammar, que per aquelles dates vivia a Berlín. (...) Dos o tres dies després de la meva arribada a Moscou, aparegueren la senyora i el senyor Xammar i amb ells vaig conviure a Moscou, fins que a la senyora Xammar li agafà un tal fàstic del comunisme que marxà de Moscou, per Berlín, de seguida que pogué. Que en els països comunistes no hi hagi aparadors a les poblacions, no ho poden resistir les senyores d’Occident. Xammar s’estigué a Moscou pocs dies més i marxà encantat de la vida”.

Sobre Nin encara escrivia en aquest mateix article: “Nin creia en el comunisme: li agradava el poble rus, les dones, les cançons, el folklore, les cuixes de les noies que ballaven en el Bolshoi, de Moscou. Era trotskista i com a tal −després del triomf de Stalin− quedà escalivat d’una manera terrible. Fou expulsat de Rússia en un vagó de bestiar. I aquest fou el final d’Andreu Nin −a Rússia s’entén”. Anys després va dedicar a Nin un “homenot” en què feia referència a un dinar que hauria tingut lloc a la datxa que Nin posseïa als afores de Moscou. Segons la versió de Pla −sembla que totalment inventada− en aquest dinar hi haurien participat Losovski i Tomski, dos dirigents bolxevics. Però, si hem de creure la versió que en donà Xammar, només hi van assistir la família de Nin, el matrimoni Xammar i Josep Pla.

Entre el 24 d’octubre i el 28 de novembre del mateix any també féu cap a Moscou el futur president de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià. En aquells moment estava exiliat a París, on havia creat un Comitè Revolucionari del qual formaven part, a més d’Estat Català, la CNT i el Partit Comunista. Era el moment en què organitzava un pla militar per alliberar Catalunya i necessitava suport de la Unió Soviètica. Acompanyat del seu secretari Josep Carner-Ribalta, trobà en Andreu Nin no només la persona que li féu d’intèrpret en les trobades amb els dirigents amb qui es va entrevistar, Bukharin i Zinoviev entre altres, sinó que Nin també va formar part de la Comissió especial que es va constituir a Moscou a fi d’establir els mitjans de col·laboració dels soviètics en els plans de Macià. Per bé que les converses no van donar el resultat esperat i les promeses de col·laboració del Partit Comunista rus foren molt vagues. La firma de Nin apareix en els acords que es varen adoptar en la reunió celebrada el dia 16 de novembre de 1925.