La sentencia del Tribunal Suprem espanyol contra els independentistes catalans segueix atraient l’atenció mediàtica internacional. Destaca força en el panorama mediàtic la dura editorial del britànic The Guardian. Titlla de “vergonya per a Espanya” que el Tribunal Suprem hagi imposat unes penes “draconianes”. Assegura que la sentència converteix en “presos polítics als líder nacionalistes” catalans. Sobretot es preocupa pels potencials paral.lelismes amb la situació escocesa: “Inevitablement, els ulls escocesos s’han girat cap el sud, aquest dilluns. L’encarcerament dels líders nacionalistes catalans per part d’Espanya, per tant de temps, ha commocionat Europa. Catalunya i Escòcia són la llar dels dos moviments independentistes més desenvolupats d’Europa, tot i que han adoptat, fins ara, estratègies separatistes molt diferents”. Fa una crida “tant (al poder polític) a Madrid com a Brusel.les, que han rebutjat intervenir” perquè “facin tot el possible per resoldre la situació el més aviat possible”, alhora que adverteix que “tant Escòcia com el Regne Unit s’han de comprometre a no seguir aquest mateix camí”.
A Bèlgica, el diari en flamenc De Standaard publica una successió de notícies en format de video que recullen les manifestacions, càrregues policials, ocupació de l’aeroport... que es desenvoluparen durant el dilluns a Catalunya. Així mateix destaca que “Espanya torna a emetre una ordre de detenció europea contra Puigdemont”, alhora que informa als seus lectors que és previsible que no s’aturin les protestes populars per la sentència i que “dotzenes de milers de catalans” segueixen “als carrers per expressar el seu descontentament amb la condemna de nou líders polítics”. El diari recull opinions de diverses persones que es manifesten i destaca que el clam és unànime: ‘és terrible, ha estat un procés polític’”. El diari completa la informació amb una anàlisi signada per Vincent Scheltiens que es titulat “Una solució per a Catalunya està més lluny que mai”. Es refereix, és clar, que la sentència ha ajudat a trencar les relacions entre Madrid i Barcelona, si és que no hi estaven ja prou, però així i tot analitza l’autor que “només el diàleg polític” entre els Governs català i espanyol “pot trencat l’estancament polític que es viu a Espanya”.
El també belga Le Soir, aquest en francès, dedica per segon dia una gran atenció al conflicte català. Posa especial esment en que “Espanya llança una nova ordre de detenció internacional contra Puigdemont”, en el segon round, explica, de la persecució legal espanyola contra l’expresident català. En un article editorial el diari en francès constata que la sentència no és bona a primera vista per rebaixar la tensió, com ho proven els incidents ocorreguts a Catalunya, però alhora es demana: “després del càstig, ve el diàleg?”. És una reflexió que parteix de l’evidència que “més de dos milions de persones” mantenen la fidelitat a la causa i que si bé normativament “les sentències de 9 a 13 anys de presó als líders polítics i presidents d’associacions” civils es pot entendre des del punt de vista de la legalitat espanyola, alguna cosa s’haurà de fer respecte “del conflicte” entre Barcelona i Madrid.
A França, Le Figaro informa de les manifestacions i concentracions en contra de la sentència del Tribunal Suprem, fent especial esment en l’activisme “d’una plataforma anomenada Tsunami Democràtic que convocà milers de persones a l’aeroport (de Barcelona) a primera hora de la tarda per bloquejar-lo”. Per una altra banda, també una entrevista amb el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucional i Transparència de la Generalitat, Alfred Bosch. Assegura el conseller que “el moviment independentista català continua endavant a pesar de la repressió”. El periodista li demana sobre l’actitud del Govern de Pedro Sánchez al respecte del conflicte català i Bosch contesta que “estem molt decebuts (amb Sánchez). Els partits republicans catalans facilitàrem l’accés al poder (mitjançant la moció de censura) de Pedro Sánchez per substituir Mariano Rajoy. Sense nosaltres no seria el president del Govern. Per a nosaltres és molt decebedor que no hagi tingut el coratge d’asseure’s a negociar una sortida a la crisi que no passi per la presó, la repressió i la coerció. Per suposat que fou Rajoy i el PP, la dreta, el responsable de la repressió de l’1 d’octubre de 2017. Però seguim demanant a Pedro Sánchez que es diferenciï de les posicions dels partits nacionalistes espanyols. Demanem a la comunitat internacional que ajudi a Pedro Sánchez a canviar la seva posició”.
A Portugal el diari Público, en la seva edició digital, informa sobre les manifestacions celebrades el dilluns i les accions del matí del dimarts. Destaca prou que Espanya persegueix de bell de nou l’expresident català: “Carles Puigdemont torna ser objecte d’una ordre de detenció europea”, quelcom que li serveix per explicar el moment en que es troba el conflicte català, després de la sentència del Suprem espanyol i dos anys més tard del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. El rotatiu fa un especial èmfasi en que el partit portuguès Bloc de Esquerdas (BE), que a les eleccions legislatives del passat dia 6 va obtenir 19 dels 230 diputats, i que durant el quadrienni 2025-2019 donà suport al Govern progressista d’António Costa, he emès aquest dimarts un comunicat en el que critica “l’intent repetit de l’Estat espanyol d’intentar resoldre un conflicte eminentment polític” a través “de la repressió”. El BE “demana l’alliberament de ‘tots els presos polítics catalans’ i argumenta que ‘la condemna efectiva de l’exercici dels drets polítics representa un atac als principis fundacionals de l’Estat de dret democràtic i als drets cívics i polítics més elementals’. I conclou el BE que ‘en democràcia, les diferents opinions i l’exercici de l’oposició pacífic no poden ser atacats judicialment’”.
A Itàlia, La Reppublica informa de les concentracions i actes que s’ha desenvolupat a Catalunya, fins la matinada del dimarts, contra la sentència del Suprem espanyol, però per ventura el més interessant és l’anàlisi que fa de la situació: “mentre que la Cort Suprema deixa la porta oberta a la concessió de la meitat de la llibertat als condemnats, en teoria de forma immediata –sense haver d’esperar al compliment de la meitat de la sentència, tal i com demanà la fiscalia-, el president del Govern espanyol encara té la possibilitat d’atorgar l’indult als polític empresonats, per així reiniciar el diàleg i retornar la qüestió catalana a l’esfera política”.
La britànica BBC-News informa de les manifestacions i enfrontaments amb la policia, i atorga molta importància al fet que es tanqués l’aeroport de Barcelona per la irrupció de milers de manifestants, alhora que intenta explicar, de forma molt didàctica, tot el procés sobiranista i com s’ha arribat a la present situació, amb la sentència del Suprem espanyol. A mode de resum, sota la pregunta “Què hi ha rere la controvèrsia de Catalunya?”, narra com “els nacionalistes catalans s’han queixat durant molt de temps que la seva regió, que té una història distinta (a l’espanyola) que es remunta a quasi 1.000 anys, envia massa diners en forma d’impostos que estan controlats per Madrid”.
A Amèrica del Nord, l’agència de notícies Bloomberg no només informà, en primera instància, sobre la sentència del Tribunal Suprem i, després, de les manifestacions de protesta, sinó que analitza la situació que ha provocat la decisió judicial: “és probable que (la sentència) injecti una dosi extra de tensió” en el conflicte català i que “inevitablement influeixi” en el procés electoral espanyol, alhora que conclou que “el fallo (judicial) sense precedents marca un punt d’inflexió en les relacions” entre Madrid i Barcelona.
L’agència britànica Reuters publica una anàlisi en la que assegura que “hi ha molt en joc (després de la sentència) tant per Espanya com per a la seva regió més rica, la deriva independentista de la qual ha atret l’atenció internacional i ha desencadenat la major crisi política en dècades i ha desconcertat els mercats financers”. Així mateix, Reuters publica una entrevista amb el president d’ERC, Oriol Junqueras, en la que asegura que “aquest conflicte s'ha de resoldre mitjançant urnes” i que “tard o d'hora un referèndum és inevitable, perquè si no, com podem donar veu als ciutadans?”, i ha afegit que no té cap penediment d’haver organitzat el referèndum de l’1 d’Octubre del 2017. Assegura, així mateix, que tant la presó “ens fan més forts en les nostres creences profundament democràtiques (…) Estic segur que aquesta sentència no debilitarà el moviment independentista, al contrari”, conclou.